El canvi climàtic dinamita les opcions de modificar el calendari escolar

PalmaEl curs escolar acaba cap al 20 de juny i torna a començar la segona setmana de setembre. Cada any, quan les aules superen els 30 °Ci la majoria de centres no tenen climatització per fer-hi front, reapareix la mateixa polèmica: mentre que part de les famílies i dels experts reclamen limitar les vacances d’estiu a juliol i agost, la realitat climàtica dels centres força a demanar-se si convé que els alumnes siguin a classe més dies al juny i comencin abans al setembre. És un debat que combina la pedagogia, el benestar, l’estat de les infraestructures i la conciliació familiar.

Les condicions dels centres marquen qualsevol decisió. Molts espais ja es tornen inhabitables a principi de juny. La manca d'ombra i de zones verdes als patis agreuja la situació. “El gran hàndicap són les infraestructures”, assenyala Jaume Bonet, director de l’IES Cap de Llevant i president de l’Associació de Directors d'Educació Secundària de Menorca (Adesme). “Nosaltres patim, no dia 15 de juny, sinó que dia 1 ja és inhabitable, i setembre és complicadíssim. De cada vegada són més habituals les onades de calor i es fa insuportable estar centenars d’alumnes i docents compartint espai”, lamenta. L’exterior tampoc se’n salva. “Caldrien porxades, zones verdes dins el pati, però són pocs els centres que en tenen. Tenim asfalt i bancs al sol”, diu.

Sense climatització, qualsevol canvi del calendari que afecti l'estiu sembla inviable. Miquel Àngel Guerrero, director de l'oficina tècnica de la Federació de Famílies FAPA Mallorca, recorda que el pla pilot de la Conselleria només arriba a uns pocs centres, mentre centenars continuen en llista d'espera. Per ell, la qüestió essencial és què s'ofereix als nins fora del període lectiu. I per això critica que la Llei de conciliació es va aprovar sense tenir en compte les famílies: “Encara esperam a veure alguna mesura”.

Escoles que cremen

Pel que fa a la modificació del calendari, experiències internacionals mostren alternatives possibles. A la Provença, les vacances d'estiu duren vuit setmanes i després se’n reparteixen dues al febrer i dues a la primavera, explica Elena Sintes, cap de projecte de la Fundació Bofill. “Si bé les escoles no tenen aire condicionat, sí que disposen de sistemes adaptats. El juny i setembre, per tant, són insuportables”, continua. “De cada vegada hi haurà més mesos amb calor extrema. Si aplicam la lògica de no fer classe quan més en fa, no en tindrem sis mesos a l’any”, argumenta l’experta. Considera “incomprensible” que a Espanya els centres educatius siguin els únics edificis públics que no tinguin bons sistemes de climatització.

Les dificultats socials també pesen a l’hora de plantejar-se modificar el calendari. Kiko López, president de la sectorial d'Ensenyament de la Unió de Cooperatives (UCTAIB), posa l'accent en la situació de moltes famílies: “Tot i que es parla de conciliació, el problema és el sistema social. L’escola està abocada a donar resposta a un munt de necessitats socials i n’assumim la responsabilitat, però l'organització i l'estructura social no són gens equitatives. Tenim moltes famílies vulnerables que, per molt que hi hagi gestos de conciliació, tenen una vida complicada. Modificar el calendari no ajudaria tothom”, apunta.

Així i tot, López veu amb bons ulls avançar l'inici del curs a primers de setembre per equiparar els ritmes laborals i escolars. L'avançament es podria compensar amb dies de descans en altres moments del curs, i considera que hi ha èpoques, com octubre i novembre, en què l'esgotament del professorat i de l'alumnat és alt, i recuperar una setmana de descans ajudaria.

La necessitat de pauses vacacionals curtes i regulars també és un factor en joc. Des del sindicat Alternativa, Xisca Prats defensa que hi hagi una aturada de quatre o cinc dies cada cinc o sis setmanes. També coincideix amb la resta de persones consultades en què allargar el curs fins a finals de juny és impossible. Quan arriba la calor, recorda, els ventiladors de sostre que hi ha a algunes escoles “no basten per a res”.

A l’escola perceben l'impacte pedagògic de les vacances llargues. Maribel Domínguez, secretària de l'Associació de Directors d'Infantil i Primària d'Eivissa i Formentera, i directora del CEIP Can Coix, explica que cada curs hi ha un període d'adaptació: “A 4t de Primària, a principi de curs, no se'n recordaven de multiplicar. Ara sí”. Sintes matisa que l’extensió de les vacances d'estiu impacta en les habilitats matemàtiques i de lectura dels infants, que es ressenten.

Més enllà d'anar a l'escola, què es podria oferir als infants i les famílies durant els mesos d'estiu? Bonet posa el focus en la responsabilitat social de l'Administració. Considera que encara queda “molt camí” per oferir alternatives d’oci fora del període lectiu. “La societat pot oferir opcions perquè un nin, de forma lúdica, pugui estar atès?”. El director és partidari que més centres estiguin oberts a l'estiu, però no per fer-hi classe, sinó dinàmiques complementàries i més disteses. Ara bé, reconeix que els edificis educatius i, concretament, el seu centre, són inhabitables durant l’època de calor forta.

Sense infraestructures adaptades ni sistemes de climatització adequats, qualsevol canvi en el calendari escolar continua essent inviable. Docents, famílies i experts coincideixen que cal trobar fórmules que permetin conciliar seguretat, benestar i aprenentatge, sense comprometre la salut ni el rendiment de ningú. El debat sobre el calendari resta obert i, de moment, sense solucions a l’horitzó. Els únics que ho tenen clar, segons ha constatat l’ARA Balears, són els alumnes: si fos per ells, el curs s’acabaria fins i tot abans. “Com més vacances, millor, no? Al juny, hi ha moltes aules on pega el sol de ple i no s’hi pot estar”, reconeix un alumne de 4t d’ESO de l’IES Joan Alcover.