La població estrangera de sa Pobla continua a l'alça i ja és el 22%

Sa PoblaIgual que el turisme, la immigració a sa Pobla també està en creixement. De fet, de les 13.764 persones empadronades al municipi l’any 2020, 2.674 eren immigrants, mentre que de les 13.475 del 2019, 2.498 venien de fora. La població estrangera va a l’alça: el 2019 era d’un 18,54% i el 2020 del 19,43%, segons dades de l’Ibestat. Enguany aquesta xifra ha tornat a créixer i ha ascendit al 22%, segons fonts de l’Ajuntament. Pel que fa al perfil dels estrangers, la majoria són magrebins procedents del Marroc, però n’hi ha d’una trentena de nacionalitats, detalla Pere Perelló, exdirector general d’Emergències i Interior del Govern, excap de la Policia Local de sa Pobla i autor del llibre Viure a la frontera: la immigració a sa Pobla (1980-2010): una mirada.

Els primers varen migrar entre el 1980 i el 1982 per treballar en l’extinta Cooperativa Agrícola Poblera –a la qual va prendre el relleu el portal Mateu Export– aplegant patates. Les arribades s’incrementaren de manera més significativa entre el 85 i el 90 i any rere any han continuat creixent. “L’any 1996 venien uns 600 immigrants i el 2002 ja eren uns 1.500 anuals”, explica Perelló. Al llarg de la història, aquests nouvinguts han cobert els llocs de feina de condicions laborals dures que els autòctons no han estat disposats a fer. “Els primers vint anys, la seva sortida natural va ser la pagesia. A la Fonda del Tren molts dies hi havia unes 50 persones que cercaven feina”, narra Perelló. L’oferta de mà d’obra era més gran que la demanda, i això abaixava molt el preu a què es pagava l’hora.

Diversificació de l’ocupació

Perelló apunta, però, que “a partir del 2005 es detecta una tímida diversificació en la construcció, en la llanterneria i en altres empreses del mateix sector que opten per aquesta mà d’obra barata”. Toni Simó, el primer tinent de batle de l’Ajuntament de sa Pobla i regidor de Cultura, les anomena “les 3 ‘D’: les feines dangerous, dirty i difficult”. Avui dia, la majoria continua treballant principalment en l’agricultura –pel que fa al sector primari– i s’han especialitzat en la construcció de pedra en sec –quant al terciari. Però “subtilment se’ls ha obert la porta al sistema d’hotels a causa de l’augment de turisme a sa Pobla”, testifica Pere Perelló. Quan aconsegueixen suficient estabilitat financera, molts obren negocis propis –kebabs, fruiteries, perruqueries o botigues de telefonia–. “Tenen un esperit emprenedor”, conclou l’escriptor.