El canvi silenciós que ha revolucionat la Facultat de Dret de la UIB

PalmaFa només uns anys, la Facultat de Dret de la UIB arrossegava una imatge que molts identificaven amb una manera tradicional d'entendre els estudis jurídics. L'edifici de Jovellanos, de formigó contundent i passadissos llargs, era percebut per part de la comunitat universitària com un espai distant, poc donat a la vida estudiantil i marcat per una cultura acadèmica clàssica. Dos anys després de l'arribada al Deganat de l'equip encapçalat per la doctora Aina Salom, la fotografia és diferent.

La transformació no s'explica per grans canvis estructurals immediats, sinó per un canvi de cultura i manera de fer. Almenys així ho descriuen la mateixa degana, la professora Margalida Capellà i el president de l'Associació d'Estudiants de Dret, Toni Ponce. Tots tres coincideixen en una idea: la Facultat ha intentat acostar-se als estudiants i convertir-se en un espai més participatiu, proper i connectat amb la realitat. "Necessitàvem posar l'alumne al centre i activar la vida estudiantil", resumeix Salom.

Participació en la comunitat universitària

Aquest objectiu es va traduir en mesures concretes. Una de les primeres va ser impulsar la creació de l'Associació d'Estudiants de Dret, una eina que ha permès canalitzar demandes, propostes i iniciatives dels alumnes. També s'han multiplicat les activitats complementàries, des de debats sobre qüestions d'actualitat fins a seminaris, conferències i projectes vinculats al món professional.

Per a Ponce el canvi és evident. Explica que després de la pandèmia s'havia estès la percepció que la relació entre la Facultat i l'alumnat s'havia refredat. "A Dret hi havia una cultura més distant", assegura. Segons ell, el nou equip deganal ha contribuït a revertir aquesta situació. Ponce destaca especialment l'agilitat amb què el Deganat respon a les peticions dels estudiants. Tant l'Associació d'Estudiants com l'Associació de Debat mantenen una relació constant amb l'equip de govern. "Qualsevol petició raonable que hem fet ha estat atesa amb molta rapidesa”, afirma.

Una percepció semblant comparteix la professora Margalida Capellà. Considera que la proximitat és una de les principals característiques del mandat actual. "Els alumnes tenen una relació molt directa amb la degana. En tenen el telèfon", assenyala. Segons explica, avui els estudiants ja no només acudeixen al Deganat quan tenen problemes i reclamacions. Aquesta nova dinàmica s'ha reflectit en iniciatives que han guanyat força durant els darrers cursos. És el cas de les simulacions de les Nacions Unides, una activitat que ja existia, però que ha experimentat un creixement notable. Enguany hi han participat prop d'una cinquantena d'estudiants en una experiència que recrea el funcionament d'una assemblea de l'ONU i que permet desenvolupar habilitats d'oratòria, negociació i debat.

Simulació de judicis, en català

Precisament, la formació pràctica és un altre dels pilars sobre els quals s'ha articulat aquesta nova etapa. Salom considera que els futurs juristes han de tenir contacte amb la realitat professional abans d'acabar els estudis i, per això, el Deganat ha impulsat amb força les simulacions de judicis. La iniciativa, desenvolupada amb la participació de professionals en actiu i amb el suport institucional del Govern, ha permès que els estudiants experimentin situacions molt similars a les que trobaran en l'exercici de la professió. Enguany, a més, la Facultat ha duit a terme el primer judici simulat íntegrament en català, una experiència que la degana defineix com un motiu d'orgull.

La innovació docent és un altre dels conceptes que apareixen reiteradament en el discurs de l'equip deganal. La Facultat treballa actualment en una actualització del pla d'estudis que incorporarà una assignatura específica d'Habilitats per a Juristes. L'objectiu és reforçar competències que van més enllà del coneixement estrictament normatiu: la capacitat de debatre, argumentar, exercir el pensament crític i fer un ús responsable de la intel·ligència artificial.

Els reptes de la tecnologia

La irrupció de la IA, de fet, és vista com un dels grans reptes de futur. Capellà admet que molts estudiants qüestionen la utilitat d'alguns continguts excessivament memorístics davant unes eines capaces de generar informació de manera instantània. Per això defensa una universitat centrada cada vegada més en la reflexió, l'argumentació i el desenvolupament de la intel·ligència humana. "El que hem de treballar és la intel·ligència humana, i aquesta només es desenvolupa amb coneixement humà", sosté la professora. Al mateix temps, la degana aposta per recuperar instruments com els exàmens orals, especialment rellevants en una professió en què la paraula continua essent una eina fonamental.

Un dels àmbits en què el Deganat ha posat més èmfasi és la promoció de la llengua. Segons Salom, una de les primeres línies de feina va ser contribuir a la normalització lingüística dins la Facultat. D'aquí han sorgit iniciatives com l'assignatura optativa de Català Jurídic i la incentivació que, en refer les guies docents, els professors optin pel català. Tot i això, encara hi ha camí per recórrer. Capellà recorda que el percentatge de professors que imparteixen docència en català continua sent reduït. El repte, apunta, és aconseguir que les noves incorporacions de professors contribueixin a reforçar la presència de la llengua.

La transformació també s'ha fet visible en aspectes més quotidians. La incorporació de mobiliari nou ha contribuït a crear espais de trobada i convivència. Sofàs, butaques, taules i zones d'estada han convertit algunes àrees de la Facultat en llocs on els estudiants passen temps. Salom assenyala que, en un context en què les universitats públiques competeixen amb centres privats que ofereixen entorns cada vegada més cuidats, la qualitat dels espais també forma part de l'experiència universitària.

La Facultat de Dret afronta reptes importants: augmentar la presència del català, aprofundir en la innovació docent i adaptar-se a la IA. Però la sensació compartida pels qui viuen el dia a dia del centre és que alguna cosa ha començat a canviar. "No es pot transformar d'un dia per l'altre una manera de fer arrelada durant anys", diu Toni Ponce. "Però som en el bon camí", sentencia.