El Col·legi de Docents lamenta l'aniquilació educativa de Palestina: "Han desaparegut més del 80% de les escoles i universitats"

PalmaEl Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears ha condemnat de manera la greu situació que està patint la població civil a la franja de Gaza (Palestina) i ha denunciat la destrucció massiva d’infraestructures educatives arran dels bombardejos israelians. En un comunicat, l’entitat assegura que “aquesta no és una crisi humanitària convencional, és la destrucció sistemàtica d’un poble i el seu entorn”.

Segons el Col·legi, des de l’octubre del 2023, “moment en què es van perpetrar els atacs de Hamàs contra població israeliana”, desenes de milers d'habitants de la franja de Gaza han sigut assassinats “per un govern que no ha dubtat a matar infants, dones i persones que poc o res tenen a veure amb el grup Hamàs”. L’organització descriu un panorama “on la vulneració dels drets humans es constata dia a dia i on l’extinció de la vida es du a terme de manera planificada”.

Els docents asseguren que hospitals i centres de salut han estat sistemàticament bombardejats, que actualment a Gaza s’amputen extremitats sense anestèsia i que “la fam s’ha convertit en una arma utilitzada pel govern de Benjamin Netanyahu”. Segons el Col·legi, el bloqueig per terra, mar i aire imposat per Israel “ha ajudat a aquesta deliberada política de privacions per a més de dos milions de persones”.

La desaparició de l'educació

L'entitat docent considera que precisament en aquest context l’educació esdevé “un servei públic essencial i especialment determinant i sensible per a una societat marcada per la negació de les llibertats fonamentals”. El Col·legi denuncia que aquest àmbit ha estat objecte d’una destrucció "sistemàtica i deliberada, ordenada pel govern d’Israel i executada per les seves forces armades”.

L’organització afirma que aquest “acarnissament, que en cercles acadèmics ja ha rebut el terme d''escolasticidi’, ha suposat “la destrossa de més de 200 centres docents de totes les etapes educatives, inclosa la universitària”. També cita dades d'Unicef que indiquen que les instal·lacions de 564 escoles, "el 85% de totes les escoles de Gaza, i el 80% de les 19 universitats han estat enderrocades per l’acció combinada d’atacs aeris i artilleria”.

Segons el Col·legi, aquesta destrucció ha comportat la interrupció de tota activitat acadèmica, que afecta més de 600.000 alumnes, a més de la mort de més de 100 docents i 5.500 estudiants. El comunicat alerta que “la franja de Gaza s’ha convertit en un camp d’extermini on els drets humans, la salut i la dignitat de les persones han saltat pels aires” i cita un informe de Nacions Unides segons el qual les accions comeses per Israel compleixen "escrupolosament" els criteris legals i morals d’un genocidi.

“El diagnòstic és clar: aniquilació planificada amb la intenció d’impossibilitar la vida del poble palestí com a grup humà”, afirma el Col·legi. Finalment, els representants dels docents illencs recorden que “els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU formen part del nostre currículum i ens interpel·len directament”, i anima els centres educatius a generar espais de reflexió i solidaritat (molts ja ho han fet). “Educar per la pau, avui, vol dir també donar veu a un poble que està essent condemnat a desaparèixer”, conclou el Col·legi.

Alumnes per la pau

L’alumnat de l’IES Clara Hammerl (Port de Pollença), entre altres centres, també ha fet públic un manifest on condemna el genocidi a Gaza i se'n solidaritza amb els infants víctimes. El text, redactat col·lectivament pels estudiants, denuncia la violència i les desigualtats que pateixen milers de nins, i reclama una educació que fomenti la pau, la convivència i l’empatia. “Cap infant no hauria de patir ni perdre la vida pel lloc on ha nascut”, asseguren en el manifest. Els alumnes reflexionen sobre com seria la seva vida si haguessin nascut a Gaza i posen en valor els drets i privilegis que tenen pel simple fet d’haver nascut a Mallorca, un indret del món ben diferent. Aquesta presa de consciència els ha duit a exigir una escola que no sigui indiferent davant el sofriment global, sinó que eduqui per entendre’l i transformar-lo.