Energia
Economia 08/09/2022

La UE intenta pactar el pla de xoc per frenar els preus energètics

Londres congela els preus de la llum i del gas durant dos anys

3 min
La factura pendent en renovables

BarcelonaFrenar els preus de l’energia és urgent. El problema és com fer-ho. Els ministres d’energia de la Unió Europea ho debatran aquest divendres en una cimera extraordinària a Brussel·les. Abaixar el consum és clau, però també frenar l’escalada del preu del gas –que de retruc fa pujar el preu de l’electricitat–, en un moment en què Gazprom ha suspès el subministrament a la Unió Europea de gas rus a través de gasoducte.

Les propostes de la Comissió inclouen una allau de possibles mesures. Una d’elles és desacoblar el preu de la llum del preu del gas. A Espanya i Portugal s’ha provat amb el topall al preu del gas que s’utilitza per a la generació. La Comissió proposa limitar el preu del gas rus, però no només el que s’utilitza per generar electricitat, sinó també el que s’utilitza a les llars, empreses i indústries amb altres finalitats. Vladímir Putin, però, ja ha contestat que si es limita el preu mantindrà l’aixeta del gasoducte tancada.

Altres propostes van més enllà. Fins ara el preu del gas a Europa ve marcat pel mercat TTF dels Països Baixos. Però tant les autoritats europees com alguns operadors, com el president de Naturgy, Francisco Reynés, creuen que el preu que s’estableix en aquest mercat no obeeix a la realitat de l’oferta i la demanda i està sotmès a especulacions. Per això, la Comissió Europea vol explorar un altre sistema de fixació dels preus del gas. Aquesta proposta de treure protagonisme al TTF ha tingut un impacte directe en el mercat aquest dijous. El preu del MWh, durant una part del dia, s’ha situat per sota dels 200 euros, una cosa que no passava des del 5 d’agost. Però el preu després ha repuntat i s’ha situat per sobre dels 221 euros, quan dimecres havia tancat a 213,8 euros.

Una part important de la discussió serà, però, la modificació dels mercats elèctrics, després que la guerra a Ucraïna hagi fet volar pels aires el model marginalista, en què el gas marca el preu de tota l’electricitat. En la situació actual, aquest model encareix tota l’electricitat –en alguns estats membres com Alemanya i França els futurs del preu de la llum per a l’hivern han superat els 1.000 euros el MWh– alhora que augmenta els beneficis d’algunes empreses de generació, ja que cobren preus molts alts (marcats pel gas) per MWh produïts amb tecnologies molt més barates, com la solar, l'eòlica, la hidràulica o la nuclear. Són el que se’n diu beneficis caiguts del cel. Les propostes passen per gravar les elèctriques amb nous impostos per aquests beneficis extraordinaris, o impedir que es produeixin acabant amb el mercat marginalista i posant un topall, que podria ser de 200 euros, per als MWh generats amb aquestes tecnologies més barates.

També hi ha altres propostes, com la polonesa, de suspendre el pagament de drets d’emissió de CO₂. Uns preus que s’han disparat (valien 87,13 euros la tona de CO₂ l’agost d'aquest any, quan un any enrere eren 56,53 euros). Una mesura que abaratiria l’electricitat, però que difícilment tirarà endavant perquè va contra els objectius de descarbonització que s’ha fixat la UE.

Un altre dels punts de debat previstos per a la cimera és la reducció del consum. Una demanda més baixa hauria de portar a un abaratiment dels preus de l’electricitat. Està sobre la taula la proposta de la Comissió de rebaixar un 5% la demanda elèctrica en les hores punta. L’executiu de Brussel·les reclama que aquesta mesura sigui d’obligat compliment.

Mesura de xoc

Qui ha començat a prendre autèntiques mesures de xoc és la nova primera ministra britànica, Liz Truss, que ha anunciat aquest dijous que congelarà els preus màxims de l’energia per als consumidors a partir de l’octubre. La factura màxima serà de 2.500 lliures (2.874 euros) a l’any, durant un període de dos anys. Això permetrà a les famílies britàniques estalviar unes 1.000 lliures (1.150 euros) a l’any. A més, facilitarà liquiditat (40.000 milions de lliures) a les empreses que operen en el mercat majorista perquè puguin fer front a la volatilitat dels preus i no arrosseguin cap a la fallida les comercialitzadores.

stats