La tempesta perfecta de turistes i creuers satura Palma a l’estiu

PalmaA Palma es dona una “tempesta perfecta” que augmenta la pressió sobre la ciutat i fa perdre qualitat de vida a la població local. Jaume Garau, president de l’observatori Palma XXI, destaca que “en primer lloc hi ha la turistització, que afecta moltes barriades”, però a aquest problema s’hi uneix el de l’arribada contínua de creuers, que en determinades hores saturen la ciutat perquè els turistes envaeixen zones del centre per veure la Seu i fer després una volta cap a les zones de botigues, Jaume III, la plaça d’Espanya i el carrer dels Oms.

Tanmateix, els creuers són un problema petit si es tenen en compte altres fenòmens. “El lloguer vacacional és un problema que s’intenta limitar prohibint el lloguer en habitatges plurifamiliars”, però també hi ha altres maneres d’envair la ciutat, com per exemple “el turisme de compres”. Aquests visitants venen “perquè volen conèixer la ciutat i comprar en botigues de superluxe” i s’ha donat satisfacció a aquesta demanda mitjançant la construcció o remodelació dels hotels urbans.

“Les places en aquest tipus d’hotel s’han duplicat en poc temps i és una oferta que anirà a més”, explica Garau, qui destaca una altra dada inquietant, i és que “el primer negoci a Palma és la compravenda de pisos”. A les Balears, un 37,7% de les vendes d’immobles són a estrangers i a Palma, que és la ciutat més gran, pot ser que el percentatge sigui superior.

“Aquí operen els fons d’inversió que compren edificis sencers i els seus potencials clients són els nòrdics. Hi ha un moviment nord-sud de gent que té una segona residència aquí o bé hi lloga una casa”, afegeix Garau.

En aquest sentit, destaca que “és aquí on es produeix la gentrificació, el desplaçament de la població primera i la substitució per una altra de nivell adquisitiu alt. El terme ‘gentrificació’ al·ludeix al fet que a Londres els joves rics - gentlemen - compraven les cases als barris obrers, unes cases de bona qualitat i un patrimoni urbà important”.

“Quan un barri es desvaloritza -assegura Jaume Garau-, al cap de poc temps apareix un grup inversor. Els economistes diuen que es produeix un gap, una baixada de renda. Aquest és el forat que albiren els voltors que cerquen aquests buits. I s’hi tiren de cap”.

Respecte de la mesura de prohibir el lloguer turístic a habitatges plurifamiliars, comenta que “ens trobam amb dues visions: d’una banda, qui pensa que el lloguer turístic fa pujar els preus de manera que el lloguer per part de la població autòctona és innaccessible; l’altra perspectiva és que el lloguer turístic és només un factor dins un conjunt d’altres situacions, com el context econòmic”.

Allò cert és que “a molta gent del nord d’Europa i d’Itàlia els interessa venir a Palma” i, a més, els seus països concedeixen bonificacions fiscals als que volen adquirir un habitatge fora. Però pot ser que “hi hagi una escalada de preus tan impressionant que ni aquests que venen no ho podran fer”.

La situació actual és que no hi ha hagut una estabilització de preus. Els estrangers cerquen habitatges i, si poden, els trien devora la mar. Garau destaca que “el barri més gentrificat, amb un 40% de població estrangera, és Sant Agustí”.

D’altra banda, hi ha el canvi d’usos i d’activitat, un impacte sobre el comerç -hi ha més franquícies i botigues de luxe- que afecta el teixit comercial tradicional de la ciutat. És per aquí que es desplaça un negoci tradicional i és substituït per un altre d’una multinacional. Això ocorre molt sovint. Empreses de telefonia, cadenes de restaurants..., amb la seva estètica, van canviant el paisatge urbà de Palma. Després hi ha el tema dels creuers. “Ja han començat a construir una nova terminal al port”, destaca Jaume Garau, qui afegeix que “és també un negoci opac, perquè les empreses cotitzen en paradisos fiscals”.

Els creuers tenen problemes importants. “Els que venen no compleixen les mesures anticontaminació que s’eixigeixen en els països bàltics. Són una font gran de contaminació perquè utilitzen el combustible més barat i contaminant, que és el fuel. Aquí la normativa és més laxa”, explica.