El Banc d'Espanya alerta que els ERTO perden efectivitat amb el temps a l'hora de mantenir l'ocupació

L'organisme demana focalitzar-se en els sectors més afectats i vincular els expedients a la formació dels treballadors

3 min
Els ERTO per les restriccions com el tancament de bars i restaurants fan baixar el sou mitjà.

BarcelonaL'aplaudida efectivitat dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) va a menys, segons el Banc d'Espanya. Els ERTO van ser una eina molt efectiva per mantenir l'ocupació en els primers mesos de pandèmia, especialment la primavera passada, quan hi va haver el confinament domiciliari, però, conforme la crisi s'ha anat allargant, la seva efectivitat per evitar la destrucció d'ocupació ha anat perdent pistonada i ha caigut a la meitat. Així ho constata el Banc d'Espanya en un article que analitza per primer cop aquesta eina per lluitar contra la crisi, elaborat per Mario Izquierdo, Sergio Puente i Ana Regil, de la direcció general d'Economia i Estadística d'aquest organisme.

L'article destaca que el retorn a l'ocupació efectiva en el tercer trimestre del 2020 dels treballadors que van entrar en un ERTO en el segon trimestre va ser "molt elevat", ja que gairebé el 70% es van reincorporar a l'activitat, mantenint-se el 20% en ERTO i l'altre 10% a l'atur. De fet, la reincorporació de treballadors que van estar en un ERTO durant el segon trimestre va ser "molt superior" a la dels treballadors als quals no se'ls va aplicar un ERTO durant aquell trimestre. D'aquests últims, poc menys del 40% van tornar a l'activitat un trimestre després.

Aquesta diferència de més de 30 punts, indica l'article del Banc d'Espanya, reflecteix una "elevada efectivitat dels ERTO a l'hora de facilitar el retorn a l'ocupació després de les mesures de confinament adoptades a la primavera". I això, segons el Banc d'Espanya, prova el "bon funcionament" dels ERTO "com a mecanisme d'ajust temporal dels costos laborals de les empreses". La institució apunta que l'elevada eficàcia dels ERTO en el segon trimestre va ser generalitzada per a tots els grups i sectors considerats, ja que "la probabilitat de tornar a una situació d'ocupació efectiva va ser molt superior entre els afectats per ERTO respecte a la de la resta de treballadors".

Impacte de les noves onades de la pandèmia

No obstant això, l'informe alerta que a finals del 2020 la probabilitat dels afectats per un ERTO durant el tercer trimestre de tornar a l'ocupació en el quart trimestre va disminuir "de manera molt apreciable", fins al 32%. Així, les possibilitats de tornar a la feina queien a la meitat respecte a un trimestre abans. El Banc d'Espanya ha assegurat que aquest descens reflectiria el fre del procés de recuperació del mercat de treball observat en la part final de l'any, "associat al repunt de la pandèmia i a les noves restriccions aprovades".

A més, indica el Banc d'Espanya, la probabilitat observada que un afectat per ERTO tornés a l'ocupació un trimestre després va ser una mica menor que la probabilitat que ho fes algú que havia perdut el seu lloc de treball. "Aquesta evolució podria estar reflectint la persistència de nivells d'activitat molt baixos en algunes branques, com a conseqüència de les successives onades de la pandèmia". No només van perdre efectivitat els ERTO, sinó que, a més, va caure més entre les dones, els joves i els col·lectius amb menys nivell de formació. L'empitjorament es va concentrar en la construcció, en l'hostaleria i el comerç i en els altres serveis, ja que van ser "les branques més afectades per les restriccions durant aquest període".

Les probabilitats de tornar a l’activitat en el quart trimestre si el treballador havia estat en ERTO en els dos trimestres anteriors va ser similar en els diferents sectors, excepte en l’hostaleria, el comerç i altres serveis, un cop més a causa de les restriccions per a aquestes activitats a final d’any. L’article apunta que la probabilitat de tornar a l’ocupació efectiva és més possible en la indústria.

Pel que fa a l'efectivitat dels ERTO per als que es van iniciar en el tercer trimestre, segons el Banc d'Espanya, s'observa que els efectes positius deixen de ser generalitzats i es concentren en determinats col·lectius: els homes, els més grans de 45 anys, els que tenen un contracte indefinit, estudis secundaris i els que treballaven en els transports i les comunicacions.

El Banc d'Espanya insta a focalitzar el manteniment dels ajuts a les empreses que operen en els sectors més afectats per la crisi fins que se superi i a vincular aquesta protecció de manera més directa a la realització d'activitats formatives dels treballadors afectats. Finalment, considera que l'anàlisi s'ha de mantenir actualitzat per adaptar els esquemes de protecció a possibles canvis estructurals que requereixin un desplaçament de treballadors cap a sectors o empreses amb millors perspectives en l'escenari posterior a la pandèmia.

stats