AVIACIÓ
Economia 18/10/2019

Prop de quinze aeròdroms i heliports donen servei a unes 40 aeronaus a les Illes

La majoria d’avionetes i helicòpters que volen per damunt l’Arxipèlag són d’aviació recreativa o dedicats a emergències, extinció d’incendis i serveis mèdics

Carles Tudurí Borràs
5 min
Prop de quinze aeròdroms i heliports donen servei a unes
 40 aeronaus A les Illes

PalmaLes Illes Balears disposen actualment de prop de 15 instal·lacions per atendre una quarantena d’aeronaus d’aviació no comercial que operen a la Comunitat i que es dediquen a activitats tan diverses com l’extinció d’incendis, l’aviació esportiva, els vols turístics o els serveis de rescat i sanitaris.

A Mallorca s’hi ubiquen els camps de vol de Binissalem, Es Cruce (Petra) i Llucmajor. A Pollença hi ha també l’aeròdrom militar de Pollença, on treballen només avions dedicats a la vigilància i la lluita contra incendis. Així mateix, hi ha l’aeroport de Son Bonet, que pertany a Aena i que de gener a juliol d’enguany ja ha sumat més de 7.000 operacions. Sant Lluís, a Menorca, també disposa d’unes instal·lacions d’aquestes característiques. L’aeròdrom de ses Salines està actualment tancat, tot i que fons d’aquest centre expliquen que podria reprendre l’activitat a l’octubre. Els heliports estan ubicats a les illes menors: a Cas Curredó i a l’hospital Can Misses, a Eivissa; a Cala en Blanes, a Menorca, i a la Savina, a Formentera. L’Ibanat també disposa de bases a Petra, es Mercadal (Menorca) i sa Coma (Eivissa).

Tot i que és difícil determinar el nombre exacte d’aeronaus que operen a les Illes fora del control dels tres aeroports comercials, les fonts consultades per ARA Balears permeten estimar en una quarantena les unitats, concentrades principalment a Mallorca.

Aviació recreativa

L’aviació esportiva o recreativa, principalment amb la utilització d’ultralleugers, és el segment que agrupa un major nombre d’aeronaus. Pablo Ruiz, cap de vols de l’aeròdrom de Binissalem, destaca que en aquestes instal·lacions hi dormen 13 avionetes, tot i que actualment només en volen vuit. A l’aeròdrom de Son Albertí, situat a Llucmajor, hi descansen vuit avionetes, tal com explica el seu promotor i gestor, Juan Socias. Aquestes instal·lacions se solen complementar amb alguna escola de vol que permet als alumnes obtenir el títol de pilot d’ultralleugers. A Binissalem es troba l’escola Aviació a les Aules, que opera tres de les avionetes. Segons explica Ruiz, l’activitat d’aquest aeròdrom i dels altres de les Illes és una mica irregular. “Funciona igual que un port esportiu. En teoria, els que aterren han de demanar permís, però no sempre es fa. Solen arribar avionetes de la Península o d’altres països europeus i a vegades ens demanen un hangar per guardar l’aparell, però altres vegades el deixen defora”, destaca Ruiz.

Al centre de Llucmajor, a uns tres quilòmetres de Cala Pi, hi opera l’escola del Club de Ultraligeros de Getafe, que té destinada una aeronau en aquest aeròdrom, del qual és instructor el mateix Socias. L’activitat és petita perquè l’aeroport és relativament nou, va obtenir els permisos el 2015, per la qual cosa només ha funcionat poc més de tres anys. “Els dies de major activitat tenim tres o quatre vols de 20 minuts, o algun de més llarg”, explica Socias, que destaca la gran quantitat de tràmits que s’han de superar per poder obrir un centre d’aquestes característiques. “S’han d’obtenir diverses llicències. El permís de l’ajuntament, l’interès general del Consell i l’autorització d’Aviació Civil del Ministeri de Foment”, explica.

