El mític espectacle de Krystian Lupa 'Ritter, Dene, Voss', per primer cop a Barcelona

BarcelonaKrystian Lupa (Jastrzębie-Zdrój, Polònia, 1943) està compromès amb Ritter, Dene, Voss fins a la mort. Literalment. "Aquesta obra no sortirà mai de cartell fins que o jo o un dels tres intèrprets mori", afirma el director i dramaturg polonès, un dels grans noms de referència de l'escena teatral contemporània. Fa més de 25 anys que Lupa manté aquest compromís amb l'espectacle de Thomas Bernhard: Ritter, Dene, Voss va estrenar-se el 1996 al Teatre Stary de Cracòvia i, des d'aleshores, Lupa l'ha portat pel món sempre amb els mateixos actors: Agnieszka Mandat (Dene), Małgorzata Hajewska-Krzysztofik (Ritter) i Piotr Skiba (Voss). L'obra de teatre s'ha pogut veure dues vegades al Temporada Alta, i per això ara el festival gironí ha decidit tornar-la a portar però traslladar-la a Barcelona. Ritter, Dene, Voss es representarà aquest dimarts a les vuit del vespre al Teatre Romea en una única funció.

"És l’espectacle més antic que he posat en escena i un dels més antics del teatre polonès que encara es troba en cartell. A Polònia, el públic que el va a veure ho fa perquè és un mite d'una època passada. Els espectadors respiren els problemes d'aquells temps i entren en contacte amb les restes d’una llibertat anterior", assenyala Lupa. "En l’actualitat tenim uns temps molt més foscos on precisament aquesta llibertat està en qüestió", afegeix el director, que assisteix a totes les representacions de l'obra. Thomas Bernhard va escriure Ritter, Dene, Voss el 1984 i segueix el sopar entre tres germans que es retroben després d'uns anys. Voss és un malalt mental que arriba a casa després d'una temporada al psiquiàtric i els efectes de l'internament són evidents en la seva manera de comportar-se. Les seves germanes són actrius d'èxit moderat que viuran amb ell el lent descens cap a la bogeria.

L'angoixa de la bogeria de l'intel·lectual

Ritter, Dene, Voss, l'obra porta el nom dels tres actors austríacs que han protagonitzat diverses obres de Bernhard: Ilse Ritter, Kirsten Dene i Pert Voss. Lupa defineix el text de Bernhard com "la construcció d'un palimpsest" i com "un dels textos més profunds i personals" de l'autor. Per al director, un dels principals valors de l'obra és "com els personatges amaguen un drama humà de gran profunditat" i com, al llarg d'un àpat aparentment corrent, acaben sotmesos a "l'angoixa de la bogeria de l’intel·lectual". Amb els anys, els intèrprets del muntatge de Lupa han anat envellint i això ha sumat una capa més a l'espectacle. "Són tres persones completament solitàries a qui els ha passat el camí cap a la felicitat determinada pels estereotips com el matrimoni. El que queda en ells és una joventut no esgotada, i també la infantesa. A tots els personatges hi ha la presència del nen", explica Lupa.

L'espectacle es representa amb els mateixos decorats del 1996, que la companyia va poder recuperar uns anys després de l'estrena gràcies a un dels treballadors del Teatre Stary, que va decidir preservar-los. "Quan vam reprendre les funcions va ser com si estiguéssim en una sessió d’espiritisme. L’obra mateixa va començar a transformar-se amb els actors –diu Lupa–. Els intèrprets experimenten els personatges del seu propi jo i, com que fa tants anys que els porten a dins, hi ha una mena de fusió".