La saturació de l'oferta mata els festivals de música a Menorca

CiutadellaLa segona setmana d’agost Menorca ha donat la benvinguda a un nou festival de música de gran format, l’Ukalari Live. Els gestors del teatre del mateix nom a Ciutadella, Alberto Gómez i Miriam Torres, s’atreveixen a programar 10 dies de concerts, des de David Bustamante fins a The Tyets i l’homenatge This is Michael, en un recinte habilitat al camp de futbol de l’Sporting Maonès on caben 4.000 persones. Aquests dies donen feina a una trentena de persones i provoquen la creació indirecta –calculen– de 300 llocs de treball més. Un salt important, però diuen que controlat, respecte del que estan acostumats a l’antic teatre de Calós, ara Ukalari, on en dos anys han aconseguit omplir regularment les seves 575 localitats i han atret prop de 25.000 espectadors.

Els sortejos d’entrades dobles a través dels mitjans de comunicació deixen entreveure, però, que es necessita una empenta final perquè les vendes permetin quadrar els nombres. Alguna cosa semblant al que va fer el Menorca Music Festival en la que havia de ser, aquest agost, la cinquena edició i que es cancel·là només una setmana abans que començàs. Amb artistes com Víctor Manuel i Loquillo a punt de viatjar a l’illa.

Finançament

La direcció del festival ha explicat amb total transparència a través de les xarxes socials que el motiu real de la cancel·lació ha estat el “greu problema de salut sobrevingut” que dia 20 de juliol, deu dies abans de l’inici del festival, patí “un soci inversor i estratègic fonamental” que havia de finançar-lo. Aquest fet paralitzà les operacions i els ingressos que s’havien previst, la qual cosa ha acabat impossibilitat que tinguessin lloc els concerts.

“Lamentam profundament el mal, la frustració i els inconvenients que aquesta situació involuntària hagi causat”, diuen els organitzadors, que encara resten a l’espera de trobar el sistema per satisfer els seus compromisos amb els artistes i proveïdors i, a la vegada, tornar al públic l’import de les entrades que ja s’havien venut. Els promotors s’excusen tot destacant la “complexitat” de fer front a la logística i els sobrecostos inherents a la insularitat amb un suport “limitat” de l’administració pública i de patrocinadors privats “en relació amb altres festivals de la Península”.

L’exconseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, apunta que, ja en el primer contacte el 2018, els organitzadors demanaren al Consell insular que els concedís una subvenció nominativa. “Venien a fer un ‘favor’ als menorquins i a muntar un festival com els de la Península, però necessitaven el suport institucional per quadrar els comptes”, recorda. Tot i la negativa inicial del Consell, tornaren a requerir el seu suport després del covid i es derivà la petició al Foment del Turisme. Així que començaren a programar el festival sense ajudes directes de la institució, però sí de l’Ajuntament del Mercadal.

La manca de liquiditat i de viabilitat econòmica ha estat present en les cinc edicions del festival. De fet, l’organització arribà a acumular un deute molt important amb la Societat General d’Autors (SGAE) que amenaçà fins i tot l’Administració que li havia donat suport. “Vàrem arribar a témer realment que la SGAE ens requerís el pagament subsidiari del deute”, admet una font important dins el Consistori. Tot i tractar-se d’un esdeveniment privat, el fet que disposàs d’exempcions i bonificacions municipals i es dugués a terme a un espai públic alimentaven la por de l’Administració. “No ho teníem del tot clar”, reconeix. Finalment, però, la SGAE va acceptar el pagament fraccionat del deute i, “encara que in extremis”, l’Ajuntament ja havia rebut la certificació per donar llum verda a l’edició d’enguany.

Però també músics i proveïdors cobraven amb retard. Love of Lesbian supedità la seva actuació de l’any passat a cobrar de manera avançada gran part del seu caixet, per així evitar els problemes que els havien transmès altres grups participants. Alguns proveïdors locals també es posaren en contacte amb l’Ajuntament per alertar-lo del deute que arrossegaven i demanar-ne la col·laboració.

L’elecció del Mercadal com a seu del Menorca Music Festival no havia estat casual. A més de la seva ubicació estratègica al bell mig de l’illa, l’organització s’afavorí de la cessió pública de l’espai dels antics quarters i del fet que aquest recinte ja disposa d’un pla de protecció específic. Així que només hagué d’adaptar-ne els aforaments, si bé tardà a complir els condicionants tècnics municipals. “Tenien totes les llicències, però es complia tot a darrera hora i de manera laxa. Així que els anàvem posant ràtios de seguretat cada vegada més estrictes”, apunta la font. Al final, però, aquest fet no va ser el causant de la suspensió.

En qualsevol cas, ha tingut més vida que el Lazareto Fest, que es cancel·là després d’haver fet només dues edicions a l’illa: la primera, al Llatzeret del port de Maó i la segona, al castell de Sant Felip. La reducció de l’aforament el 2023, motivada pel canvi d’ubicació fora de l’emblemàtic illot que els havia acollit el primer estiu, va ser un dels motius que provocà la pèrdua de viabilitat del certamen. De fet, els organitzadors presumien de provocar un retorn econòmic de quasi un milió d’euros en cada edició. En els dos anys de festival aconseguiren sumar prop de 20.000 espectadors i les actuacions d’Ara Malikian, Ana Torroja, Boney M, Anastacia, Ainhoa Arteta i els Gipsy Kings.

Oferta de concerts

En aquest context i amb tanta saturació d’oferta de concerts, quin tipus de festival aconsegueix sobreviure a Menorca? Els promoguts a escala local, com els concerts del Claustre a Maó i el Jazzbah a Ciutadella, i també altres més específics, impulsats des del voluntariat i, fins i tot, amb un abast internacional.

Més enllà del festival Menorca Jazz, que ja suma 28 edicions, i dels organitzats per les Joventuts Musicals –la de Ciutadella compleix 54 anys–, aconsegueixen resistir els que més opten per diferenciar-se. És el cas de l’associació Líthica, que gestiona les antigues pedreres de l’Hostal i que ha convertit aquest recinte, un dels més visitats de Menorca, en el nexe d’un programa de Fosquets d’estiu amb músiques del món i propostes igualment eclèctiques com Anna Ferrer i Sílvia Pérez Cruz.

Qui també ha sabut trobar el seu públic és el festival d’arts escèniques Pedra Viva, que enguany ha tornat de bracet de la seva mecenes Mariona Carulla i el director Joan Taltavull, amb un programa que combina actuacions com les de Buika i espectacles i performances com Acquasonic, a indrets naturals emblemàtics de l’illa, com Cala Morell i la Mola.

“Fa 15 anys que ho fem, però cada vegada amb la sensació que pot ser el darrer. Les subvencions públiques arriben tard, sempre són insuficients i ens obliguen a cercar recursos privats per no haver de dependre tant de l’Administració”, diu Taltavull. De fet, en el seu cas, pràcticament la meitat dels 285.000 euros de pressupost prové de l’aportació a fons perdut de les 90 persones i 20 empreses que li donen suport. Ara bé, amb el festival ja consolidat, creu que allò més bàsic és “fidelitzar el públic i actuar per vocació. Si muntes un festival només pensant a fer negoci i amb una visió empresarial, mai no et sortirà a compte, i molt menys a Menorca”. Així que, en el seu cas, “és el suport de persones i empreses que hi confien el que em fa tirar endavant. És tot un regal”.