Energia

El mercat elèctric a zero euros: entre la felicitat d'alguns consumidors i la preocupació del sector renovable

Les energètiques creuen que la situació "desincentiva" les inversions futures

4 min
Planta de plaques fotovoltaiques.

MADRIDA l'estiu del 2021, els preus del mercat majorista elèctric espanyol –en què es compra i ven l'energia per a l'endemà i que afecta, en particular, aquells consumidors que han optat per la tarifa de la llum regulada o PVPC– no paraven de pujar. La situació es va agreujar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, fins al punt que es va traspassar la barrera dels 500 euros/MWh al mercat majorista elèctric o pool. Més d'un any després, però, i amb els mercats energètics més domesticats, els titulars són ben diferents: "la llum a preu zero", recollia la premsa el cap de setmana passat.

Certament, i com a exemple, entre les sis del matí del diumenge 5 de novembre i les quatre de la tarda d'aquell mateix dia el preu al mercat majorista va ser de 0 euros/MWh. De mitjana, es va situar als 5 euros, segons les dades de l'operador del mercat (OMIE). Però el que és música per a les orelles de més de 8 milions de llars (les que actualment tenen contractada la tarifa regulada), no ho ha estat per al sector de les renovables que, de fet, és el responsable d'uns preus tan baixos.

"Sempre hem reivindicat el nostre paper com a depressor dels preus, però l'electricitat a zero euros no és una bona notícia", sostenia el director general de l'associació empresarial Appa Renovables, José María González, dilluns passat en una trobada amb la premsa. González va anar encara més enllà advertint: "Si la situació continua, la inversió [en renovables] s'alentirà o desapareixerà".

Si tornem a fixar-nos en el passat 5 de novembre, darrere l'explicació dels zero euros hi ha el fet que els cicles combinats (centrals que produeixen electricitat amb gas) no van aportar energia en cap moment del dia. Per tant, la tecnologia més cara no va entrar a l'equació del mix elèctric. En canvi, l'eòlica i la solar, juntament amb altres tecnologies com ara la hidràulica, van ser capaces de cobrir la demanda elèctrica del dia. El resultat, doncs, és clar: com més renovables, preus més baixos.

Abans d'entrar en el fons de la queixa del sector, cal tenir en compte que no es pot traduir el fet que el mercat majorista elèctric cotitzi als zero euros, en el fet que al consumidor li arribi una factura de la llum de zero euros a casa. A banda dels milions de famílies que estan al mercat lliure i, per tant, no indexades al pool, la tarifa inclou elements com els costos, els càrrecs o els peatges per utilitzar la xarxa elèctrica que s'han de pagar i els impostos.

No cobrir costos

La preocupació de les empreses neix del fet que amb uns preus per terra no es cobreixen els costos de generació. "S'està convertint en un problema, perquè si continuem així, algunes tecnologies no aconseguiran un nivell suficient de rendibilitat", va afegir el membre d'Appa Renovables. Tecnologies com l'eòlica o la solar tenen un cost d'inversió molt alt al principi, que cau durant el seu manteniment.

Malgrat que el preu zero ja s'ha viscut en altres moments, el missatge del sector va prenent cada cop més rellevància perquè en un futur la idea és que les energies verdes cobreixin gran part de la demanda elèctrica i, per tant, els preus deixin d'estar esquitxats (o ho estiguin menys) per una tecnologia com el gas, molt més cara. A tall d'exemple, l'últim esborrany del Pla Nacional d'Energia i Clima (PNIEC) contempla que un 81% de l'electricitat ha de ser verda l'any 2030.

La reforma del mercat elèctric europeu no gira l'esquena a la situació: potenciar els contractes per diferència n'és l'exemple. Aquests contractes busquen que el promotor comprometi energia a un preu determinat el megawatt, durant un període llarg de temps, uns 15 o 20 anys. D'aquesta forma, el sector de les renovables evita el problema dels preus a zero, sobretot a les noves instal·lacions. És a dir, el preu del pool podria ser de zero euros, però el promotor rebria ingressos pel que s'ha fixat al contracte. El mateix passarà si el pool es dispara. Una altra solució passa pels PPA, contractes també per a un període ampli de temps, que normalment es firmen amb els grans consumidors, sobretot industrials.

Fonts del sector apunten que amb les instal·lacions renovables més velles, la cosa es complica perquè si no repotencien el seu parc (substitueixen la maquinària) serà difícil competir amb les instal·lacions noves pels contractes per diferència.

Amb tot, cal tenir en compte que les tecnologies inframarginals (renovables, però també nuclears i hidroelèctriques) entren al pool a preu zero i, per tant, quan són suficients per cobrir la demanda, els preus es queden per terra. Ara bé, quan ha estat necessària una presència de les tecnologies més cares (el gas) que són les últimes a entrar al mercat, han cobrat al preu d'aquesta, és a dir, molt per sobre del seu cost de generació d'energia.

L'emmagatzematge, un objectiu pendent

El repte a llarg termini és l'emmagatzematge de l'electricitat, i Espanya a través del PNIEC també s'ha marcat uns objectius ambiciosos. Guardar l'energia renovable no només obre la porta a una millor gestió de l'energia produïda, també evitarà abocaments quan no hi ha un ajust entre oferta i demanda i, alhora, permetria tornar-la a oferir al mercat quan els preus no estiguin a zero euros. "El repte és que s'ha invertit tant, que en uns anys tindrem una allau de renovables", apunta una font del sector, que afegeix que les estimacions que havien fet de preus són, segurament, massa altes.

stats