Se cerquen transportistes en moment de crisi

PalmaMacià Serra és el propietari d’una petita empresa de transports mallorquina que opera des de l’illa cap a la Península carregant tot tipus de mercaderia: aigua, material de construcció, cereals, etc. En la darrera setmana ha enviat una carta als seus clients per explicar-los que apujarà el preu del servei entre un 4% i un 6% a causa de l’encariment del carburant. Aquest problema, derivat de la guerra a Ucraïna i de rigorosa actualitat, resulta ser un més dels que arrossega aquest sector.

Abans de ser notícia

Abans d’ocupar les portades dels mitjans de comunicació, el sector dels transportistes ja havia fet una sèrie de reclamacions a les administracions: parteixen d’una greu problemàtica de manca de mà d’obra i, com a conseqüència, això va en detriment de les condicions laborals dels treballadors, suposa un recés de creixement per a les empreses i retarda el procés de subministrament de productes per a la societat.

Transports Serra té cinc conductors de camió, però en necessita més i no en troba. Ni aquí ni tampoc a la Península, i és que aquest també és un problema que afecta tot Europa –cal recordar la vaga de conductors transportistes al Regne Unit convocada l’agost del 2021 precisament per aquest motiu i agreujada per la pandèmia i el Brexit.

A les Balears hi ha 1.725 transportistes de mercaderies –autònoms i assalariats– per a una flota de 7.413 vehicles, entre pesants i lleugers, segons explica el gerent de la Federació Empresarial Balear de Transports (FEBT), Salvador Servera. “Saber quants de conductors manquen a les Illes es fa difícil”, assegura. El president de la FEBT, Rafel Roig, calcula que fins a uns 300. La qüestió també afecta el transport de viatgers.

Una coneguda empresa d’autocars d’Eivissa cerca en aquests moments una quarantena de conductors. El que ho fa pràcticament impossible d’aconseguir és un altre emperò de sobra conegut: el preu de l’habitatge. La majoria de conductors han estat fins ara persones migrants, especialment durant la temporada d’estiu, que ara opten per quedar al seu lloc de residència habitual o treballar en un altre sector perquè el sou no equipara els preus de lloguer o de compra, segons explica el coordinador del Sector de Transports per Carreteres de CCOO a les Balears, Chema Martín. A més, el sindicalista recorda que actualment no existeix conveni sectorial per als treballadors assalariats de mercaderies perquè ha perdut la vigència. El que impera és un acord sectorial per les condicions, apunta Servera.

Per tal de pal·liar la problemàtica principal, des de la FEBT mouen fils. Actualment, ja reben l’ajuda de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) per reclutar personal als municipis i lideren un projecte de formació. Des de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge asseguren treballar amb el SOIB per oferir cursos de formació de conductors i, de fet, la Conselleria d’Educació i Formació Professional ja va anunciar que en el pròxim curs hi haurà un nou cicle de grau superior d’FP de Mobilitat al CIFP de Son Llebre, sempre que el Ministeri n’aprovi el currículum. D’aquesta manera, la federació de transportistes desitja que s’incorporin entre 120 i 150 conductors per curs. “A través de la formació també volem promocionar les dones, subrepresentades en el sector”, diu Servera. En tot cas, per la via tradicional, incorporar-se al sector no és fàcil, ja que suposa una despesa de 3.000 euros de mitjana, entre el curs de capacitació que s’ha de renovar cada cinc anys i el carnet de conduir. Després, les jornades són llargues a la carretera –tenint en compte si es viatja en vaixell des de les Illes–. “Quan es regulen les condicions laborals des d’Europa, no es té en compte la nostra realitat insular”, lamenta .

Així, després de les restriccions de mobilitat per la pandèmia, l’aturada de la cadena de subministraments, els problemes de manteniment de la flota i la mà d’obra, ara s’hi suma la pujada del carburant. Per la professora titular del departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, Maria Santana, les ajudes que podrien donar-se al sector serien: “reducció d’impostos als carburants, subvencions directes per vehicles –així com s’ha fet a Portugal–, subvencions per litre de carburant –com s’està fent a França–, permetre que es revisin contractes ja signats i augmentar el preu del servei”. Mentrestant, les empreses petites intenten sobreviure i així hauria de ser també pel bé del consumidor, perquè la reducció de la competència suposaria finalment augmentar els costos del servei, explica Santana.

Malgrat tot, la vida continua. A part de les intenses negociacions amb el Govern, aquesta setmana des de la FEBT han tractat altres qüestions que afecten el gremi, com la convivència a les carreteres o la reducció d’emissions.