Centres comercials amb pista d'aterratge: els aeroports de les Illes tenen 11.500 m² dedicats a botigues

PalmaEntre el 2000 i el 2024, el trànsit de passatgers pels tres aeroports de les Balears ha augmentat aproximadament un 74,5% i ha passat de 26,67 milions de viatgers a 46,54 milions. Són pocs els negocis que veuen gairebé duplicar el nombre de potencials clients i Aena no ha dubtat a ampliar la superfície i l’activitat comercial per obtenir el màxim rendiment als aeroports. Els viatges avui dia són només una part del negoci perquè “en realitat estam davant de centres comercials”, assegura l’economista Aleix Calveres.

Aquesta estratègia ha provocat que Aena gestioni entre 80.000 i 100.000 m2 d’espais comercials i de venda a tota la xarxa d’aeroports de l’Estat. La majoria correspon a botigues duty-free, amb una superfície de més de 66.000 m2 només per a aquest tipus d’establiments, amb una rendibilitat indiscutible.

En el cas de les Illes, l’Aeroport de Palma té 8.779 m² de botigues; Eivissa 2.099 i Menorca 645.En total, 11.524 m² dedicats a la venda. “Quan ets dins un aeroport tens la sensació de ser conduït per dins uns grans magatzems, orientats al consum i a fer negoci”, opina Calveras. Aquest plantejament, “genera una doble motivació per a l’empresa, que no oblidem que és pública, per incrementar els passatgers. Com més gent vingui, més negoci per a les taxes aeroportuàries i més recaptació per a aquesta pressió comercial”, afirma.

El diputat de Sumar Més Vicenç Vidal considera que “un model de gestió compartit amb l’Estat per part de les comunitats autònomes permetria definir millor el plantejament dels ingressos, a més de fer possible que les Balears conservin part de la recaptació dels aeroports”. “Es podrien oferir millors serveis als passatgers, pensant més en el seu benestar i no només en treure-li els doblers de la butxaca, aprofitant que no té cap alternativa més que fer hores dins l’establiment”.

Les crítiques més repetides en contra del model de negoci d’Aena són, a més de les taxes aeroportuàries –que critiquen els operadors aeris– “l’obsessió per facturar, per fer caixa, sacrificant espais públics, de descans, i omplint-los de menjar ràpid i car”, insisteix Vicenç Vidal. Segons Calveres, seria desitjable “fomentar una major transparència d’aquesta empresa amb un 51% d’accionariat públic, amb compareixences dels seus responsables davant el Parlament autonòmic”. D’aquesta manera, es podria “retre comptes dels impactes del seu model davant els representants de la ciutadania”, proposa l’economista.

Les crítiques per l’excessiva orientació comercial d’Aena posa en evidència que l’empresa prioritza els beneficis econòmics per sobre dels serveis als passatgers i les condicions laborals. Aquesta situació ha generat també un debat sobre l’equilibri entre la rendibilitat econòmica i la qualitat del servei en els aeroports, i especialment en el context de les protestes dels treballadors de les empreses que presten serveis a les instal·lacions aeroportuàries. Els sindicats han retret a l’empresa les condicions laborals i de seguretat als aeroports, especialment durant les obres de reforma al de Palma. S’ha incidit en la incoherència entre els beneficis milionaris d’Aena i la precarietat d’alguns treballadors dels subcontractes.

Empreses globals

Encara que hi ha exemples d’empreses locals com el Forn del Santo Cristo, especialitzada en productes gastronòmics de les Illes Balears, a la terminal de sortides de Son Sant Joan, la realitat és que el producte local és una excepció. Els bars i restaurants que operen als tres aeròdroms són explotats per empreses globals que ofereixen productes i serveis sense cap identitat insular. A les botigues sí que es poden comprar, en canvi, alguns objectes amb toc illenc.