Música
Cultura 03/08/2022

Rosalía, a Palma: 'Despechá', constipada i amb febre

El de Mallorca ha estat el darrer concert de la seva gira per l'estat espanyol

3 min
Rosalía durant el concert a Palma

Despechá però constipada i amb febre. Així ha pujat a l'escenari de Trui Son Fusteret Rosalía, la motomami per excel·lència. El de Palma era el seu darrer concert de la gira a l'estat espanyol. El renouer d'una moto cremant pneumàtic augurava un vespre de revolucions desbordades i, encara que ha començat amb energia amb Saoko, Candy i Bizcochito, el que és cert és que els espectadors han vist un concert al ralentí; una actuació, per cert, en què ha patit ella i ha patit, per ella, el públic. "No us mentiré. He estat malalta, tossint molt, amb febre. Però no volia cancel·lar perquè volia estar amb vosaltres", ha dit, en català, al públic que tenia davant amb la guitarra penjada per cantar i tocar Dolerme. L'actuació ha congregat fins a 8.000 persones i alguns mitjans asseguren que hi havia la princesa Sofia i la infanta Leonor.

Abans d'arrancar l'espectacle, l'últim de la gira, ja se sabia quasi tot: les pantalles, els vuit ballarins, algunes coreografies, que no hi ha músics, els modelets que duu i el repertori de cançons, entre les quals hi havia versions (han sonat Relación, Yo x ti, tu x mi, Con altura...) i algunes inèdites (com ara Despechá, que va sortir dijous , i de la qual s'ha rodat el videoclip a l'illa , i també Aislamiento). Aleshores, amb què podia sorprendre, Rosalía, quan Instagram et mostra els vídeos de com s'emociona a Como un G? De com baixa a fer cantar el públic amb La noche de anoche, la col·laboració amb Bud Bunny? El cas és que, anant-hi estudiada de casa, el concert de Rosalía sorprèn per una cosa: Rosalía.

Que és una gran compositora i que els seus experiments musicals són aplaudits per la crítica i adorats i estimats pel gran públic ja és sabut. Però el que no es veu mentre als auriculars sona qualsevol cançó de la de Sant Esteve Sesrovires és la seva abundant i abrumadora presència a l'escenari. Rosalía camina d'esquena al públic cap a una pantalla que desprèn llum blanca i genera tensió; Rosalía somriu de ben a prop una de les càmeres mòbils que hi ha per l'escenari i que es turnen ella i els ballarins i qui mira la pantalla somriu també; mou el cul i obres la boca, i no saps com et trobes movent les cames intentant, sense gaire èxit, copiar els seus moviments; diu "sobrassada" i "ensaïmada" i encara que sàpigues que són els tòpics més gastats del món, et surten espurnes dels ulls quan pronuncia qualsevol cosa. Rosalía té un carisma i un savoir faire que enrampa, i diria que és pràcticament innegable.

D'alguna manera, és com si les motomamis del públic veiéssim en Rosalía tot allò que podem arribar a ser: la que diu a algú "yo no quiero competir, si no hay comparación" (Motomami), la que crida "el mal de ojo que me manden me lo quito" (Bizcochito) i la que sap que "si hoy llevo la ropa fake es porque soy la más real" (La combi Versace). La del ventall enorme de mirades. Rosalía és el mirall on voldríem mirar-nos moltes.

És cert que s'esperava una motomami de gamma alta , però les motomamis també tenen febre. Rosalía ho ha intentat, i s'ha disculpat amb el públic. El concert ha acabat molt ràpid i el comiat ha estat fred. S'ha cantat i ballat CUUUUuuuuuute, i s'ha dit gràcies i bona nit. Et perdonarem, Rosalía, però deixa'ns plorar un poquet aquests dies. Que les motomamis també es posen tristes.

stats