Lloseta no ha recuperat ni el 40% dels treballadors promesos en caure Cemex
La fàbrica d'hidrogen a hores d'ara no funciona perquè no hi ha demanda i projectes del pla de reindustrialització, com la planta d'asfalt, no s'han fet
PalmaEl Ministeri d’Indústria, el Govern, Cemex, Acciona i Enagás varen signar el desembre del 2018 un acord per reindustrialitzar la zona de Lloseta, després del tancament de la fàbrica de ciment de la multinacional mexicana. Aquest acord es va fer públic dies després i incloïa un seguit de projectes que havien de mantenir 50 llocs de treball, i generar 70 contractacions i 40 llocs de feina indirectes gràcies a una inversió de 41 milions d’euros. Gairebé quatre anys després, només s’han mantingut 19 treballadors, segons les dades de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, xifra que queda en un 38% del compromís inicial.
Després de demanar a Cemex pel nombre de treballadors que han aconseguit mantenir la feina, l’empresa mexicana no dona xifres i s’ha limitat a dir que “l’ocupació directa encara no ha assolit el seu màxim”. L’empresa també destaca que molts treballadors han trobat altres feines i que això fa que el 80% del ERO estigui recol·locat –aquí s’inclouen les jubilacions anticipades.
El projecte estrella és el Power to Green Hydrogen Mallorca, que inclou la fàbrica d’hidrogen verd i un parc fotovoltaic –que gestionen Enagás i Acciona–, però també s’havia previst fer una planta de tractament d’àrids, una fàbrica d’asfalt, un centre de logística, un centre de distribució a sitges, una cooperativa de transports i un centre d’R+D. De moment, la fàbrica d’hidrogen no funciona malgrat que es va inaugurar el març d’enguany –el maig de 2019 Francina Armengol va dir que començaria a operar a partir del 2021.
“La fàbrica d’hidrogen no produeix res i encara no està canalitzat. Allà no hi ha cap treballador”, assegura el delegat de CCOO a Cemex, Vicenç Venanci. L’únic que s’hi ha fabricat –el desembre de 2021– és la primera molècula d’hidrogen, lluny de les 300 tones anuals que pot produir. I no se sap res dels 11 treballadors de Cemex que s’hi havien d’incorporar, segons expliquen fonts sindicals que varen participar en la mesa de negociació del pla de reindustrialització del municipi del Raiguer.
Pel que fa als altres projectes, Venanci detalla que la iniciativa de la planta d’asfalt va caure i que el centre de logística només té quatre treballadors a les sitges que Cemex té a Palma, on s’emmagatzema el ciment que es fabrica a Tarragona. La cooperativa de transports també ha quedat pel camí, perquè l’empresa “va oferir unes condicions inacceptables”, apunta el delegat –els treballadors havien de fer una inversió molt gran per comprar els vehicles, s’havien de fer autònoms i Cemex els avisaria en funció de la demanda, fixant els preus abans. L’empresa mexicana considera que “no és correcte parlar de fracàs” i assegura que, “simplement, aquest projecte no va tenir interès a bastament”. D’altra banda, a la planta d’àrids només hi queda un treballador, segons apunta Venanci.
Un projecte qüestionat
El projecte de la fàbrica d’hidrogen a Lloseta va ser qüestionat al començament d’aquesta legislatura per la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, encapçalada pel vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes (Podem). “No els enganaré, som escèptic”, va apuntar a final del 2019. Així i tot, la iniciativa no es va abandonar i la Direcció de Política Industrial va treballar per “dotar-la de sentit”, expliquen fonts de l’àrea. El principal entrebanc era que el plantejament inicial plantejava que bona part de l’hidrogen verd que es fabricàs es fes servir principalment per al transport de busos i cotxes de lloguer.
Recentment, la Memòria Anual del Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears ha assenyalat que l’hidrogen verd com a font d’energia no té molt de sentit a les Balears i que els seus usos haurien de ser molt limitats. “És més eficient un bus elèctric que fabricar hidrogen per tornar-lo a convertir en electricitat, la termodinàmica ho deixa molt clar, i, per tant, es baixa l’eficiència”, explica el membre del Comitè i professor d’enginyeria de la UIB, Ramon Pujol, qui remarca que “les Illes, a diferència d’altres indrets, no disposen d’una demanda d’hidrogen”.
Per què es podria fer servir, llavors, l’hidrogen verd? “Té sentit quan hi ha un volum important de renovables, perquè serveix per emmagatzemar energia sobrant”, explica el també membre del Comitè i subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC)de la UIB, Pau de Vílchez. També pot ser una font d’energia adequada per a indústria pesant, química i per al transport marítim i aeri. Però s’ha de tenir en compte que encara s’ha de desenvolupar aquesta tecnologia. Malgrat les advertències dels experts sobre la conveniència dels vehicles elèctrics, l’Ajuntament de Palma preveu que cinc busos que fan servir hidrogen arribin durant el primer trimestre del 2023 –els vehicles tenen un cost de quasi quatre milions d’euros que paga el Govern.
