'Forasters vindran...': però si tots som forasters

‘Forasters vindran...’

Teatre Lliure. Fins al 25 d’abril

Tots ho som, de forasters. Fills, nets, besnets de forasters. Forasters encara ara quan deixem el lloc on hem viscut i anem cap a un altre país, una altra ciutat, un altre barri. Els forasters dels quals Marta Galán Sala vol recuperar la memòria són aquells que van deixar els seus pobles els anys cinquanta i seixanta fugint de la fam per venir a treballar a la Barcelona industrial que despuntava en una Espanya d'autarquia misèrrima. L’exèrcit de mà d’obra barata sobre el qual es va construir el futur, tan ben reflectit al bestseller de l’època Els altres catalans (1964) de Paco Candel. Candel, com Marta Galán, va fer una intensa recerca biogràfica de la immigració recollint les seves penúries, i també les alegries, al mateix temps que reflexionava amb la voluntat de resoldre l’aparent contradicció dels immigrants entre la necessitat d'assimilar-se i de conservar les arrels i l'obligació de fer-ho imposada per alguns sectors de la catalanitat. Galán incideix lleugerament sobre la qüestió de la identitat dels forasters tot remarcant els problemes que van haver d’afrontar, des del barraquisme a l’exclusió social, sense obviar la lluita veïnal per millorar les condicions de vida.

Forasters vindran... té una base sociològica de teatre comunitari i un format de teatre documental en la línia dels que al mateix Teatre Lliure ha dirigit Juan Carlos Martel, però en aquest cas formulat a la manera d’un reportatge periodístic (em feia pensar en un Informe semanal) amb una actriu protagonista filla de la immigració (magnífica Susana Barranco) i dos narradors eficaços (Juan Navarro i Núria Lloansi). Una funció ancorada en una recerca vital i documental exhaustiva que posa de manifest que les regulacions del conflicte de la immigració eren en aquells temps molt semblants a les del nostre, amb CIEs de l’època, amb devolucions en calent i amb explotació laboral. Esclar que aleshores no hi havia correcció política i el que s’escrivia als mitjans era tan fort i inacceptable com tantes de les declaracions del senyor Abascal. Forasters vindran... és una interessant proposta amb elements poètics ben mesurats i un esplèndid espai sonor que escauria d’allò més bé al museu de la ciutat amb una reducció de les quasi dues hores de funció.