Les Illes volen seduir el turisme estatal mentre esperen el britànic

Dossier Vacances d'estiu Desplega

1.

Les Illes volen seduir el turisme estatal mentre esperen el britànic

2.

Guia per als viatgers que vulguin sortir del país aquest estiu

3.

Objectiu: desconnectar del covid

4.

Guanya el turisme nacional

PalmaEl semàfor del turisme de les Balears continua parpellejant sense saber en quin color aturar-se. La travelada de la setmana passada amb l’afer britànic va suposar una passa enrere per a molts dels sectors enfocats al turisme anglosaxó. Però aquesta setmana l’ambaixador del Regne Unit, Hugh Elliot, va posar sobre la taula l’opció de valorar les Illes per separat de la Península en la pròxima revisió del govern britànic. Unes paraules que donen esperança, però que de moment no són sinònim de realitat. I mentre el Govern illenc mostra braó dient que atreu el 60% del mercat turístic alemany, els hotelers i empresaris miren cap al turisme estatal intentant convèncer després del redescobriment que va suposar l’excepcionalitat de l’any passat.

La polarització del turisme illenc és evident. Històricament, hi ha hagut dues zones d’influència turística majoritàries: la britànica i l’alemanya. La diferència d’ocupació avui dia és molt notable. Els hotels de les zones d’influència alemanya –com la Platja de Palma, Peguera, Andratx, Capdepera, Santanyí i Cala d’Or– tenen una ocupació que arriba gairebé al 60%, segons les dades de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM). A més, durant la darrera setmana s’han obert fins a 37 hotels en aquestes zones. En contraposició, els de les àrees d’influència britànica –Magaluf, Palmanova, Sóller, Pollença i Alcúdia– tenen unes taxes mitjanes d’ocupació que no superen el 40% en gairebé tots els casos, i només s’hi han obert cinc hotels aquesta setmana passada. Així i tot, destaca Sóller, amb el 97,07% dels seus hotels oberts. Cal tenir en compte, però, que també és un indret molt freqüentat per turistes de països nòrdics, sobretot procedents de Suècia i francesos.`

Tenint en compte la totalitat de les dades, aquesta setmana hi ha hagut 63 obertures d’hotels a Mallorca. Aquests índexs fan incrementar un 10% el nombre de places d’allotjament operatives. Així, avui dia hi ha un 51% de l’oferta hotelera mallorquina oberta al públic. Però, malgrat tenir una tendència ascendent, des de FEHM recorden que estar oberts no és el mateix que tenir bona ocupació. És clar que si s’espera arribar als nivells del 2019, s’ha de fer un bot molt gran. A les Illes, el mes de juny del 2019 varen arribar 5.576.259 turistes. Unes dades molt elevades que encara es tardarà mesos a tornar a veure.

Així i tot, el que està en boca d’hotelers i empresaris és el turisme provinent de la resta de l’Estat. L’any passat, amb una situació de pandèmia molt més rígida que ara, varen ser els clients més abundants que varen tenir les Illes Balears. Es pot dir que hi va haver una redescoberta del client local o estatal. Ara, veient la situació i la impossibilitat que arribin els estrangers, es continua intentant seduir aquests vells coneguts. Així i tot, segons l’empresa de gestió de dades turístiques Juniper Innovating Travel Technology, la demanda domèstica cap a les Illes Balears només suposa un 7% del total. A més, des de l’empresa han assegurat que aquest mercat continua perdent tendència al costat del darrer any amb dades d’abans de la pandèmia.

El lloguer turístic

Pel que fa al lloguer vacacional, les dades mostren un nivell d’ocupació molt elevat per a aquesta temporada. A l’agost, segons ha informat el portal de reserves turístiques Rentalia, hi ha un 90% dels habitatges llogats a Mallorca i un 87,9% a Menorca. A l’illa major, les tres destinacions amb més ocupació són Llucmajor, amb un 97,7%; Artà, amb el 96,9%, i Campos, amb el 93,3%. Per part seva, els municipis amb una demanda més gran a Menorca són Alaior, al sud, que acumula un 96,1% dels habitatges de lloguer turístic reservats, i es Mercadal, al nord, amb el 93,1% ja ple. Són localitats que es toquen i que ocupen la part central de l’illa.

L’aparició del lloguer turístic, amb la força que ha demostrat –amb portals com Airbnb–, fa que la polarització hagi començat un procés de dilució dins el territori mallorquí. I no només amb relació a la nacionalitat i les zones de l’illa, sinó també amb la diferent classe de turisme i, alhora, amb el tipus d’allotjament. “La fidelització del client desapareix”, explica a l’ARABalears el doctor en Geografia Humana Ivan Murray, fent referència al fet que l’activitat turística de repetició de destinació està quedant obsoleta. Segons Murray, els primers llocs a patir aquest canvi seran on s’ha practicat majoritàriament el turisme internacional, és a dir, indrets com les Illes Balears. A banda d’això, dins aquest nou model turístic destaca que s’han acabat aquelles vacances llargues de 15 dies. Ara, amb l’oportunitat de poder viatjar diverses vegades a l’any, amb una oferta tan variada i en un món tan globalitzat, el client amb poder adquisitiu ja no es conforma amb una destinació, sinó que diversifica.

Per altra banda, i relacionat amb el lloguer vacacional, s’hi troba el més tradicional agroturisme, normalment establert cap a l’interior de les Illes i, per inèrcia, el darrer esglaó a omplir-se en una temporada normal. Contra tot pronòstic, ara com ara és l’únic sector que té tota la planta oberta i amb un nivell de reserves alt. Dins el context sanitari, sembla que és una bona opció per gaudir de les vacances dins un espai més tranquil i més controlat.

El turisme estatal a les Illes

El flux de turistes estatals que ha arribat a l’Arxipèlag sempre ha estat quelcom residual. Com s’explicava, el turisme a les Balears, des dels seus inicis, ha estat enfocat cap al viatger internacional. Això comporta una oferta i uns preus que se centren en el poder adquisitiu europeu i no local. Però l’any passat, amb la impossibilitat d’allotjar el turista forà, es va intentar fer un canvi de paradigma adaptant allò que sempre havia estat mirant a l’exterior cap a l’interior. El resultat no va ser gaire dolent, ja que l’agost de 2020 les Illes Balears varen rebre la suma de 430.730 persones provinents de la resta de l’Estat. Les regions amb l’emissió més important varen ser Catalunya, amb 133.893 persones; Madrid, amb 88.909, i el País Valencià, amb 61.792. Són dades sorprenents si es comparen amb les de l’any prepandèmic: el mes d’agost de 2019, varen arribar 466.496 viatgers d’arreu de l’estat espanyol, només un 7,67% més que el 2020.

Els catalans a Menorca

No és un secret la predilecció del turisme català per l’illa de Menorca. En el darrer any de turisme sense covid-19, varen viatjar a l’illa més de 415.000 catalans durant tot l’any. El pic es trobava a l’agost, quan hi varen anar 69.843 persones. L’any passat, amb la situació sanitària delicada, l’illa va continuar tenint un atractiu molt gran, i també a l’agost va assolir 47.929 viatgers, una xifra que s’acosta a la de mesos com el juny de 2019 i que supera la del setembre del mateix any. Així i tot, el turista català també té uns llocs predilectes a l’illa. Les zones costaneres de Fornells, Binibeca i Binisafúller són les preferides. A més a més, hi predomina molt la demanda d’allotjament de quatre estrelles, encara que cada vegada és més popular recórrer al lloguer d’apartaments vacacionals.