Troben una vintena de represaliats del franquisme al cementeri de Porreres

PalmaLa segona fase d'excavació del cementeri de Porreres, iniciada a final del 2020, ja ha permès trobar les restes d'una vintena de represaliats del franquisme més. S'han trobat repartides entre la fossa número cinc –tapada fins ara per un bloc de formigó– i quatre de noves, segons ha informat la directora de l'excavació, Lourdes Herrasti.

La troballa s'ha fet gràcies a la demolició d'un bloc de nínxols i capelles, que tapaven la capella número 5 del cementeri municipal de Porreres. Aquesta feina havia quedat suspesa a mitjan 2018 a causa de l'enterrament d'una persona en el mateix bloc. Els nínxols no es varen poder demolir fins al novembre del 2020 perquè la legislació sanitària imposa un termini de dos anys perquè es puguin traslladar aquestes restes.

Així, a la fossa número 5, on inicialment es varen trobar sis persones, Herrasti ha afirmat que ja es pot dir que hi ha set cossos. En una altra fossa shi 'han trobat "almenys dues persones" i en una tercera –la número 14–, "com a mínim una altra persona". Per altra banda, a la fossa número 11 hi "tenim tres persones a la part superficial, però davall n'hi ha més", i a la fossa 10 "hi ha a la vista les restes de 9 persones, però és possible que davall n'hi hagi més", ha aclarit l'experta.

Sobre la identitat dels presumptes represaliats, Herrasti ha explicat que eren "tots homes" i que "portaven roba d'abrigar" i "calçat de sabata bona", la qual cosa pot situar les morts "el gener del 1937". Si bé les restes "estan en molt bon estat", la directora de l'excavació ha destacat a través d'una retransmissió en directe que "els cossos estaven així com es varen llençar: alguns cap amunt, altres cap avall i altres de costat".

Un dels factors que confirmen les causes de la mort d'aquestes persones són els diferents casquets –només a la fossa 10 se n'han identificat tres– i projectils que s'han trobat. "Creien que sortien per ser alliberats. Venien de les presons de Can Mir o de Bellver i pensaven que tornaven a casa, però els portaren fins a l'oratori de Porreres i els assassinaren", ha relatat Herrasti.

Ara les restes aniran al tanatori de Palma, on hauran de ser identificades. En cas que això no sigui possible, el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, no descarta que "vagin a parar a un memorial per a restes de persones no identificades". A banda d'això, "també s'està estudiant fer un projecte d'exposició dedicada a la Memòria Democràtica", ha avançat Jurado.

Pla de fosses 2018

Les tasques d'excavació i exhumació que s'estan fent al cementeri de Porreres formen part del Pla de fosses 2018 del Govern de les Illes Balears, adjudicat a la Sociedad de Ciencias Aranzadi. El pla d'actuació, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, se centra en l'excavació de la fossa número 5 i en la localització de noves fosses que hi pugui haver davall.

La intervenció és la continuació de la tasca duita a terme el novembre del 2016, que va permetre exhumar 49 cossos de víctimes, 14 de les quals varen ser identificades, i les restes es varen retornar a les famílies. En aquella intervenció es varen localitzar nou fosses comunes, que varen ser excavades totalment, a excepció de la fossa número 5, que es trobava davall del bloc de nínxols construïts a la part central de la parcel·la, que podria contenir, almanco, sis individus.