A la recerca de la identitat perduda

Eduardo Halfon va tenir un avi polonès que va sobreviure a Auschwitz i un altre de sirianolibanès que va ser segrestat per un grup paramilitar. El primer sempre li explicava que el número que tenia tatuat al braç era el del seu telèfon i que se l’havia gravat a la pell per no oblidar-lo mai; el segon, no li va dir mai ni una sola paraula sobre el seu captiveri. La història de l’avi europeu va ser el tema central d’El boxeador polaco (Pre-Textos, 2008); la de l’altre, encara no tenia llibre. Fins ara.

Va ser durant la lectura de Los años de la resistencia, assaig on l’activista guatemalenc Miguel Ángel Sandoval repassa els més de trenta anys que va durar la guerra civil al seu país, quan Eduardo Halfon va ensopegar amb l’episodi del segrest del seu avantpassat i va comprendre que havia arribat el moment d’escriure sobre aquell tema, tal com havia fet en altres llibres amb els esdeveniments més rellevants a la vida de la resta de membres de la seva família. I així és com va néixer aquesta novel·la, on, de nou, l’autor reflexiona sobre la seva pròpia identitat. Perquè Halfon és un escriptor de Guatemala que pensa en anglès, que escriu en castellà, que prové d’una família jueva d’orígens libanès i polonès i que ha viscut en tants països que no val la pena enumerar-los. Així doncs, és un autor amb moltes arrels i tota la seva obra no és sinó una enorme recerca de la seva pròpia identitat a través de la història dels parents més directes.

Un avi segrestat per guerrillers

I ara li ha arribat el torn a aquell avi que va néixer al Líban quan el Líban encara no existia i que, arrossegat per la diàspora jueva que també van patir en aquell racó del món, va acabar convertit en un dels empresaris més poderosos de Guatemala. I aquest va ser -tot i que potser no del tot, com el lector descobrirà al seu moment- el motiu pel qual un grup de guerrillers el van segrestar. Les Fuerzas Armadas Rebeldes van néixer a principis dels 60 com a resposta al servilisme del govern guatemalenc als Estats Units. I per mostrar aquest servilisme, dos exemples: primer, la CIA va deposar -i substituir per militars corruptes- el president Jacobo Árbenz quan va voler expropiar les terres a les companyies agrícoles nord-americanes i redistribuir-les entre els pobres del seu país; el govern guatemalenc va donar suport logístic a la CIA durant la fallida invasió de la cubana Bahía de Cochinos.

Farts d’aquesta submissió a Washington, alguns militars es van revoltar i es van amagar a les muntanyes per crear el Movimiento Revolucionario 13 de Noviembre, un grup guerriller que, després de diverses fusions amb altres faccions, va adoptar el nom de Fuerzas Armadas Rebeldes. I a aquest últim grup pertanyia precisament Percy Amílcar Jacobs Fernández, conegut pels seus companys com Canción, l’home que va encapçalar el segrest d’aquell empresari i que el va alliberar trenta-cinc dies després, quan la família va pagar el rescat.

Les biografies familiars novel·lades són l’especialitat d’Eduardo Halfon, un escriptor que troba en el passat tot allò que necessita per entendre el present. Però que cap lector s’enganyi: som davant d’un autor de ficció i, com a tal, no ens podem creure tot allò que explica. En aquest cas, Halfon construeix aquesta història a partir d’una suposada conferència que va haver de donar en un congrés d’escriptors libanesos celebrat a Tòquio. Aquesta circumstància dona a l’autor la perxa perfecta per parlar del seu avi libanès i per recordar -o inventar, qui ho sap- una mena d’història d’amor platònic que va viure allà i que s’assembla massa a la de la pel·lícula Lost in Translation.