L’aviació esportiva, però, no es troba en el seu millor moment, segons explica el president de la Fundació Aeronàutica Mallorquina, Miguel Buades, qui destaca que l’afició de volar està baixant a causa de l’important increment dels costos de manteniment, combustible, certificats i altres despeses que implica tenir una aeronau o llogar-la. El cost de comprar una avioneta de vols esportius és molt variable. Buades parla d’un preu aproximat d’entre 40.000 i 70.000 euros, mentre que Ruiz indica que per 3.000 euros es pot tenir una petita aeronau molt senzilla, però que es poden arribar a gastar fàcilment més de 100.000 euros.

“Estam participant en un projecte de construcció d’una avioneta en un institut i el cost final rondarà els 12.000 euros. Tardarem dos anys a finalitzar-la, però tot i la seva simplicitat ens permetrà volar fins a França”, destaca Ruiz.

El més habitual amb aquest tipus d’avionetes són els vols per Mallorca o entre les Illes, però arriben fàcilment a la Península, ja que tenen una autonomia de prop de quatre hores. “Anam sense problemes fins a Sevilla -explica Buades- però també he volat al Regne Unit, amb una aturada per fer provisió de combustible.

Rescats, incendis i vols turístics

L’altre gruix de les aeronaus que operen en aquests aeròdroms i heliports són els dedicats a emergències i, sobretot, a la vigilància i l’extinció d’incendis. El Govern és el major operador d’aquests aparells i té contractades les empreses Martinez Ridao i Sky Helicópteros per a aquest servei. A Son Bonet disposa de dos helicòpters i dues avionetes per a la lluita contra incendis. Tres helicòpters més són a Petra, es Mercadal i sa Coma, mentre que l’aeroport d’Eivissa té un avió amfibi.

Joan Tomás, responsable d’operacions de terra d’Sky Helicópteros, explica que la majoria d’aquestes aeronaus que hi ha a les Illes es dediquen a l’àmbit públic. “Fa deu anys teníem més feines a l’àmbit privat, com en el de la filmació, però entre la reducció de pressupostos i la utilització de drons aquest tipus de feina ha davallat molt”, destaca.

L’Exèrcit també ha destinat a Mallorca tres aeronaus que es dediquen principalment a tasques de vigilància, rescat i lluita contra incendis. Un d’ells és un Canadair, ubicat a l’aeròdrom militar de Pollença, mentre que a la base militar de Son Sant Joan hi dormen un helicòpter Superpuma i un avió Delta 4 dedicats a vigilància, recerca i salvament. La Guàrdia Civil té localitzat a Mallorca un helicòpter destinat al “servei integral”, que inclou tant tasques de vigilància com intervenció en situacions d’emergències o rescats, expliquen des d’aquest cos. El servei d’extinció d’incendis del Ministeri d’Agricultura destina diverses unitats dels seus efectius aeris a les Illes durant la campanya d’estiu i en ocasió d’incendis greus i, segons disponibilitat, pot enviar altres unitats a col·laborar amb els efectius propis de la Comunitat.

Els serveis sanitaris de les Illes també requereixen la utilització d’aeronaus per traslladar malalts i accidentats. Amb la recent adquisició d’un Eurocopter EC-145 medicalitzat, el servei del 061 de les Illes disposa d’una flota de dos avions ambulància i dos helicòpters sanitaris. A més, forma part dels equips de prealerta en situacions de catàstrofe i incidents de víctimes múltiples i dels dispositius de risc previsible.

Pel que fa als vols turístics, no tenen a les Illes un gran volum d’activitat. Balearic Helicopters ofereix tours que oscil·len entre els 300 i el 700 euros segons la durada per un aparell amb capacitat per a tres persones i el pilot. Rotorflug, l’empresa alemanya que va protagonitzar l’accident del passat 26 d’agost, també ofereix aquest tipus de serveis.

stats