Els 87 milions dels ‘piuets’ són la punta de l’iceberg del desastre
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va revelar ahir un dels secrets més ben guardats de l’Estat: el cost de l’operatiu policial que es va posar en marxa per evitar el referèndum de l’1-O i les setmanes posteriors. Van ser 87 milions d’euros. Això és el que va costar enviar a Catalunya 6.000 agents extres per completar un desplegament que el mateix dia 1 d’octubre va arribar als 10.000 efectius. Aquests 87 milions inclouen el cost dels tres vaixells on es van allotjar els agents -entre els quals el del famós Piuet-, les dietes, el transport i la manutenció. L’Estat no va ser capaç d’interceptar una sola urna i el desplegament policial tampoc va impedir la votació, però el pitjor no és això, si parlem de diners aquesta xifra queda molt petita davant els veritables costos de la repressió de l’1-O.
Per començar, el ministre no té en compte les despeses sanitàries i els perjudicis personals que van patir el miler llarg de ciutadans que van necessitar atenció mèdica a causa dels cops rebuts. ¿Pensa el ministre indemnitzar Roger Español per l’ull que va perdre? Qui pagarà per les destrosses en escoles i centres cívics on es va realitzar la votació?
Però és que, a més a més, la xifra de 87 milions és ridícula si tenim en compte que l’operació policial va provocar un dany a la imatge de Barcelona i de tot Espanya que és molt difícil de quantificar però que és indubtable que ha tingut un impacte negatiu, per exemple, en el turisme i altres activitats econòmiques. Qui compensarà els hotels i les empreses catalanes perjudicades per unes imatges que van donar la volta al món i han estat repudiades per ONGs com Human Right Watch o la mateixa ONU?
I encara el senyor Zoido va oblidar que, arran de l’1-O i les crítiques a les condicions en què van ser allotjats els agents, els sindicats policials estatals han aconseguit arrencar-li un compromís d’equiparació salarial amb els Mossos i l’Ertzaintza que costarà a les arques públiques un mínim de 1.500 milions d’euros. Tot això per no parlar dels costos en favors a estats tercers per aturar el Procés que va confessar l’exministre Juan Manuel García Margallo, com ara Letònia. En definitiva queda clar que els 87 milions fets públics ahir són només la punta de l’iceberg d’un autèntic desastre polític i econòmic.
