El Govern de Prohens ja gasta més en alts càrrecs i assessors que el d'Armengol

PalmaA l'inici de la legislatura, el Govern entrant de Marga Prohens va treure pit d'haver reduït en un milió d'euros la despesa en alts càrrecs. Com que l'organigrama tenia una conselleria menys que l'anterior Executiu, la despesa va baixar dels 8,42 milions d'euros anuals de l'etapa de Francina Armengol als 7,1 milions d'euros anuals amb el PP. Amb tot, aquesta situació s'ha capgirat i el 2025 els populars ja varen superar la despesa del Govern del Pacte: varen gastar 8.970.175,74 euros anuals en alts càrrecs i personal eventual (assessors i personal de confiança).

Segons ha calculat l'ARA Balears a partir de la relació de càrrecs publicada pel Govern en el Portal de Transparència entre el novembre del 2023 i el novembre del 2025, les retribucions dels alts càrrecs i el personal eventual del Govern s'han anat incrementant a partir d'una pujada salarial significativa a l'inici de 2024 –especialment pel que fa als secretaris i directors generals, amb un increment del sou de gairebé 9.000 euros anuals.

L'augment del nombre de càrrecs també explica l'increment de la despesa: es va passar de 181 el 2023 a 208 a finals del 2025, després de la remodelació del Govern que va fer Prohens i la creació de la nova Conselleria de Treball. D'acord amb les dades del Portal de Transparència, la despesa total en retribucions de l'Administració (inclou alts càrrecs i personal eventual, sense comptar el sector públic ni l'IB-Salut) va superar el novembre del 2025 el llindar dels 8,42 milions d'euros que gastava el Govern d'Armengol. Al novembre del 2023 la despesa va ser de 7,1 milions d'euros; a l'abril del 2024, de 8,1 milions d'euros, i al desembre del 2024, de 8,2 milions d'euros. La xifra es va mantenir estable fins al novembre del 2025, quan va pujar fins als 8,9 milions d'euros.

La remodelació de juliol del 2025 va augmentar els alts càrrecs de 181 a 208. Això s'afegia a l'actualització salarial que es va aplicar a partir del 2024. La presidenta del Govern, Marga Prohens, va passat d'una retribució de 73.290 euros anuals el 2023 a 79.191 el novembre del 2025; i els consellers es varen moure des dels 64.682 als 69.873 euros anuals. Les pujades salarials més destacades varen ser per als secretaris i directors generals: la seva base va augmentar més de 7.000 euros anuals entre el novembre del 2023 (59.745 euros) i l'abril del 2024 (67.000 euros), mentre que a finals del 2025 percebien un sou d'uns 68.640 euros anuals, 9.000 més que el 2023. D'altra banda, els càrrecs que residien fora de Mallorca en el moment del nomenament també perceben un complement addicional de 6.000 euros anuals.

Manuela García, la consellera millor pagada

Mentre la majoria dels consellers esta a prop dels 70.000 euros anuals de sou, la consellera de Salut, Manuela Garcia, és la millor pagada del Govern, amb una retribució de 93.389 euros segons les darreres xifres. En segona posició hi ha el conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, amb prop de 76.000 euros.

Com així cobren més? En el cas de García, metgessa de professió, això es deu a la seva professió d'origen. La Llei 10/1997 de pressupostos generals del Govern preveu un complement de retribució d'origen per als funcionaris de carrera que perdin poder adquisitiu respecte al que percebien en la seva plaça professional anterior (en el seu cas, a l'àmbit sanitari): és per això que percep 23.515,8 euros anuals més. Mentre que Lafuente rep 6.000 euros per indemnització per residència, ja que és menorquí.

Amb tot, els càrrecs amb la retribució més elevada de l'Administració no són ni la presidenta ni els consellers. El director gerent de l'àrea de Salut de Menorca, Bernardo Marcos Pax Bosch, pot arribar a un total de 142.854 euros anuals, gairebé el doble de la nòmina de la presidenta. Amb tot, aquesta no és una quantitat fixa: es divideix en un sou base de 64.540 euros i una part variable de 78.314 supeditada al compliment dels objectius fixats pel servei de Salut. Això és comú entre els gerents dels hospitals, com és el cas de Raúl Lara Hernández, director d'Assistència Sanitària, que pot arribar als 95.955 euros si assoleix el màxim dels objectius. Ara bé, la directora de l'Advocacia de la Comunitat, Antònia Perelló, el director General de l'Ib-Salut, Javier Ureña, i l'interventor General, Carlos Bonet, tenen una retribució fixa assignada de 105.052 euros anuals.