MEMÒRIA HISTÒRICA

24-F: record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

L’Ajuntament de Palma convida el Consell i el Govern a sumar-se a l’oficialització de la data

Avui fa 81 anys que es varen consumar quatre assassinats que figuren entre els més vergonyosos dels perpetrats pels feixistes espanyols. A Emili Darder Cànaves, Alexandre Jaume Rosselló, Antoni Mateu Ferrer i Antoni M. Ques Ventanyol els varen sotmetre a un simulacre de judici per emetre la sentència que ja estava prèviament els seus botxins: condema a mort. El 24 de febrer de 1937 els varen afussellar al mur del cementeri de Palma. Ells són els testimonis més representatius de milers víctimes de l’alçament militar del 18 de juliol.

L’Ajuntament de Palma ha volgut oficialitzar el 24 de febrer, com el Dia de record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, i ha convidat el Consell de Mallorca i el Govern a sumar-s’hi. L’acte oficial tindrà lloc aquest diumenge. Aquesta inicitiva no ha tingut el vot favorable de l’oposició a Cort. El PP, Ciutadans i Álvaro Gijón s’han abstingut.

“Hem volgut anar un poc més enllà i recordar tota aquesta gent normal: des d’un manobre fins a un advocat, d’un forner a un enginyer... tots els qui varen morir pel simple fet de defensar unes idees democràtiques i la idea d’una societat millor, com era la Segona República”, va assenyalar ahir el batle de Palma, Antoni Noguera.

Aquest acte de desgreuge consisteix també a recuperar les propietats que el 36 varen embargar al batle republicà de Palma, valorades en més de dos milions de pessetes.

El dia 7 de novembre de l’any passat, les institucions de les Illes Balears (Ajuntament, Govern, Parlament i Consell) varen enviar una carta a la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, perquè es cedís la casa de Darder a la ciutat i es pogués convertir en un centre dedicat a “promoure els valors que varen definir la trajectòria d’Emili Darder: la defensa de l’educació i de la cultura com a creadors de ciutadania, la defensa de l’equitat social, la promoció de la salut pública i la defensa de la pau, la democràcia i els drets humans”. A la mateixa carta, li recordaven que els descendents directes del batle també estaven d’acord a impulsar aquesta iniciativa de centre cívic i humanístic. Ahir, Noguera va donar a conèixer la negativa que els ha remès el Ministeri i que intenten justificar fent un símil: “Imagini que se solicitàs a l’Ajuntament la cessió a aquest Ministeri de l’edifici en què té la seu la corporació municipal”.

“Allò que demanam és recuperar la casa on vivia Emili Darder i en què tenia el seu laboratori; la casa familiar era molt més gran. Seria molt emocionant per a Palma poder transformar-la en un equipament civicosocial per recordar-ne la figura”, va afegir Noguera. El batle creu que aquesta demanda, “que jo crec que és de justícia històrica”, ha de trascendir una mica dels partits i arribar a la societat civil. “A través d’una recollida de signatures podríem fer pressió per reparar un dels fets més ignominiosos que s’han viscut en aquesta ciutat”, va manifestar.

Ahir, Noguera també va recordar la transformació urbana de Palma durant la Segona República: “Emili Darder va impulsar la construcció d’escoles i centres de salut municipals, va contribuir a millorar de la xarxa de calvagueram i la potabilització de Palma i també va recuperar el castell de Bellver com a part de la ciutat. Com a metge, va crear el primer laboratori d’anàlisis clíniques de Mallorca, que estava situat a la seva pròpia consulta, i sempre va estar al servei dels més desfavorits”.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF