Més de cinquanta obres públiques queden desertes a les Illes a causa de l'augment "desorbitat" dels preus

PalmaUn total de 57 obres públiques, per valor de 58,6 milions d'euros, han quedat desertes a les Illes durant el 2022, segons ha alertat aquest dimarts l'Associació de Constructors de les Balears. En un comunicat, la patronal del sector apunta que això és "un fet insòlit" i considera que la causa és que les licitacions van sortir sense els preus actualitzats, per la qual cosa "les empreses han assumit uns sobrecostos enormes" per l'augment "desorbitat" dels preus dels materials, els combustibles i l'energia. En aquest sentit, apunten que les obres en general s'han encarit més d'un 30% a les Illes.

Els constructors han explicat que entre les desenes de projectes que han quedat deserts apareixen obres com col·legis, habitatges protegits, millora de carreteres i instal·lacions culturals i esportives. Moltes són finançades amb fons europeus, declara la patronal del sector.

Amb tot, adverteixen que el decret de revisió de preus estatal "ha tingut una aplicació nul·la", amb més del 86% de les obres excloses d'entrada a les Balears, en estar enfocat a grans obres. Per això, denuncien que les constructores "es troben en una situació de fragilitat i incertesa absoluta en haver assumit uns sobrecostos que no es compensen". Segons la patronal, moltes empreses opten per no presentar-se a les licitacions perquè no podran optar a les revisions de preu.

En aquest context, l'associació avisa que la baixada d'activitat afectarà tant el nombre de treballadors contractats com els compromisos adquirits amb el Pla de recuperació. A més, augura un "inevitable" increment de litigis, licitacions desertes i obres paralitzades, així com retards en l'execució de contractes.

"Som els primers que desitjam treballar, però en unes condicions que no posin en perill la viabilitat de les empreses ni els llocs de treball de les nostres plantilles", ha declarat la presidenta de l'associació, Fanny Alba.

Les 57 licitacions declarades desertes de gener a setembre són 29 d'ajuntaments, 8 de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis d'Educació, 5 de l'Institut Balear de l'Habitatge, 3 del Consell de Mallorca, 2 de la Universitat de les Illes Balears, 2 de Serveis Ferroviaris de Mallorca, 2 d'Aena i 1 del Consell de Menorca, IB-Salut, Agència Balear de l'Aigua, Mútua Universal-Mugenat, Ministeri de Cultura i Administració General de l'Estat.

Amb relació a la licitació de l'obra per a l'execució del projecte d'ampliació del metro al Parc Bit impugnat per aquesta associació, SFM ha desistit del procediment perquè no s'hi ha presentat cap empresa. En qualsevol cas, la patronal ha matisat que l'Ibavi és "l'únic organisme que atén les reclamacions de revisió de preus de manera positiva". En canvi, els ajuntaments "continuen sense atendre les sol·licituds de les empreses".

"Exigim al Govern que compleixi els acords de la Mesa de Diàleg Social i amb els constructors de les Balears i publiqui, sense dilació, els paràmetres i la metodologia per poder presentar les reclamacions", ha reivindicat la patronal del sector.