AlgaidaContents de bufar les espelmes i celebrar joiosament els aniversaris, tot i que mirem el passat amb certa melangia, però quan un fa vint anys només té ulls per encarar el futur amb força, coratge i per somiar amb un demà més esplendorós. Ja feia setmanes que desitjava parlar del present i del futur de la Denominació d’Origen Pla i Llevant de Mallorca, ja que enguany celebra el seu vintè aniversari. Actualment són 13 cellers inscrits que elaboren més de 1.600.000 de litres i 70 viticultors amb un total de 625 quarterades de vinyes repartides entre 19 municipis de les comarques del Pla i del Llevant de Mallorca.
Més que una entrevista al president de la DO Pla i Llevant, és una xerradeta amb un company de viatge, amb un amic a qui ara fa més de 12 anys li demanaren que agafàs les regnes de la DO amb el gran argument que, com a bon felanitxer, no s’hi podia negar i, mira per on, es manté ferm al capdavant dels vinaters i vinyòvols de la comarca. Antoni Bennàsser i Roig és un reconegut biòleg didàctic, un home tranquil, pacient, d’incansable i constant feina, que amb un sincer somriure als ulls i unes precises paraules és capaç de calmar qualsevol fera. Convençut que aquest tarannà i la seva manera de treballar han estat essencials per aconseguir guanyar-se el sector, ara fa més d’un any que també és el president de la Indicació Geogràfica Protegida Vi de la Terra de Mallorca, cosa que l’ha convertit en el ‘ corazón loco ’ del món del vi mallorquí.
Ser president de la DO Pla i Llevant i també de la IGP Vi de la Terra de Mallorca és com ser Dr. Jeckyll i Mr. Hyde?
No és això, més aviat el contrari. Aquesta doble presidència és un intent d’unificar totes les marques de qualitat del vi que es fa a Mallorca, és un intent d’anar cap a la DO Mallorca o, en tot cas, intentar tenir una marca comuna de Vi de Mallorca. Aquesta és la idea, el que no sabem és si hi arribarem.
Ara que heu encetat aquest tema, si no hi ha una DO comuna, voldríeu intentar fer marca comercial de totes les indicacions de vins sota el paraigües de Mallorca?
Es podria sortir conjuntament a vendre a dins i a fora sota la marca comercial de Vi de Mallorca. De fet, nosaltres ja ho feim, a la pràctica, ja que en totes les activitats de promoció que feim actualment sortim amb els dos segells. Ara em ve al cap la festa d’un vi de Mallorca per Nadal, que feim conjuntament, o tots els cursos de divulgació del món del vi, pels quals ja han passat més de 1.000 persones. Ho feim tot conjuntament, excepte algun acte que tingui una tradició llarga dins la DO Pla i Llevant, com l’acte d’inici de verema.
Què pensen els vinaters de la DO Pla i Llevant sobre una Denominació d’Origen Mallorca ?
Hi ha disparitat de criteris. Hem de recordar que quan es varen iniciar els tràmits de la DO Pla i Llevant el promotors varen intentar fer una denominació que englobàs tot Mallorca i no es va aconseguir per diverses circumstàncies. Llavors va començar a caminar i com que l’evolució ha estat bona i som pocs cellers, la convivència és molt bona, ens entenem i, per això, n’hi ha que es troben còmodes i no volen fer canvis i d’altres que creuen que s’hauria de fer una passa més i utilitzar en tota propietat el nom de Mallorca. De tota manera, ja fa anys, uns set o vuit, que dins la DO Pla i Llevant no debatem seriosament aquest tema. En aquests moments, quan la IGP Vi de la Terra de Mallorca ha sorgit i té una estructura pròpia, independent i que funciona amb una sèrie d’acords amb la DO es torna a plantejar aquesta idea de fer la DO Mallorca. En principi, no s’ha de rebutjar perquè el nom de Mallorca té una personalitat pròpia molt forta dins el món; una altra cosa és si això serveix per vendre el vi.
Enguany es commemora el vintè aniversari de la DO Pla i Llevant. Com està, la criatura?
Jo diria que té un estat saludable, ja que hi ha una bona acceptació social, d’introducció dins el mercat del vi de Mallorca, i tot això està ben referendat per les dades. Els darrers cinc anys hem registrat un augment del 5% de la comercialització per any. En aquests 20 anys han passat moltes coses, un dels factors importants ara és la potenciació de les varietats autòctones. A l’inici encara estàvem en un moment en què s’introduïen moltes varietats internacionals perquè es consideraven més constants, més segures que les d’aquí, que eren percebudes com a varietats més irregulars. Actualment s’ha arribat a una bona selecció de callet, mantonegro, fogoneu, prensal, giró i gorgollassa.
Al segle XX hi ha una expansió de les denominacions d’origen. Tenen sentit, al segle XXI?
El concepte de denominació d’origen és més del sud d’Europa, molt desenvolupat a França, Itàlia, Espanya i Portugal. El que aporta avui dia al consumidor és tenir la garantia que aquella botella ha passat tot un seguit de controls independents al celler, que ha superat proves i anàlisis químiques, de característiques organolèptiques i que es garanteix que és d’una zona, d’unes característiques i una qualitat determinades.
Aquest octubre fareu alguna festa per celebrar els vint anys?
Volem fer una festa de celebració. Encara no hem tancat res perquè n’hem de parlar al consell regulador, però pensam fer una festa en què hi haurà música, literatura, art, vi i participació popular. Estareu ben informats dels actes.
No recomanaré un vi concret, ni tampoc cap marca, però sí qualsevol varietal fet amb raïm autòcton de Mallorca, ja que són varietats molt bones i també és una manera de donar importància a allò que feim i també el que feren les generacions anteriors, perquè m’agrada reconèixer la feina dels nostres avantpassats, que crearen aquests tipus de raïm.
