Telemann 'delicatessen' servit amb gens histriònica excel·lència per L’Apothéose
Una vetllada amb la lluïda participació de la flautista Dorothee Oberlinger al Palau de la Música
- Palau de la Música. 4 de març del 2024
Mig Palau de la Música (i encara mal comptat) per a la presència a l’escenari modernista del conjunt espanyol L’Apothéose amb la lluïda participació de la flautista d’Aquisgrà Dorothee Oberlinger. Una vetllada al servei de sis concerts de Georg Philipp Telemann, el prolífic compositor alemany autor d’un catàleg amb –sembla– tres mil obres. D’entre elles, sis deliciosos concerts que vam poder paladejar al Palau de la Música i entre els quals va destacar molt especialment la flauta de bec.
Oberlinger és una solista més que virtuosa, que no es deixa endur per l’exhibicionisme fàcil i que desplega el seu art al servei del matís, de l’expressió i fins i tot del sentit de l’humor en partitures ofertes amb acabats perfectes, com ara la conclusió del Concert per a flauta de bec i fagot en fa major, per no parlar dels sinuosos girs orientalitzats del presto conclusiu del Concert per a flauta de bec i traverso en mi menor que posava punt final a la segona part. Veritables peces d’orfebreria a les quals no van ser alienes les parts solistes destinades a l’oboè (Josep Domènech), el fagot (Eyal Streett) o la flauta travessera (Laura Quesada), gairebé sempre en diàleg amb Oberlinger.
La puntual vacil·lació en l’afinació del violí fregat per Víctor Martínez va ser un episodi anecdòtic i degut sens dubte a la fragilitat d’un instrument que pot desafinar-se només mirant-lo, perquè el citat concertino va ser capaç d’enfilar les mil-i-una filigranes d’unes obres senzillament magistrals i en què els signes dels temps barrocs queden subratllats de manera incontestable. Fidels a una estilística farcida d’un rigor filològic sense escarafalls, els membres de L’Apothéose van ser capaços de mantenir ben atent un públic poc nombrós però acòlit de la causa telemanniana, conscient que se’ls oferia un plat farcit amb delicadesa, ben cuinat i condimentat amb les millors espècies. I és que en un repertori així és difícil donar gat per llebre. I el menú va ser servit amb indiscutible i gens histriònica excel·lència.
