Teatre de barra III

La tercera edició de Teatre de Barra ha "im-pro-posat" un leit motiv als autors, Tancat dins del bar , que em recorda Peter O'toole tancat al Coach and Horses exercint de Jeffrey Bernard is Unwell , obra tan divertida com càustica de Keith Waterhouse basada en les experiències i vivències reals de Bernard dins el pub del Soho on ha quedat tancat. No cal dir que la referència, un cop més, és cruel. Així és la vida. Anem a pams. Sis obres a sis barres diferents dels bars de Sant Magí a tres euros la peça. No cal dir que va ser un altre èxit de públic, tant que havien de ser sis funcions a cada bar i en varen haver d'afegir una setena.

Seguirem l'ordre del programa de mà. Partida de trivial de Blanca Bardagil, dirigida per Josep Ramon Cerdà i interpretada per Llorenç Cloquell i Maria Rossell, tancats dins un bar el dia de la seva primera cita per culpa d'una explosió solar. Fa trenta-tres dies que estan tancats esperant saber si a fora hi ha algú viu. Aquesta circumstància del temps hauria de marcar no tan sols l'estat anímic de la parella, també l'estat físic, però tenen una mica massa d'energia, la qual cosa resta credibilitat a una enginyosa partida de trivial, un xic caníbal. La partida de Rafel Gallego, dirigida per Joan Fullana i interpretada per Enric de las Heras i Luca Bonadei, senzilla, simpàtica i divertida, molt divertida, amb un final encara més ocurrent, és la història d'un borratxo convertit en el darrer client. Naturalment no pot pagar el compte, li han robat el mòbil i la cartera. El barman li proposarà una partida d'escacs per saldar els quaranta-nou euros que li deu si guanya. Si perd el matarà d'un tret. Fins aquí puc llegir. Fantàstics ambdós protagonistes. Miratge de Júlia Pons i Jaume Masegosa, interpretada per Marian Vilalta i Guiem Juaneda, que també aconsegueixen donar substància als seus tancats personatges, com també està aconseguida l'atmosfera de la història. Tot al seu punt, manco la frase final, un subratllat innecessari. El golpe maestro de Carles Manera i Josep Castro, interpretada per José Luis Artieda i Joan Maria Pascual. Una idea divertida amb un subtil caire escatològic que peca de reiterativa i necessita algun cop d'efecte final que arrodoneixi la història. Walking Beer , de Marta Sánchez, dirigida per Lina Mira, qui també la interpreta al costat de Vivian Caoba, actriu de registre peculiar i intransferible que hi afegeix una mica, tan sols una mica, de registre tràgic. Lina Mira, com gairebé sempre, endevina el que li toca. Descompensada la part "seriosa" amb la còmica, en benefici de la segona. I una llàstima que la conclusió s'assembli tant a la "zombica" guanyadora de l'edició de l'any passat. Per acabar Los Angeles de Josep Mercadal, dirigida per Alex Tejedor i interpretada pel mateix Mercadal i Rodo Gener. Història d'un viatge a la recerca de fortuna en el món de la interpretació. Dos amics s'acomiaden. Ritme trepidant, farcida de troballes tan senzilles com eficaces. Mercadal i Gener impecables.