Tenir estil (o no tenir-ne)

La presidenta Prohens va desautoritzar el comportament de la batlessa de Campos, Francisca Porquer (que va destorbar la cadena humana del passat diumenge 5 de juliol en defensa del Trenc amb una intervenció esperpèntica), dient que no era el seu estil. “El meu estil és el respecte”, va repetir un parell de vegades. Eren unes declaracions amb un to com a molt presidencial, que podrien quedar bé en un altre context. No en el que han creat Prohens, el seu Govern i els seus socis feixistes de Vox.

D’entrada, convé aclarir que el que va fer la batlessa campanera a la cadena humana no va ser cap gracieta més o manco desafortunada, sinó una infracció de la llei. Concretament, la Llei de seguretat ciutadana (Llei orgànica 4/2015) que tipifica com a infracció greu “la pertorbació del desenvolupament d’una reunió i manifestació lícita”. És a dir, exactament el cas de què parlem. És una infracció penada entre 601 i 30.000 euros de multa, i evidentment, el fet que qui la cometi sigui una persona amb responsabilitats públiques és un agreujant. En un país amb una mica més d’exigència democràtica, un batle o batlessa no pot fer altra cosa que dimitir o ser cessat després d’uns fets com aquests.

Deixant això de banda, l’estil respectuós que Prohens reclama com a distintiu de la seva manera de governar l’hem pogut constatar aquests dies en fets bastant més greus. El comitè d’empresa d’IB3 va fer públic un comunicat escandalós i duríssim, en què els professionals d’Informatius denunciaven haver patit censura, precisament, en la informació sobre la cadena humana del Trenc. Es va modificar el text que s’havia redactat per a la notícia i es varen sobredimensionar unes pintades en un niu de metralladores de la platja de la Ràpita com si les haguessin fet els manifestants.

Es tractava de convertir en “notícia” l’argumentari del PP sobre la protesta, a saber, que eren els manifestants que feien malbé el Parc Natural amb la seva sola presència, perquè es veu que en una illa que rep 20 milions de turistes no havien coincidit mai 10.000 persones en aquella zona. Abans de la cadena humana ja hi havia hagut una campanya de desinformació a càrrec dels mateixos governants del PP i dels seus periodistes afins (escriurem ‘afins’ per no fer servir una paraula més malsonant, que comença amb ‘llepa-’ i acaba amb ‘-culs’). També d’assenyalament contra les entitats ecologistes, titllant-les de mentideres i de creadores de notícies falses: aquesta és l’especialitat de la dreta i dels seus influenciadors, precisament.

A més a més, el Tribunal Constitucional ha anul·lat la derogació de la llei de memòria democràtica –un dels moments més baixos de la història política de les Balears– i l’única reacció del PP és reconèixer que no hi tenen inconvenient, perquè, en realitat, la memòria de les víctimes del feixisme en aquestes Illes els importa un rave i només la fan servir per suplicar que Vox els voti els pressupostos. La primera falta de respecte és governar de la mà de feixistes i haver embrutat la presidència del Parlament mantenint-hi un individu com Gabriel Le Senne és la màxima falta de respecte institucional que un govern pot cometre contra la sobirania ciutadana. Tanmateix, aquests són raonaments que no entren dins les anàlisis de la realitat que fan la presidenta i els membres del seu Executiu. L’estil i el respecte, com la intel·ligència, no són coses que es tinguin només perquè un ho digui: es guanyen o es demostren amb els fets.