"El PP i Vox fan una modificació encoberta de la Llei de normalització lingüística"

PalmaEl PP insisteix que les esmenes a la llei òmnibus per eximir els docents del requisit de català en llocs de molt difícil cobertura no impliquen una modificació de la Llei de normalització lingüística. Els populars han defensat al llarg de la legislatura que, per més que Vox ho demani, no tocarien aquest text que regula l'ús de la llengua catalana a l'àmbit públic. Però tant el professor de Dret Públic i Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Sebastià Rubí, com el jurista i president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, consideren que la norma sí que està afectada per aquests canvis, que es voten aquest dimarts al Parlament. "És una modificació encoberta de la Llei de normalització lingüística", assegura Rubí.

L'acord entre el PP i Vox d'eximir els docents de presentar el requisit de català en llocs de molt difícil cobertura es contraposa l'article 23.2 de la llei, que diu que "els professors que imparteixen l’ensenyament dins l'àmbit de les Illes Balears han de posseir el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar". Segons Rubí, encara que sigui de manera "subtil", l'esmena de Vox acceptada pel PP "modifica" la Llei de normalització: "La regla general diu que una llei es pot modificar a través d'una altra maldament no es digui expressament, i aquesta esmena és una excepció de l'article 23.2, que diu que els professors que han de fer classe han de saber català". Per tant, la norma es veu "afectada" per aquesta esmena "de manera indirecta".

Fonts del Govern ho neguen. Consideren que la Llei de normalització "no es toca" sobre el paper, que l'excepció "s'haurà d'articular" via reglament al Consell de Govern cas per cas, i que "no suposa una casuística nova", perquè ja hi ha docents interins que exerceixen sense haver acreditat el català. Amb tot, Rubí considera que per més que s'hagi de fer un desenvolupament reglamentari, tindrà "el fonament legal" de poder donar la plaça sense el català. A més, destaca un element que considera clau: el fet que abans els docents sense català fossin interins, la qual cosa donava una temporalitat a l'exempció, mentre que ara ja poden ser funcionaris, si bé hauran d'acreditar el català per escollir un centre. "Fa falta un coneixement molt més ampli de tota la normativa que afecta l'àmbit educatiu per conèixer l'abast real d'aquesta modificació subtil", exposa.

"La Conselleria ho minimitza"

Toni Llabrés adverteix que, a més, el canvi també podria contravenir l'article 23.4 de la llei, que estableix que "l'administració autonòmica ha de procurar que en la reglamentació de l’accés del professorat a la funció docent s’estableixi el sistema adequat per tal que tots els professors de nou ingrés posseeixin les competències lingüístiques" en les dues llengües oficials. "Qüestionam que no es pugui continuar solucionant el problema de la falta de docents a través d'interinatges i que ara es vulgui passar a fer funcionaris aquestes persones", ha dit. "Encara que la Conselleria ho minimitzi i digui que aquesta gent quedarà a l'expectativa de destí i haurà de fer cursos de català, és delicat després voler introduir restriccions per via reglamentària perquè no puguin tenir la mateixa condició que qualsevol altre funcionari", adverteix. En el mateix sentit, més enllà de l'abast d'aquestes mesures concretes, Llabrés adverteix que "el problema dins l'àmbit educatiu també són els docents que tenen el requisit i fan les classes en castellà i, com a conseqüència, incompleixen els projectes lingüístics dels centres, amb passivitat del centre i de la Conselleria d'Educació".

El PP i Vox també han pactat una segona esmena per eximir els alumnes que es troben de pas a les Illes d'avaluar-se de llengua catalana, però l'actual Llei de normalització lingüística ja preveia exempcions en alguns casos i establia un termini màxim de tres anys d'estada a les Illes perquè l'alumne s'hi pogués acollir. En aquest cas, tots dos experts coincideixen que la norma que mana és la Llei de normalització, perquè concreta els terminis i, per tant, no es veuria afectada.