Economia 26/02/2021

L’auge del turisme rural a Menorca: perill o oportunitat?

Diversos inversors privats projecten a l’illa la construcció de 21 hotels al camp i agroturismes

Ivan Martín
4 min
L’agroturisme Santa Ponsa Fontenille, situat a Alaior.

MaóEl covid-19 ha fet caure el turisme des que es va començar a escampar per tot el món, però, a més, el pot fer canviar per sempre, i a Menorca ja s’hi ha detectat un canvi de tendència. L’interès per allotjar-se al camp, fora dels nuclis urbans, s’ha disparat, i també ho ha fet el dels inversors a l’hora de posar en marxa projectes d’hotels rurals i agroturismes. Segons el Consell insular, ara hi ha a l’illa 6 hotels rurals i 33 agroturismes, que sumen al voltant d’un miler de places, una part molt petita de les 75.000 places turístiques que hi ha a Menorca. Tanmateix, ja s’estan tramitant 13 projectes d’hotels rurals i 8 d’agroturismes, la majoria al terme de Ciutadella. 

El president del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears a Menorca, Enric Taltavull, explica que el camp menorquí “ha estat històricament una zona bastant reservada i ha perdut població exponencialment durant el darrer segle, la qual cosa ha donat lloc a moltes cases deshabitades susceptibles d’acabar venudes”. Per això, afegeix que hi ha “marge” per al turisme rural. “Menorca és una illa poc explotada i tenim molt territori per conèixer, però en el moment que la demanda i l’oferta no estiguin coordinades, la inversió anirà minvant”, subratlla. L’augment de projectes demostra l’interès dels inversors internacionals, explica Taltavull, sobretot francesos. “Estam en una posició de preus i de desenvolupament turístic més endarrerit que altres illes i hi ha un factor diferencial que estimula la inversió”, diu. 

El responsable de l’Ordenació del Territori del GOB Menorca, Miquel Camps, alerta que no hi ha prou mercat per a tanta inversió, i creu que darrere hi ha uns altres interessos. “Fa por que moltes d’aquestes inversions amaguin operacions immobiliàries, perquè per la via dels agroturismes se’t permet restaurar edificis i transformar-los en habitacions”, adverteix. Per evitar aquesta mala praxi, Camps explica que en les reunions ecologistes i amb ciutadans inquiets per la modificació del Pla Territorial Insular (PTI) ha sortit una nova idea: demanar una quota màxima anual de noves places per a agroturismes, “amb l’objectiu d’evitar aquestes envestides tan grosses que estam veient en aquests moments”. També recorda la necessitat d’exigir una qualitat excepcional a les inversions, especialment en consum energètic, residus i aigua. “Tenim agroturismes que davant cada habitació han fet una piscina; la despesa d’aigua és enorme i no ens ho podem permetre”, afirma. Per tot plegat, Camps conclou que “el PTI és l’instrument adequat per posar unes pautes per garantir que les inversions en sòl rústic no degradaran el producte turístic de Menorca per massificació, ni seran operacions immobiliàries encobertes”. 

Per part seva, Enric Taltavull destaca que la condició per fer aquestes inversions és mantenir l’activitat agrícola. “En un moment que hi ha poca gent al camp i falten mans per arreglar parets i mantenir el territori en unes condicions adequades, aquestes instal·lacions ajuden a recuperar el patrimoni”, assegura. A més, el president del Col·legi d’Arquitectes recorda que el PTI incorpora criteris sostenibles a les construccions d’hotels rurals i agroturismes. “S’aposta per tot el que sigui la producció d’energia fotovoltaica, tot i que també hi ha un endarreriment en qüestions referents al cicle de l’aigua”, assenyala. Sobre això darrer, concreta que el reaprofitament de l’aigua de les depuradores que ara es duu a la mar “és un tema pendent i molt important”.

Interès pel producte local

Un dels darrers agroturismes a obrir ha estat el de Llucasaldent Gran, a Alaior, una finca de 100 hectàrees envoltada de 7.000 ceps i 800 oliveres. Al seu atractiu natural hi afegeix una construcció moderna que ha conservat detalls patrimonials. El director, Germán Muñoz, abans feia feina en un prestigiós restaurant, i la seva dona, Cristina Fernández, havia treballat 14 anys per una reconeguda cadena hotelera. Tots dos vivien a Sant Lluís, però quan els varen oferir encarregar-se de l’agroturisme, no ho varen dubtar i es van traslladar, tota la família, al mig del camp, al terme d’Alaior. 

“És un agroturisme impressionant, amb set quilòmetres de camins que conviden a passejar o practicar esport”, diu, orgullós, Germán. Reconeix que la pandèmia ha afavorit l’interès per allotjar-se al camp de Menorca. “La gent està cansada de les grans ciutats, aprecia la sostenibilitat i vol exclusivitat”. Afegeix que els clients s’interessen per la cultura local: “Volen saber des de com es fabrica una avarca fins a la construcció de la paret seca; són un públic amant del producte local i dels valors propis de l’illa”. Entre els al·licients que els ofereixen, hi ha el turisme d’estrelles, aprofitant un cel nocturn fosc com el de pocs llocs, i l’aposta per la gastronomia menorquina. “La carn i el peix són d’aquí i nosaltres produïm oli, vi, ous i pròximament taronges”, apunta. 

El director de Llucasaldent Gran preveu una temporada turística similar a la de l’any passat i creu que la mitjana d’ocupació de tots els mesos que tindran obert se situarà en el 70%. “Quan les restriccions de mobilitat desapareguin, hi haurà una allau de reserves”, augura. El 60% dels clients que reben tenen nacionalitat espanyola; el 20%, anglesa; i el 20% restant, de diversos països. Muñoz destaca l’augment de francesos: “Són un mercat que creix contínuament i molt important a nivell adquisitiu”.

stats