El TNC reclama solucions per a la Font de la Pólvora

BarcelonaEl barri gironí de la Font de la Pólvora va ser una promesa d'un futur millor que va quedar aprimada des del primer moment: va sorgir a finals dels 70 per contribuir a acabar amb el barraquisme a la zona de Girona est, però els pisos es van habitar quan no estaven acabats i tampoc no es va culminar el projecte amb tota la potència social inicial. Tot el que es va aconseguir durant uns anys aviat es va perdre. Ara la majoria d'habitants són gitanos, i des fa uns sis anys pateixen talls de llum de fins a quinze hores. S'hi han posat pegats, però la situació no es resol. "Sempre tinc la sensació de paràlisi", diu el dramaturg Llàtzer Garcia amb motiu de la presentació de l'espectacle que ha creat sobre la situació del barri, una coproducció del Teatre Nacional (TNC) i l'Obra Social La Caixa titulada La Font de la Pólvora. L'espectacle té l'objectiu de despertar l'interès sobretot del públic jove. La Font de la Pólvora estarà en cartell al TNC des d'aquest dimecres fins diumenge, i bona part de les funcions estan destinades al públic escolar.

"Hi ha una cosa terrible, que és un sentiment de derrota molt gran, d'assumir que no hi ha solució", explica el director. La problemàtica de la Font de la Pólvora és molt complexa. Garcia explica que la policia no actua amb prou contundència per acabar amb l'ús fraudulent de la llum, encara que durant les festes de Nadal sí que n'hi havia als carrers. També que "la por" és omnipresent: gent de fora del barri i la població gitana del barri es temen mútuament i eviten barrejar-se. I, finalment, hi ha l'afany perquè no deixin d'arribar els ajuts socials. "En una de les escenes més tenses hi apareix la regidora d'Afers Socials intentant arribar a solucions", explica Garcia. Malgrat tot, l'autor proposa una solució "utòpica" però no la desvela per no espatllar la sorpresa dels espectadors.

L'obra és fruit de la recerca que Llàtzer Garcia va fer juntament amb l'actriu i periodista Maria Casellas. Garcia assegura que el seu punt de vista no és "complaent". "La mateixa obra és una suma de punts de vista i veus diferents que anàvem sentint. No és teatre documental, és un híbrid, és una ficció de la pròpia recerca", explica. "Els talls de llum són la punta de l'iceberg d'un seguit de despropòsits, menyspreu i aïllament constant", diu Pau Vinyals, que interpreta un investigador que fa recerca sobre el barri i al llarg de l'obra va callant per deixar lloc "als temes importants i les veus importants". Al repartiment també hi ha Cristina Arenas, que posa en relleu la dicotomia entre la "violència individual i la violència institucional". Moha Amazian, Esmeralda Colette i Biel Montoro hi intepreten diferents agents socials, com són una treballadora d'un centre cívic, un activista i el Rata, un personatge que es deixa portar per l'ambient viciat del barri. "El tema essencial és la diferència, l'alteritat, i ho és des d'una perspectiva innovadora, molt contemporània perquè no intenta sometre intel·lectualment l'altre per explicar la seva realitat d'una manera absoluta sinó que fa una aproximació sent conscient de la distància i del fet que la realitat és una multiplictat de punts de vista ", conclou Biel Montoro.