PalmaPaulino Buschens va ser el primer batle nomenat després de la mort de Franco. El primer problema seriós que es va trobar Buchens en arribar a la batlia el gener del 1976 va ser el tancament de treballadors aturats a l’església de Sant Miquel. Es varen tancar convocats per CCOO amb la tolerància del bisbe, ja que el dia anterior havien estat desallotjats violentament de l’edifici del Sindicat Vertical. Tot d’una es va desencadenar una acció de solidaritat per part de molts de ciutadans, promoguda per la Junta Democràtica que presidia el metge Manuel Mora, que passaren tota la nit davant l’església, on hi havia la majoria de militants dels partits i sindicats que formaven la Junta Democràtica. Finalment, la policia també els va desallotjar amb violència a les ordres del governador civil Carlos de Meer.
També el gener del 1976 les forces democràtiques de les Illes, Catalunya i València es reunien a Cura per reivindicar l’amnistia per als presos polítics, les llibertats d’associació política i sindical, el dret d’autodeterminació dels pobles d’Espanya i la realització d’un Congrés de Cultura Catalana per impulsar la cooficialitat de la llengua catalana.
En aquells moments, l’Assemblea Democràtica de Mallorca aglutinava tots els partits i sindicats de l’oposició democràtica, amb els avantatges i problemes que això suposava. Així mateix, la resistència cultural es feia notar a favor de la llengua catalana, i entorn del Congrés de Cultura Catalana.
El juliol del 1976, el rei Joan Carles nomenà Adolfo Suárez president del Govern, un desconegut per a la gran majoria de ciutadans. En aquells moments era secretari general del Movimiento i va substituir Arias Navarro, un franquista radical contrari a qualsevol canvi. Tot i així, Suárez va ser considerat una passa enrere per part de la majoria de l’oposició.
A poc a poc, el nou president s’obria camí. El desembre del 76 Suárez va aconseguir el seu primer triomf, aprovant la Llei de reforma política per legitimar les futures eleccions democràtiques. Poc després, el 10 abril, feia una segona passa: legalitzar el Partit Comunista. Per un altre costat, una enquesta del 15 de maig deia que el 79% d’espanyols aprovava Suárez.
El juny del 77 es varen fer les primeres eleccions generals democràtiques des de la República, sense incidents greus i amb la participació del Partit Comunista. A les Balears els resultats foren molt favorables a la UCD, que va treure 163.536 vots i quatre diputats, i el PSOE, que va treure 73.534 vots i dos diputats. En canvi, varen ser decebedors per al Partit Comunista, que va treure 14.046 vots i cap diputat.
Per la UCD, foren escollits per al Congrés Raimundo Clar Garau, Santiago Rodríguez-Miranda Gómez, Miquel Duran Pastor i Francesc Garí Mir. Per al Senat, Jeroni Albertí i Ramiro Pérez-Maura Herrera. Pel PSOE varen ser elegits per al Congrés Felix Pons Marques i Emilio Alonso Sarmiento i per al Senat, Manuel Mora Esteva. Tots eren homes i la majoria de Ciutat, cosa que aniria canviant amb el temps.
Poc després, el 31 de juliol, es constituïa l’Assemblea de Parlamentaris per iniciar la redacció de l’Estatut d’Autonomia. L’aspiració a l’Estatut tornava a ser una realitat després de 40 anys, del temps de la República. Ara pareixia que la reivindicació era més popular, ja que el 29 d’octubre hi va haver la manifestació a la plaça Major de més de 20.000 persones. La plaça Major anava agafant el protagonisme a les grans manifestacions. Cort quedava més com a lloc d’actes institucionals.
Durant el 1978, es va redactar la nova Constitució amb un consens molt ampli i es va dur a referèndum el desembre del 1978. El maig del 1979 es varen fer les eleccions municipals. A Palma seria batle Ramon Aguiló; a Barcelona, Narcís Serra, i a Madrid, Enrique Tierno Galván. Tota la intensa transformació política es produïa en un escenari de crisi econòmica i de crisi turística important.
