Finances
Economia 14/12/2021

Criptomonedes: ¿estafa o inversió de futur?

Les divises digitals són cada cop més populars entre persones sense experiència prèvia en finances

4 min
Hi ha prop de 10.000 criptomonedes actualment, però bitcoin és la més coneguda.
Dossier Criptomonedes: ¿estafa o inversió de futur? Desplega
1.
Criptomonedes: ¿estafa o inversió de futur?
2.
Les meves dues setmanes com a 'criptoinversora' principiant
3.
“Quan ho vaig descobrir, em va enamorar”: l’experiència de quatre joves amb les criptomonedes
4.
La lletja veritat del bitcoin

BarcelonaDe fons sona una cançó d’Abba i apareix la vista panoràmica d’una mansió de luxe, amb piscina inclosa. El vídeo segueix amb “les cinc criptomonedes que et faran ric el 2022” i enllaça captures de pantalla amb les fluctuacions a l’alça de monedes amb noms aparentment aleatoris com RUNE, ALGO, DOT o VET. La promesa agrada a més de 150.000 usuaris de TikTok, la xarxa més popular entre els adolescents. Reclams com aquest circulen entre grups d’amics, companys de feina i familiars que fins fa ben poc no s’havien plantejat que invertir es podia convertir en gairebé un joc del mòbil. Els casos de guanys en temps rècord gràcies a les criptomonedes que es viralitzen a les xarxes han contribuït a una febre que enganxa inversors totalment novells sense experiència en finances, mentre economistes destacats avisen que aquesta moda s’ha de vigilar de més a prop. 

“Per què les persones estan disposades a pagar grans quantitats de diners per béns que —pel que sembla— no fan res?” La pregunta se la feia fa uns mesos el premi Nobel d’economia Paul Krugman en un article al New York Times, i en la seva resposta hi trobava la mateixa forma piramidal dels esquemes Ponzi. “Òbviament, si els preus d’aquests actius continuen creixent, els primers inversors ja han guanyat molts diners, i el seu èxit en continua atraient de nous”, argumentava l’economista. Josep Stiglitz, també guanyador del guardó, encara va més enllà i proposa prohibir les criptomonedes per aturar de manera definitiva el que s’està convertint en “un paradís fiscal en la foscor”.

Almenys vuit premis Nobel, exdirigents de bancs centrals com Alan Greenspan (Reserva Federal dels Estats Units) o Vítor Constancio (Banc Central Europeu) i empresaris com Warren Buffet o el president del gegant financer JP Morgan, Jamie Dimon, s’han sumat a aquest cantó de la barricada. És la part de l’establishment que alerta dels perills de jugar-se-la amb actius volàtils i sense suport dels bancs centrals, mentre que la nova fornada del capitalisme digital representada per magnats com Elon Musk (creador de Tesla) o Steve Wozniak (cofundador d'Apple) en pregona les virtuts i el potencial tecnològic a llarg termini.

El primer pas per plantejar si les criptomonedes són una bombolla és preguntar als experts què és una bombolla. “És un fenomen que neix als mateixos mercats, la gran majoria de les vegades —per no dir totes— com a conseqüència de l’especulació”, diu el professor de direcció financera de la UAB Oriol Soley. La definició és la mateixa que feia servir l’economista nord-americà Burton Maikel al seu llibre Un paseo aleatorio por Wall Street i hi afegeix tres condicions: que hi hagi una part de veritat en la història, una expectativa molt més alta del que seria raonable i una certa actitud d’eufòria de les masses. Per a l’acadèmic, és “possible” que el bitcoin compleixi aquests requisits, però encara no ho podem saber del cert. “Sempre que compres un actiu per vendre’l sense que t’aporti un rendiment o un valor, aquesta és una actitud molt més especulativa que inversora”, afegeix. A principis d'any el bitcoin valia prop de 22.300 dòlars i dotze mesos després pràcticament s'ha duplicat, fins als 42.800.

xxx

Per a Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF-BSM, l’interès per les criptomonedes també té molt a veure amb la cobdícia. “Una bombolla implica guanyar diners d’una manera molt ràpida. Hi inverteix gent que no és experta i que poques vegades o mai ho fa fet abans i és pel simple fet d’intentar enriquir-se, sense saber què hi ha al darrere”, argumenta l’acadèmic. Coincideix que hi ha moltes característiques de les bombolles en l’entusiasme que generen actius com el bitcoin, però tampoc s’atreveix a certificar que ho és al 100%. “Em sembla que la tecnologia blockchain que hi ha al darrere sí que pot ser una tendència de futur que es quedi”, afegeix. Altres elements, com la falta de traçabilitat de les transaccions, però, li generen “recel”.

La nova febre de l'or

Els defensors de les possibilitats del bitcoin i els seus milers d’hereus —es calcula que hi ha prop de 10.000 monedes virtuals— consideren que l’especulació només és la part més vistosa. “Comentem un error al parlar de criptomonedes en general. Potser alguna està sobrevalorada, però tenen una funció molt important i res a veure les unes amb les altres”, explica Luz Parrondo, directora del postgrau de blockchain de la UPF-BSM i membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya. En la seva opinió, hem d’assumir que no es tracta d’una bombolla perquè molts inversors ja hi confien com a valor refugi, com passa amb l’or. “Continuarà creixent i bastant més”, apunta.

Albert Salvany és un dels consultors que treballen a Belobaba, una empresa fundada per catalans que ha llançat dos fons (un registrat a Gibraltar i un altre a Estònia) per invertir en criptomonedes. “És un actiu que has de conèixer quan hi inverteixes perquè té un plus de complexitat. Però d’aquí a parlar de bombolla no em sembla adequat. La bombolla ho és perquè el preu no s’ajusta al valor de l’actiu i jo crec que el potencial futur és enorme”, afirma. El vehicle gestiona per ara uns 5 milions d’euros i està dirigit a inversors que volen exposició a les divises virtuals però que no hi poden dedicar gaire temps.

La natura anònima de les criptomonedes complica que hi hagi dades fiables sobre el seu ús a Espanya. Tampoc hi ha una regulació específica i, per ara, organismes com la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) o el Banc d’Espanya s’han limitat als avisos sobre els riscos i els possibles fraus en el sector. Aquest últim organisme ha habilitat un registre per als proveïdors de serveis, com les cases de canvi, per vigilar el blanqueig de capital. Segons un informe recent d’Asufin, l’Associació d’Usuaris Financers, un 11% dels espanyols han invertit o inverteixen en criptomonedes, fet que representa 4,3 milions de persones. Mentre que un 11% només hi ha posat una quantitat testimonial de menys de 300 euros, hi ha un 70% que n’inverteix més de 1.000. Però el percentatge que més preocupa a l’entitat, tenint en compte els nivells d’educació financera a l’Estat, és un altre: el 40% dels inversors en criptomonedes ho consideren una “aposta segura”.

Dossier Criptomonedes: ¿estafa o inversió de futur?
Vés a l’ÍNDEX
stats