Energia
Economia 16/10/2022

El consum de gas a la gran indústria cau el doble que durant el confinament

Les refineries, capaces de substituir aquest combustible, lideren el descens amb una caiguda del 60% de la demanda al setembre

4 min
Parc químic de Tarragona.

MADRIDDurant el primer semestre del 2022 el consum de gas natural ha crescut a Espanya un 4,2% en comparació amb el primer semestre del 2021. Una de les raons són les exportacions d'electricitat a Portugal i França, que han obligat a les centrals de cicle combinat, les que utilitzen gas, a funcionar al màxim. De fet, si es desglossa el consum d'aquest combustible s'observa que l'ús domèstic, l'industrial o el que es destina a generar electricitat no han crescut, sinó més aviat al contrari.

Evolució de la demanda de gas entre els grans consumidors industrials
Variació interanual en %

29,8

30

20

10

3,8

2,7

0

-10

-20

-19,9

-21,7

-30

-40

-40,8

-50

2018

2019

2020

2021

2022

OCT.

2022

29,8

30

20

10

3,8

2,7

0

-10

-20

-19,9

-21,7

-30

-40

-40,8

-50

2018

2019

2020

2021

2022

OCT.

29,8

30

20

3,8

10

2,7

0

-10

-20

-19,9

-21,7

-30

-40

-40,8

-50

OCT.

2018

2019

2020

2021

2022

A la gran indústria, la demanda d'aquest combustible fòssil des que va començar l'escalada de preus ha caigut a nivells insòlits. Tant que aquest mes de setembre la demanda s'ha reduït un 40% en comparació amb el mateix període de l'any 2021, segons es desprèn de l'últim Índex de Grans Consumidors de Gas que publica Enagás. La caiguda representa el doble de la registrada l'abril del 2020 (va caure un 21%) amb el confinament més sever pel covid-19. El 2021 aquest sector va representar entre un 55% i un 60% del consum de gas natural a l'Estat, segons dades del ministeri de Transició Ecològica.

El motiu de fons d'aquesta davallada són uns preus del gas desorbitats, que alhora esquitxen el preu de l'electricitat, i que han portat el sector a una "situació límit", explica Verónica Rivière, presidenta executiva de GasIndústria, amb "factures milionàries". Tradicionalment, el preu del gas ha rondat els 20 euros/MWh, mentre que amb l'esclat de la guerra a Ucraïna la seva cotització al mercat majorista de la Unió Europea (referència TTF) ha registrat màxims històrics, superant els 330 euros/MWh aquest mes d'agost.

Però no totes les activitats industrials estan responent en igualtat de condicions ni de la mateixa manera a aquesta situació. "En alguns sectors industrials estan mantenint la producció, però utilitzant derivats del petroli [per substituir el gas], com en el químic, cosa que no significa que no es busquin altres alternatives, com les energies renovables", deia recentment la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Parlava de l'activitat refinera.

Segons les dades d'Enagás, la refineria és l'àmbit on més ha baixat el consum de gas al setembre: fins a un 60%. "És una activitat que té la capacitat de substituir el gas que fa servir per fueloil", confirma Juan Antonio Labat, director general de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique).

A Espanya hi ha un total de 9 refineries, però només 8 estan en funcionament. Cinc són propietat de Repsol, tres de Cepsa i una de BP. I una d'elles, en mans de Repsol, se situa a Tarragona. Són empreses que fins ara havien passat desapercebudes, fins i tot pel que fa a volum de negoci, i que es dediquen principalment a la transformació química del petroli en carburant per als transports, com cotxes o camions. Amb la crisi, els seus beneficis s'han multiplicat: el preu de venda dels productes acabats que fabriquen, gasoil o gasolina, s'ha disparat en relació amb el cru (la primera matèria que processen).

En el cas de la planta de Tarragona, que des de fa dues setmanes està en aturada programada, els preus actuals del gas "han accelerat" el canvi del gas a altres combustibles, confirmen fonts de Repsol a l'ARA. Tanmateix, expliquen que amb el temps i arran de l'enduriment de la legislació s'han buscat alternatives al fueloil. "Es busquen fonts [energètiques] que aportin el poder calorífic del gas per alimentar els forns però que no siguin contaminants", afegeixen. Un fet que els permet transitar l'actual voràgine de preus amb tranquil·litat.

La cara B: de la ceràmica a les papereres

Però no totes les activitats tenen aquesta capacitat, recorda Rivière a l'ARA. De fet, ni tan sols dins el sector químic, on la realitat en la indústria dels fertilitzants o la farmacèutica és ben diferent. Altres activitats, com les papereres, la indústria de la ceràmica i el ciment o el tèxtil, que també consumeixen molt gas natural per generar calor, "estan amb l'aigua al coll", comenta Joan Vila, de Pimec, en una conversa amb l'ARA.

En el cas del tèxtil, la reducció de consum de gas ha estat del 44% al setembre; a les papereres ha caigut un 42%, mentre que a la indústria dels materials de construcció el descens és del 30%, segons dades d'Enagás. Vila afegeix que en alguns casos s'ha acabat traslladant el cost al producte final, però que "arriba un moment que no pots augmentar-lo més". Alhora, apunta que s'està intentant fabricar el mateix però amb menys consum de gas. "Implica un canvi en el producte i, per tant, un canvi cultural", explica.

Des de GasIndustria no només posen el focus en aquest hivern, "sinó en el següent", tenint en compte que les previsions, fins i tot les del govern espanyol, són que el preu mitjà del gas al mercat majorista europeu continuï per sobre dels 100 euros. En activitats com la ceràmica, en els últims mesos sí que s'ha notat una reducció de la producció o una anticipació de les aturades obligatòries programades. Però també la necessitat d'aplicar ERTOs. La patronal de la producció de rajoles i paviment ceràmics (Ascer) calcula que hi ha 7.000 treballadors en ERTO per culpa dels elevats preus del gas i sosté que les mesures del govern són insuficients. L'escenari, però, hauria de canviar amb l'aplicació del topall del gas a les instal·lacions de cogeneració que serveixen a aquest tipus d'indústria.

stats