Els aranzels dels EUA amenacen els productors d’un formatge mil·lenari
El nord-americà és el principal mercat d’exportació dels formatgers menorquins
MaóLa història del formatge a Menorca es remunta a l’any 2000 aC. La troballa de restes de ceràmica d’utensilis per fer-ne confirmen el punt de partida de la producció. A més, hi ha documentació escrita del segle V que fa referència al consum de formatge a l’illa i documents àrabs de l’any 1000 que destaquen les excel·lències del formatge de Menorca. Tot i que la seva comercialització exterior era important en el segle XIII, va ser en el període de dominació britànica quan hi hagué un impuls considerable. Així va ser que el formatge va prendre el nom de Maó, el del port d’on sortia el producte. L’any 1985 va obtenir la Denominació d’Origen i es constituí el seu Consell Regulador. L’any passat se’n varen exportar 167.255 quilos als Estats Units. Ara aquesta part del mercat perilla per l’increment dels aranzels que ha imposat el president nord-americà, Donald Trump.
Un total de 122 ramaderies estan inscrites en el Consell Regulador, amb una producció de 45 milions de litres, 28 milions dels quals es destinen a la producció de formatge sota la protecció de la Denominació d’Origen. Segons dades del Consell Regulador corresponents a 2018, de les 48 formatgeries inscrites, 42 són artesanes i van produir 3.279,255 quilos amb un valor d’uns 16,6 milions d’euros. Les empreses que comercialitzen actualment el formatge de la DO Mahón-Menorca són una trentena. Pel que fa a la comercialització exterior, el formatge de l’illa arriba a 46 països. L’any passat, el 12% del total de la comercialització es va destinar a mercats internacionals: 167.255 quilos als Estats Units, 27.970 quilos a Alemanya i 19.600 quilos a la República Dominicana. Aquests tres països són els principals mercats exportadors. Però a la llista de vendes també hi ha indrets com els Emirats Àrabs, Singapur, Laos, Tanzània, Vietnam i Bahrain.
El procés d’elaboració s’ha mantingut invariable durant molt de temps a totes les finques menorquines -llocs- on encara es fa amb pràctiques molt antigues. El formatge artesà s’elabora amb llet crua acabada de munyir, es modela introduint la quallada en bosses de cotó (fogasses) i es premsa a mà. El procés acaba amb el trasllat del formatge a locals ventilats perquè floregi. A continuació, es passa a les caves de maduració per aplicar-hi oli d’oliva i pebre vermell, una combinació que el dota d’un color ataronjat característic.
El formatge ha esdevingut molt més que un simple producte alimentari. Forma part de la imatge de Menorca com a destinació. Molts de visitants el compren com a souvenir. L’avalen els premis obtinguts en la darrera edició dels World Cheese Awards, amb un botí de 14 medalles entre els 3.472 formatges d’arreu del món.
Reducció de les exportacions
La imposició d’aranzels als Estats Units de productes agroalimentaris afectarà directament el formatge de Maó. Tot i que encara hi ha certa esperança que la Unió Europea freni les aspiracions de l’administració Trump, l’augment impositiu d’un 25% representaria rellevants pèrdues per al sector formatger illenc. El president del Consell Regulador de la DO, Bosco Triay, avisa que “cap empresa no podria assumir aquest 25%”, perquè treballen amb marges massa petits, i hauran “d’incrementar-ne el preu per poder subsistir”. “Tenim l’experiència de fa 15 anys, quan l’euro es va apreciar un 20% respecte del dòlar”, recorda Triay, qui explica que llavors les vendes del formatge menorquí van davallar un 50%. “Creiem que estaríem en aquest escenari”.
Una de les dificultats a les quals s’haurà de fer front és el preu tancat que algunes empreses menorquines tenen pactat amb les distribuïdores dels Estats Units. Es tracta de contractes que tenen vigència fins a final d’any. Cal recordar que l’increment dels aranzels entrarà en vigor divendres que ve. En qualsevol cas, Bosco Triay considera que el principal problema és l’afectació global de la decisió del govern Trump. “La davallada de les vendes serà per a tots. Els formatges francesos o el manxec són significatius en el mercat nord-americà. Podem arribar a una situació de sobresaturació i una política de preus ajustats que no ens beneficiarà”.
Obrir nous mercats
Una de les accions que el Consell de Menorca pretén fer a favor de la comercialització a l’exterior del formatge és la creació d’un pla per obrir nous mercats, una mesura que des del Consell Regulador es veu amb bons ulls, però amb matisos. “Qualsevol iniciativa és ben rebuda, tot i que s’ha de tenir en compte que no és fàcil, perquè en aquesta mateixa tessitura hi ha els nostres competidors. A més, el procés d’obrir nous mercats i arribar al volum de vendes dels Estats Units no és immediat”. Bosco Triay no descarta incrementar la promoció al país nord-americà. “És un moment incert, però amb la promoció no ho saps mai. Si es troba la tecla adequada, podríem fer-nos un espai als Estats Units malgrat l’augment del 25%”, apunta.
El Consell també ha posat damunt la taula reforçar les ajudes de comercialització i producció i la creació de noves línies de promoció exterior en col·laboració amb el departament de Promoció Turística, amb l’objectiu que els productes de Menorca guanyin presència en les xifres del turisme internacional, i també participar en fires sectorials agroalimentàries on Menorca gaudiria del seu propi expositor. Finalment, el Consell s’ha compromès a coordinar amb els diferents agents econòmics, Cambra de Comerç, la Denominació d’Origen del formatge i els diferents estaments de l’illa, a més del Govern balear, l’espanyol i Brussel·les, totes aquelles accions que tinguin com a finalitat minimitzar el cop que suposaria l’augment d’aranzels.
