Crisi a les oposicions docents: la ràtio d'aspirants per plaça, en mínims històrics

La pèrdua d'interès per ser professor funcionari afecta totes les etapes educatives i posa en risc el relleu generacional

Una aula de sisè de primària
06/05/2025
3 min

PalmaLa falta de professors que pateixen les Balears no sembla que es pugui corregir a curt termini. Al desert que són actualment les llistes d’interins s’hi suma el poc interès que desperta ser docent i funcionari. Les xifres són prou significatives. Segons les dades de l’STEI, la ràtio d’aspirants per plaça a les oposicions que es faran enguany s’ha desplomat a la meitat respecte de convocatòries d’anys anteriors. De fet, s'ha marcat un mínim històric.

El sindicat ha estudiat amb detall les dades de les oposicions dels darrers 15 anys que demostren “una greu davallada en la demanda de places”. Així, si l’any 2020 hi havia 4,6 aspirants per plaça i el 2018 i el 2022 es va arribar als 4,8, ara només n’hi ha dos, menys de la meitat. Tot plegat obre la porta al fet que, si per exemple a una especialitat hi hagués dos aspirants per plaça, i tots dos suspenguessin (que és factible), quedaria deserta i s’hauria d’acudir a la llista d’interins, que és buida en moltes disciplines. Al procés selectiu d'enguany han estat admesos 380 aspirants a mestre; 508, per a Secundària; 167, per a FP; 5, per a Escoles Oficials d'Idiomes (EOI); 13, per a Música i Arts Escèniques, i 35, per a Arts Plàstiques i Disseny. En total, 1108 aspirants.

Totes les especialitats pateixen la manca d'aspirants

La desfeta més important és a FP. Si el 2022 hi havia 4,2 aspirants per cada plaça, enguany la xifra s’ha reduït fins a 1,2. Segueix de prop Secundària, on fa tres anys hi havia sis candidats per cada plaça d’oposició en joc i ara només n’hi ha dos (menys d’un terç). Finalment, a Primària s’ha baixat de 4 a 2,5 opositors per plaça. “Ja no es tracta només d’especialitats sense cobrir a les interinitats, sinó que ni tan sols una plaça per a tota la vida ja no és atractiva. És molt greu constatar que ni tan sols la garantia de tenir un lloc de feina definitiu suposa un interès per formar part del professorat de les Illes”, assenyalen fonts de l’STEI.

Els sindicats docents assenyalen les causes que fan que la professió de docent ja no sigui atractiva: manca de prestigi social, ràtios elevades, excés de burocràcia, excés d’hores lectives, pèrdua de poder adquisitiu, condicions més atractives en el sector privat, canvis continus de la legislació educativa, inversió del temps de descans en tasques laborals i problemes d’habitatge. “Tot plegat provoca la pèrdua de professionals que es jubilen o que volen canviar de feina i desincentiva que hi hagi relleu”, lamenta l'STEI.

Els pròxims cinc anys es jubilaran prop de 2.000 professors de la generació boomer, els que ara tenen més de 55 anys. Serà difícil que hi hagi relleu en un context en què el nombre d’alumnes i les seves necessitats no aturen d’augmentar, vinculat a l’arribada de gent nouvinguda i a l’increment d’infants i adolescents amb Necessitats Educatives de Suport Específic (NESE) i Necessitats Educatives Especials (NEE)

Si es jubilen docents, no n’entren de nous i no hi ha interins, Educació haurà d'agafar gent que moltes vegades farà classe de matèries de les quals no té l’especialitat i, en molts casos, sense el requisit de català. De fet, avui dia ja hi ha professionals als centres educatius de les Balears sense formació pedagògica ni especialització en la matèria que imparteixen. També es dona plaça d'interins a docents arribats de la Península que no tenen titulació de català, no el parlen i, en molts casos, fins i tot no l’entenen.

stats