Què tenen les finalistes que no té Palma 2031

PalmaEntre les ciutats espanyoles que encara opten a Capital Europea de la Cultura 2031 –Càceres, Las Palmas, Oviedo i Granada– i el projecte impulsat per l’Ajuntament de Palma, sota el lema Mediterranean in motion, que ha quedat descartat, hi ha nombroses diferències. El regidor de Cultura de Cort, Javier Bonet, en va assenyalar dues a la roda de premsa que va oferir el 18 de març passat, cinc dies després de saber que Palma 2031 no passava a la següent fase. La primera tenia a veure amb l’experiència i el temps. “Totes quatre havien optat en anteriors ocasions al títol”, va exposar el tinent de batle, “i això vol dir que fa 10 i 15 anys que hi fan feina”. L’altra gran diferència, segons Bonet, és el pressupost que s’hi ha destinat fins ara.

Segons el regidor, l’Ajuntament de Palma ha invertit 82.800 euros en la candidatura entre el 2025 i el 2026, mentre que les finalistes hi han destinat, de mitjana, deu vegades més: Càceres, 750.000 euros en el mateix període; Granada, 650.000 el 2025; Oviedo, 970.000, i Las Palmas, 1,9 milions entre el 2025 i el 2026. “Si ara que no hem passat us hagués dit que hem invertit un milió d’euros, la portada de demà seria que els hem llençat als fems”, va etzibar Bonet durant la compareixença. I va assenyalar “la tendència a malinterpretar” de diferents sectors –va parlar dels grups polítics, premsa i altres perfils– com un dels motius d’aquesta “inversió continguda”. Tanmateix, però, amb la informació disponible de les ciutats finalistes, s’observen altres diferències destacables entre els projectes seleccionats i la fallida proposta de Palma 2031.

“El valor d’una llengua pròpia”

Tot i que Javier Bonet va començar la compareixença de dimecres passat assenyalant que el projecte estava disponible en anglès, castellà i català, el pes d’aquest darrer en la proposta de Palma 2031 ha estat gairebé anecdòtic. Tant el lema oficial –Mediterranean in motion– com l’eslògan que apareixia al final del primer vídeo promocional –Leave with more than a photo, leave with an idea– eren en anglès. I si bé Cort ha assenyalat que aquest era l’idioma que el Ministeri de Cultura havia determinat com a vehicular per facilitar la comunicació amb el jurat, amb integrants estrangers, cap dels lemes de les finalistes és en anglès: el de Granada, per exemple, és ‘Tierra que inspira, conocimiento que transforma’, mentre que el de Las Palmas és ‘Rebelión de la geografía’.

En el cas d’Oviedo, la proposta gira al voltant de la paraula ‘amabilidá’, en asturià, llengua que varen fer servir almanco dos dels participants en la presentació feta al Ministeri. De fet, segons consta a la web d’Oviedo 2031, la consellera de Cultura, Vanessa Gutiérrez, va realitzar la seva darrera intervenció en asturià per “destacar el valor de tenir una llengua pròpia i minoritzada i el seu paper com a element de la identitat cultural”. Pel que fa a la presentació de Palma 2031, les intervencions es varen fer exclusivament en anglès i castellà. Segons Cort, “l’organització d’aquestes compareixences i, per tant, també l’elecció dels idiomes va ser efectuada pel Ministeri i es va seguir la mateixa dinàmica en les exposicions de tots els candidats”. En qualsevol cas, avui dia, quan ja ha estat descartada la candidatura de Palma, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, per exemple, encara no ha rebut cap informació oficial sobre la candidatura.

Falta de consens

Per altra banda, les candidatures de totes les finalistes han estat impulsades des de la unitat institucional. El projecte de Granada s’inicià el 2015 amb una iniciativa aprovada unànimement per tot l’Ajuntament. En el cas de Las Palmas, a la presentació a Madrid hi assistiren la batlessa de la ciutat, la socialista Carolina Darias, i també representants del grup popular i de Coalición Canaria. I tant Oviedo com Càceres han disposat del suport del govern autonòmic i les diputacions provincials, tot i ser de diferent color polític que els ajuntaments. Pel que fa a Palma, Bonet lamentà la falta de suport de l’oposició a Cort, si bé des del març del 2025, quan s’anuncià la candidatura, només s’ha convocat una reunió amb ells, poc abans de la presentació del Ministeri.

A més, totes les candidatures finalistes han tingut el suport del sector cultural i la implicació de la ciutadania. A Oviedo, per exemple, a partir del maig del 2025 s’organitzaren meses sectorials a diferents barris amb la intenció d’involucrar els veïns, col·lectius i agents socials en la construcció del projecte. En canvi, la primera i única reunió oberta dels responsables de la candidatura de Palma amb el sector cultural va ser mesos després, a principis de juliol. Per la seva banda, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma reconeix que no havien signat el manifest perquè no se sentien part del projecte. “Ens hi hem reunit en diverses ocasions i el que han fet ha estat explicar-nos el seu projecte, però participar-hi vol dir prendre-hi part”, assegurava Maribel Alcázar, al capdavant de l’entitat.

Finalment, ciutats com Càceres, que presentà una candidatura centrada en el diàleg entre el món urbà i el món rural, destaquen el “notable augment de visitants” entre els avantatges de convertir-se en Capital Europea de la Cultura. En canvi, fonts de Cort defensaven que el títol no suposaria un increment de turistes. Fins i tot a la compareixença del 18 de març passat Javier Bonet ho va assenyalar com un dels valors diferencials. “Fins ara han rebut el títol ciutats que se centraven a aconseguir més turisme”, assegurà, “però nosaltres anàvem radicalment en contra d’aquesta idea. Proposàvem un canvi de paradigma, reconciliar la ciutat amb el turisme a través de la cultura”. Tant Bonet com el batle Jaime Martínez han manifestat la seva intenció de mantenir el full de ruta previst en el projecte de Palma 2031, tot i no haver passat el primer sedàs.