Els petits amarristes contra les marines: la guerra pels ports de Menorca

CiutadellaLa nova Llei de Ports, que preveu allargar fins als 75 anys la gestió privada d’algunes marines i ports esportius a les Balears, ha coincidit amb l’abrupte final de la concessió dels 270 amarraments del Lago Resort de Cala en Bosc a Ciutadella, l’única que es mantenia vigent des de fa 30 anys sense cap contraprestació econòmica de l’empresa cap a l’Administració.

L’explotació la va aconseguir el 1995 l’antiga Urbanización Cala en Bosch SA, capitanejada per l’empresari local Biel Cerdà, quan oferí a Ports de les Illes Balears permutar els seus 20.195 metres quadrats a canvi de la concessió, sense haver d’abonar cap cànon anual a l’Administració autonòmica. Però, expirat el termini de 30 anys, el Govern ha rebutjat les continuades peticions de la concessionària, reconvertida ara en Next Port Nautical Services, i ha decidit no renovar l’acord.

Les greus irregularitats denunciades, i constatades, en la gestió del port esportiu han duit els amarristes afectats a posar el cas en mans de la Fiscalia, mentre que el govern balear ha convocat un nou concurs per privatitzar novament la marina. Tot plegat ha posat al descobert el descontrol de l’Administració per fer complir els compromisos contrets per part de les empreses privades i la indefensió que pateixen molts particulars, sotmesos a tarifes i condicions més pensades per al turisme nàutic que per als propietaris locals de petites embarcacions.

El mateix conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha admès que la insuficiència de recursos humans complica el control exhaustiu de les concessions. Tot i això, la demora en convocar i resoldre a temps el concurs ha fet que, per segon any, Ports hagi hagut de renovar en precari la concessió per no deixar desatès el servei.

Tarifes i cànon

Fonts de la Conselleria expliquen que la licitació ja està en marxa, però les consultes pendents de resoldre que han presentat les empreses interessades poden allargar el tràmit encara més enllà del mes de juliol. Ara bé, diu Ports que s’han aprovat temporalment unes noves tarifes “sensiblement” més baixes que les que hi havia vigents fins ara i s’ha imposat el pagament d’un cànon de 177.763 euros a l’encara concessionari.

Amb tot, les condicions que haurà de complir la marina que es faci càrrec de la nova concessió del Lago durant els pròxims 20 anys també desperten el recel dels amarristes. L’Associació d’usuaris que presideix Tolo Torres no entén com el Govern pot fixar un cànon anual de tan sols 475.000 euros i una inversió de només 4 milions en renovar les instal·lacions.

El conseller Lafuente diu que fa falta reforçar l’entrada al port i dotar-lo d’aigua, electricitat, personal i un tren de fondeig, a més de garantir l’accés públic al varador. Una minsa contraprestació, segons els usuaris, que creuen que s’està afavorint l’enriquiment de l’empresa que n’assumeixi la concessió, encara que se l’obligui a donar prioritat a les embarcacions que ja tenen la base al Lago. Segons els seus càlculs, guanyarà almenys 30 milions d’euros en les dues dècades de concessió.

El PSOE i Més per Menorca al Parlament i el mateix govern de l’Ajuntament de Ciutadella han demanat amb insistència a Ports que tiri enrere el concurs i aprofiti la fi de la concessió per tal de recuperar el control públic dels amarraments de Cala en Bosc. “S’ha d’acabar amb la gestió indirecta del Lago i, si no es pot, s’ha de controlar de forma estricta la concessió”, demana la batlessa Maria Jesús Bagur.

Auditoria al port esportiu

L’Ajuntament ha reclamat també l’elaboració d’una auditoria sobre la gestió duita a terme al port esportiu. Assegura que en els darrers cinc anys només s’han fet dues inspeccions al Lago, quan la mitjana de revisions en aquest mateix període a la resta de ports de les Balears és de 10, “o de 13 en el cas del Club Nàutic Ciutadella”.

A l’altra punta de l’illa, el port de Maó encara conserva 598 amarraments de gestió pública, el 35% dels 1.674 que ofereix l’Autoritat Portuària (APB), sigui directament o a través de marines privades. El president, Javier Sanz, ha anunciat, de fet, que manté “el compromís ferm de conservar la gestió directa que tenim actualment”.

Però la darrera adjudicació formalitzada, curiosament a la mateixa empresa que encara gestiona el Lago de Cala en Bosc, Next Port, ha inclòs la privatització de 55 amarraments del moll de Ponent que fins ara quedaven en mans d’Autoritat Portuària. El director de l’APB, Toni Ginard, diu que, tanmateix, “els preus són pràcticament iguals i, fins i tot, les condicions de la gestió indirecta són encara millors, perquè inclouen alguns serveis addicionals”.

Els petits amarristes, però, no ho veuen tan clar i, des de fa ja cinc anys, mantenen una croada contra l’Administració per tal de fer-se sentir i aconseguir tarifes socials i més atracaments per a les embarcacions de menys de vuit metres d’eslora.

El col·lectiu Es Jonquet és qui més representa els petits amarristes de Maó. Des que el 2021 evità la privatització del pantalà amb aquest nom que acull 150 amarraments a la colàrsega, ha aconseguit fer-se un lloc als consells de navegació i altres organismes de participació de l’APB. “Però no ens deixen ser als consells d’administració, on es prenen les decisions i on sí que hi ha les marines”, es queixa Antoni Barber, portaveu d’Es Jonquet. “Volen que morim de finor, però la cosa no acabarà així. No ens deixarem trepitjar fàcilment”, avisa.

Zones noves privatitzades

De les dues zones noves que s’han privatitzat, als molls de Ponent i Llevant, només aquesta darrera està pendent encara d’adjudicar-se, i “amb la problemàtica afegida que afecta embarcacions locals que sobrepassen els vuit metres d’eslora i que fa 30 anys que hi són”. Però com que la normativa de l’APB no les considera nàutica social, no tenen garantit que puguin conservar el seu amarrament de gestió directa.

També a cala Figuera –explica Barber– la meitat dels amarraments que no es traspassin al Club Marítim quedaran en mans de marines privades. “Es volen treure la gestió pública de sobre quan és, precisament, el que la gent els demana. Això fa que cada vegada hi hagi menys llocs on amarrar i molts titulars acabin posant el vaixell en venda”, comenta.

“Privatitzar és l’opció més còmoda per a l’Administració. Posen un cànon a la concessionària, el cobren i no han de gestionar directament res”, insisteix. “El problema ve quan han de controlar que les empreses guanyadores respectin les tarifes més reduïdes a les quals s’han compromès a les bases o duguin a terme les inversions pactades de millora de les instal·lacions. Al final passa que no les executen totes i acaben repercutint el cost sobre els usuaris, amb augments de tarifes i la reducció de la proporció de llocs de base a favor dels amarraments de trànsit, per als turistes”.

El “cas més clamorós” d’aquesta manca de control és el del Lago de Cala en Bosc, admet Barber, qui ha contactat amb l’associació d’amarristes constituïda a Ciutadella per tal de fer pinya juntament amb Es Jonquet. “Tots dos col·lectius estam agermanats per aconseguir que l’Administració sigui més sensible envers la nàutica social. Tenir una embarcació no és cap luxe, ni té a veure amb la gent milionària que ens visita i amb el negoci lucratiu que empeny les marines privades. Tan sols volem poder sortir amb la nostra barqueta els caps de setmana, a pescar o a navegar amb la família. Sabem que anam a contracorrent, perquè el món deriva cada vegada més a la privatització i als interessos econòmics, però –avisa– no defallirem. No donarem el braç a tòrcer”.