Per què uns docents cobren per corregir les proves IAQSE i els altres no?

Els alumnes de 4t de Primària i de segon d'ESO de les Illes Balears s’han tornat a enfrontar a les proves de l’Institut per a l’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). L’organisme, depenent de la Conselleria d’Educació, cerca determinar el nivell dels infants en català, castellà, anglès i matemàtiques. Les avaluacions es passen a totes les escoles, però només s'agafa una part per integrar la mostra a partir de la qual Educació n'extreu les conclusions. Els docents externs que corregeixen proves dels centres que formen part de la mostra cobren 2,5 euros per cadascuna. Els que revisen les no-mostrals fan la mateixa feina i no cobren res per a aquesta tasca. Fonts de la Conselleria asseguren que s'estudia incrementar la quantitat que perceben els correctors, però no pas que cobrin tots els que revisen proves.

Aconseguir que tots els revisors cobrin el mateix és una demanda sindical que s’ha repetit al llarg dels anys, tot tenint en compte que tothom fa la mateixa feina. Cada examen consta d'un llibret de preguntes i respostes. Una vegada completat, s’han de corregir d’acord amb els barems de l'IAQSE. La part més lenta i compromesa arriba a l’hora de traslladar els resultats a l’eina educativa GESAVA, una feina que s'ha de fer manualment.

150 proves per cap

Segons les dades del curs passat que té l'STEI, cada professor ha de corregir un mínim de 150 proves, que impliquen introduir 5.000 ítems a l’ordinador. El volum de material a corregir fa que s’hagi de traslladar la feina fora de l’horari laboral. De fet, hi ha centres en els quals tant la correcció de les proves com el trasllat digital involucra, no tan sols als tutors, sinó també als equips directius. 

Fonts consultades assenyalen que el format de les proves també impacta en els resultats dels alumnes. En dos dies es fan quatre proves de llarga extensió, que es poden completar en un temps d’entre 60 i 70 minuts cadascuna. Amb les noves metodologies educatives, les avaluacions que es fan són més breus i no requereixen un temps de concentració tan extens i els infants no estan acostumats.

A l'edició del 2023, les proves varen mostrar que el nivell de català de l’alumnat de nou anys havia baixat 10 punts en relació amb l’edició anterior. Només el 49% dels alumnes de les Balears varen demostrar un nivell acceptable per a la seva edat. Els alumnes de 4t també varen baixar en anglès (-1 punt) i en castellà (4 punts menys). En canvi, varen pujar dos punts en Matemàtiques.