T'atreveixes a invocar l'assassí del garfi?

BarcelonaHan passat gairebé tres dècades entre la primera aparició de l'assassí que acabava amb la vida de les seves víctimes a cops de garfi. Candyman s'apareixia només si algú s'atrevia a pronunciar el seu nom cinc vegades davant d'un mirall. L'assassí premiava el desafiament travessant la dimensió sobrenatural i plantant-se a la realitat amb la seva esmolada i mortífera arma, que degollava, esbudellava o punxava el valent.

Aquest divendres arriba als cinemes la nova seqüela, dirigida per Nia DaCosta (Nova York, 1990), que va debutar amb el thriller Little Woods (2019) i prepara The Marvels, gràcies a la qual s'ha convertit en la cineasta més jove que dirigirà una pel·lícula sobre l'univers Marvel. El film de DaCosata entronca hàbilment amb la primera de les tres pel·lícules d'horror sobrenatural, Candyman, estrenada el 1992 i dirigida per Bernard Rose, però hi afegeix un interessant matís polític i de denúncia que l'allunya dels films emblemàtics de terror adolescent dels anys 90 i posa damunt la taula la marginació, les tortures policials i el menyspreu que ha patit, des de fa segles, la població afroamericana als Estats Units.

Convertir el gueto en barri gentrificat

El guió de Jordan Peele, que ja ha tematitzat el racisme, endèmic i transversal, en pel·lícules com Get out (2017) i Us (2019), treballa amb habilitat el context en què s'emmarca la saga. Si l'assassí del garfi del primer Candyman actuava al voltant dels habitatges socials de Cabrini Green, tres dècades després aquell barri de Chicago s'ha gentrificat. El gueto negre ha estat substituït per l'arribada d'universitaris i de joves artistes que pagaran lloguers més barats que en altres llocs de la ciutat amb la promesa que, si s'hi queden dos anys, els obriran un Whole Foods al costat de casa. Aquesta és una de les converses que mantenen el pintor Anthony McCoy (interpretat per Yahya Abdul-Mateen II, Cal Abar a la sèrie Watchmen de la HBO) i la galerista Brianna Cartwright (Teyonah Parris, Monica Rambeau a WandaVision) en una de les vetllades a l'apartament acabat d'estrenar al costat de Cabrini. La parella passa per un moment desigual: ella ja està força consolidada professionalment; ell, en canvi, està desesperat per donar-se a conèixer al món de l'art, ple d'esnobs que ja l'han sentenciat abans que hagi pogut fer-s'hi un nom. Quan li expliquen el que, anys enrere, va passar a Cabrini, el pintor hi fa una visita d'amagat per inspirar-se i, entre la picada d'una abella i les misterioses paraules del propietari d'una bugaderia, decideix convertir aquells fets en l'eix de la seva nova obra. La denúncia social vira ràpidament cap a un terreny més sinistre.

Si el tràiler de la nova Candyman jugava a samplejar l'emblemàtica cançó Say my name, de Destiny's Child, afegint terror a la sumptuositat de Beyoncé, la cançó es converteix en el títol de la peça que McCoy presenta en una nova mostra col·lectiva. Qui s'atreveixi a pronunciar –"say my name"– cinc vegades el nom de Candyman rebrà el seu càstig, que no es fa esperar. L'únic que en un primer moment surt beneficiat dels crims és el pintor, que de cop i volta s'ha fet un nom a les notícies i, de retruc, al sector artístic. "Les coses que fem els negres agraden als blancs. El problema el tenen amb nosaltres", diu un dels personatges a McCoy, que durant el film viu un procés de metamorfosi que recorda el de Jeff Goldblum a La mosca, de David Cronenberg. El personatge desenterra alhora el passat racista que s'amaga a Cabrini Green. El Candyman de Nia DaCosta i Jordan Peele homenatja el mite primigeni apel·lant al primer esperit assassí, que torna a interpretar l'inquietant Tony Todd, i també a la mare de l'artista (Vanessa Estelle Williams), a qui el fill defuig durant bona part de la pel·lícula perquè li ha de fer una revelació dolorosa.

"El teu art té un punt etern", diu una crítica al protagonista. El mal que convoquen els seus quadres també beu d'un substrat perenne. D'una banda hi ha la pulsió racista, que pot portar a crims com el que va acabar amb la vida de George Floyd a mans de la policia de Minneapolis el 25 de maig del 2020; de l'altra, el de la venjança, desmesurada i sagnant. Segons Universal, la pandèmia de covid-19 ha fet que l'estrena de Candyman hagi hagut d'ajornar-se un any i dos mesos. Estava prevista per al juny de l'any passat, pocs dies després de la mort de Floyd, mentre les protestes ciutadanes s'escampaven pels EUA i tot el món.