És un 'T-rex' jove o un 'Nanotyrannus'? Quan el nom sí que fa la cosa

Londres / Nova YorkQuan els caçadors de fòssils van desenterrar les restes d'un dinosaure dels turons de l'est de Montana, fa cinc anys, sabien que aquells ossos tenien diverses de les característiques clau d'un Tyrannosaurus rex: un parell de potes gegants per caminar, un parell de bracets més petits per tallar les preses i una llarga cua que s'estenia cap enrere. Però, a diferència d'un T-rex adult, que hauria fet la mida d'un autobús urbà, aquest dinosaure era gros com una furgoneta.

La criatura, que està a la venda en una galeria de Londres per 20 milions de dòlars (més de 18 milions d'euros), planteja una pregunta que ha arribat a obsessionar els paleontòlegs: es tracta d'un T-rex que va morir abans d'arribar a l'edat adulta o bé representa una espècie diferent, però emparentada, coneguda com a Nanotyrannus? La disputa ha comportat una pila d'investigacions científiques i dècades de debats, i pel camí ha polaritzat els paleontòlegs.

Ara que els fòssils de dinosaures assoleixen preus cada vegada més desorbitats a les subhastes, la disputa, que abans era recòndita i gremial, s'ha propagat per les cases de subhastes i galeries, on alguns veuen el nom del T-rex com una marca valuosa que pot assolir preus alts més fàcilment. "Al capdavall es tracta d'un tema de meticulositat en la taxonomia i la classificació d'un tipus molt concret de dinosaure –explica Steve Brussatte, paleontòleg a la Universitat d'Edimburg–, però com que té a veure amb el T-rex, el debat sempre és més ferotge perquè estem parlant del rei dels dinosaures". De la batalla entre el T-rex juvenil i el Nanotyrannus fins i tot n'han sortit mems d'internet: "No creuré en el Nanotyrannus fins que vingui a la porta de casa i em devori", bromejava a X un estudiant de paleontologia anomenat TheDinoBuff.

L'etiqueta més lucrativa

La galeria que ven l'espècimen descobert a Montana, que han batejat com a Chomper, s'enfrontava a la disjuntiva: etiquetar-lo com a T-rex jove o com a Nanotyrannus? O acceptaria l'ambigüitat d'un debat científic sense resoldre? Finalment, la galeria londinenca David Aaron l'ha descrit com "un rar esquelet juvenil de Tyranosaurus rex" de l'era del Cretaci, de fa 66-68 milions d'anys. Ho fa citant un prestigiós article del 2020, dirigit per Holly N. Woodward, en el qual s'analitzen els anells de creixement de mostres òssies de dos espècimens de mida semblant al Chomper, per argumentar que eren joves en fase de creixement. Salomon Aaron, director de la galeria, argumentava que els paleontòlegs li havien aconsellat classificar l'esquelet com un T-rex juvenil i descartava que cap etiqueta fos més lucrativa que l'altra. "No crec que tingués cap impacte en el preu, perquè en tot cas es tracta d'una mostra magníficament completa, perfectament conservada i extremadament estranya".

Però Peter Larson, un expert en fòssils conegut per la seva participació en l'excavació dels dos T-rex més famosos (Sue i Stan), va afirmar que creia que Chomper era un Nanotyrannus. L'animal va protagonitzar el documental Caçadors de dinosaures a Discovery Channel el 2020, en què Larson apuntava a la mida dels ossos de les mans i l'aparent fusió dels ossos nasals com a evidències que no era un T-rex jove. "Tens un grup de científics que diuen que és un T-rex i un altre que diuen que és un Nanotyrannus: es decantaran pel que generi més diners".

La investigació topa amb el mercat

L'origen del debat entre paleontòlegs es remunta al 1942, quan una expedició del Museu d'Història Natural de Cleveland va desenterrar a Montana un crani de dinosaure de 56 centímetres. En un principi el van identificar com un Gorgosaurus, però als anys 60 una nova anàlisi va argumentar que pertanyia a un T-rex juvenil. Ara bé, com que hi havia diferències evidents entre els uns i els altres (el crani més petit té el morro més prim i les dents més fines i toves), a finals de la dècada dels 80 una nova investigació del paleontòleg Robert T. Bakker va argumentar que es tractava en realitat d'una altra espècie, batejada com a Nanotyrannus. Una dècada després, el paleontòleg Thomas Carr, que ha estudiat la qüestió durant vint anys, va determinar que les diferències es devien justament a la immaduresa, a causa del creixement del T-rex.

Fa dues dècades que el debat s'ha animat amb noves descobertes, com un exemplar anomenat Jane, de 6,5 metres, i un altre esquelet que s'exposa a Rockfort (Illinois). A l'octubre, Nick Longrich, paleontòleg de la Universitat de Bath, va rebatre l'article de Woodward del 2020. "S'ha tornat un tema de religió, una de les formes d'assenyalar la pertinença a un grup", va dir Longrich sobre les passions suscitades pel debat.

Però la ciència es basa en evidències i molts paleontòlegs creuen que per posar fi de veritat a la disputa calen més proves. Per això preocupa el creixent mercat de fòssils de dinosaure en les subhastes i galeries d'art: els paleontòlegs acadèmics consideren que l'augment dels preus dels dinosaures (des que l'Stan es va vendre per 27 milions, el 2020) ha obert una crisi en el seu camp perquè els espècimens importants poden acabar fora de l'abast dels investigadors. "Necessitem més mostres per solucionar el misteri –diu el paleontòleg del Museu Reial d'Ontario, David Evans– i aquest és exactament el tipus d'espècimen que els científics necessiten". Aaron, de la galeria londinenca, espera que Chomper acabi en un museu on els científics puguin estudiar-lo, però no n'hi ha cap garantia.