Teatre a l’hotel

PalmaEls Orbitans continuen amb el seu alternatiu camí teatral. Si el seu cau habitual han estat i són les barres de bar de no pocs carrers de Ciutat, fa poc exploraren un altre territori per a un altre tipus de dramatúrgies i, sens dubte, per al seu públic, ja consolidat. La primera prova va tenir lloc a l’habitació d’un hotel, l’Ars Magna, amb el títol de Píccolo. Un èxit. Per això un segon assaig, al mateix indret i amb no poques garanties, que amb el títol Estranyes visites ha escrit i dirigeix Javier Gato Matesanz, protagonitzada per Mariona Hauf i Joan Manel Vadell. 

L’estructura no difereix de les obres que des de fa més de dotze anys es representen al Teatre de Barra pel que fa als dos únics personatges. La diferència la trobam en la durada, aproximadament quaranta-cinc minuts, que es podrien dividir en tres històries de quinze minuts amb els mateixos protagonistes. Tres històries que es podrien representar per separat, però que en aquest cas tenen un avantatge teatral important. Estranyes visites és un in crescendo argumental. Cada un dels capítols té més interès que l’anterior. Comença amb una presentació per part de Mariona Hauf que sembla improvisada, tot i que sabem que no ho és, encara que una mínima interacció amb el públic pot fer que hi hagi petites variacions.

A la segona historieta ja són ells dos els protagonistes, tot i que bona part és per a Vadell, amb una conversa telefònica, ocorrent i divertida, que podria semblar estrambòtica, però que no ho és tant, potser una mica estirada. Ben resolta argumentalment i definint a la perfecció el tarannà d’ambdós protagonistes.

La tercera, com ha de ser, apuja el nivell de tot plegat exponencialment, no tan sols amb l’esperpèntic i insòlit plantejament, com és l’amistat entre la mort i la propietària de l’habitatge on transcorre tot. Cada detall, des del més mínim, resulta fonamental per arribar a un final sorprenent. Per ventura no ho és tant i tot té tota la lògica del món.