Les Balears al límit: totes les illes consumeixen més aigua de l'assignada

PalmaLes Illes Balears consumeixen 22 hectòmetres cúbics d’aigua més dels assignats pel pla hidrològic vigent per al consum urbà i residencial en sòl rústic. Això significa que l’Arxipèlag supera en un 8,5% el límit d’extracció d'aigua procedent dels aqüífers a Mallorca, un 15,4% a Eivissa, un 35,5% a Menorca i un 70,8% a Formentera, segons l'Aliança per l’Aigua.

Les dades formen part de l’informe de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears del 2025, que compara les extraccions estimades per al quart cicle de planificació hidrològica (2028-2033) amb les assignacions establertes al Pla hidrològic 2022-2027, actualment vigent. Segons l’entitat, cap de les quatre illes es manté dins el volum d’aigua que té legalment assignat.

L’Aliança per l’Aigua ha alertat d’aquesta situació en un moment especialment delicat per a les reserves hídriques de l’Arxipèlag, que se situaven al 39% de la capacitat el juliol, sis punts menys que el mes anterior. L’entitat considera que aquest descens és conseqüència d’una "sobreexplotació crònica dels aqüífers", sostinguda sobretot pel consum urbà i residencial en sòl rústic. En canvi, l’ús agrícola se situa un 15,5% per davall de l’aigua que té assignada.

36 de les 88 masses d’aigua subterrània estan en mal estat

L’organització adverteix que la situació actual incompleix els objectius de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) de la Unió Europea, que estableix que els plans hidrològics no haurien d’assignar més del 80% del recurs disponible de cada massa d’aigua. Segons l’Aliança, l’aigua que s’extreu per damunt d’aquest llindar és un volum que els aqüífers no poden reposar.

En total, 36 de les 88 masses d’aigua subterrània de les Balears, el 40,9%, es troben en mal estat, 7,6 punts més que en el cicle anterior.

El portaveu de l’Aliança per l’Aigua, Rafael Tur, assegura que el descens de les reserves "no és un fet aïllat d’aquest estiu", sinó el resultat d’una "sobreexplotació crònica" que, segons denuncia, es manté per un creixement urbanístic sense límit i que s’ha agreujat amb la nova Llei òmnibus.

L’entitat reclama limitar el creixement urbanístic i revertir la Llei òmnibus, accelerar la renovació de les xarxes de subministrament per reduir les fuites i aprofitar al màxim la dessalació a Mallorca i Menorca.

Mallorca: el pitjor juliol des del 2016

A Mallorca, les reserves se situaven al 39% al juliol, el nivell més baix en aquest mes des del 2016. De les 64 masses d’aigua subterrània de l’illa, 34 extreuen més aigua de l'assignada pel Pla hidrològic.

En termes absoluts, la massa d’aigua del Pont d’Inca, que abasteix Palma i l'àrea metropolitana, és la que més supera l’assignació, amb 2,29 hm³ de més. En termes relatius, el cas més extrem és Santanyí, que extreu un 131% més del volum assignat.

Les reserves més baixes es concentren al Pla i a Artà. Son Real se situa al 20,9% de capacitat; Sant Llorenç, al 36,8%, i Son Servera, al 39,2%.

Pel que fa als usos, l’abastiment públic representa el 55,6% del consum de Mallorca, mentre que el consum dispers en sòl rústic suposa un altre 22,4%.

Les pèrdues de les xarxes de subministrament també són un dels principals problemes. 41 dels 52 municipis mallorquins superen el 17% de fuites que estableix com a objectiu el Pla hidrològic per al 2027. Campos encapçala la llista, amb un 67,2%, seguit d’Esporles (58,7%), Maria de la Salut (52,8%), Artà (52,7%) i Ariany (51,2%).

Menorca supera l'assignació un 35,5%

A Menorca, les reserves es troben al 34% de capacitat i la situació més delicada es localitza a la massa d’aigua de la Roca, a Alaior, amb una reserva mitjana del 30,2%.

El cas més extrem de l’Arxipèlag es troba a Ciutadella, on només l’extracció destinada a l’abastiment urbà arriba a 3,60 hm³, per damunt dels 3,26 hm³ assignats pel pla per al conjunt de tots els usos.

L’abastiment públic representa el 64,9% de les extraccions de l’illa, amb 11,37 hm³. Tot i que aquest consum s’ha reduït un 19,8% des del 2011, Menorca encara supera en un 35,5% l’aigua que té assignada. L’ús agrícola, en canvi, representa només el 14,5% del total.

L’Aliança assenyala també la infrautilització de les dessaladores, les pèrdues de la xarxa i la manca de reutilització d’aigua depurada. A Ciutadella només s’aprofita el 38,5% de la capacitat de la dessaladora, mentre que les pèrdues arriben al 42,7% a Ferreries.

Eivissa: el consum en sòl rústic ja supera el consum urbà

A Eivissa, les reserves se situen al 42% i 12 de les 16 masses d’aigua subterrània de l’illa extreuen més de l'assignat.

La massa del Canar és la que més supera l’assignació en termes absoluts, amb 0,48 hm³ de més, mentre que cala Tarida ho fa en termes relatius, amb un 184% per damunt del volum assignat.

Una de les dades que més preocupa l’entitat és l’evolució del consum dispers en sòl rústic. Mentre l’abastiment públic ha disminuït un 3,4% des del 2011, el consum residencial en sòl rústic ha augmentat un 62,5% i ja representa el 37,7% del total, gairebé tant com l’abastiment públic, que suposa el 42,2%. La suma de les extraccions destinades a ús residencial en sòl rústic i agrícola arriba a 9,8 hm³, per damunt dels 7,3 hm³ destinats a l’abastiment públic.

L’extracció agrícola, a més, ha crescut un 83,1% entre 2018 i 2023, tot i que la superfície agrària útil d’Eivissa representa només el 14% del territori, i supera en 1,45 hm³ el volum assignat. L’Aliança atribueix part d’aquest desajust a habitatges situats en sòl rústic que disposen de concessions d’aigua per a ús agrícola però que, en realitat, destinen el recurs al consum residencial. Malgrat la pressió sobre els aqüífers, les dessaladores d’Eivissa varen funcionar el 2025 al 95,7% de la capacitat anual i varen arribar al 113,4% durant el mes d’agost.