Crítica teatral

Quatre pinzellades d’un mal home

'Picasso, rey, monstruo y pallaso' dibuixa l'home rere l'artista amb sis pallassos i una pallassa, tots molt ben dirigits

Una escena de 'Picasso, rey, monstruo y payaso'
2 min
  • Fins al 7 de gener

L’any que ens deixarà d’aquí a uns dies s’ha commemorat el 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso amb una cinquantena d’exposicions arreu del món. S'ha revisat la seva creativitat des dels punts de vista més variats que es puguin pensar. Però, i l’home que convivia amb l’artista? I l’amic, l’amant, l’espòs, el pare? D’això se n’ha ocupat una companyia de pallassos, Rhum & Cia, que s’ha sumat a l’efemèride de motu proprio. O sia, a la perifèria. Ho fa des del circ, un món que el pintor va visitar amb especial dedicació durant tota la vida i no solament en el període rosa.

De la mà de la dramaturga i directora del Teatro Circo Price de Madrid, María Folguera, Rhum & Cia desenterra Picasso en un tranche de vie –permetin-me que ho digui en la llengua del país que el va fer créixer i on va morir– sobre algunes de les relacions amoroses i amicals, mostrant-nos un perfil humà molt menys afavorit que l’artístic. Picasso (Jordi Martínez) ressuscita d’un vell bagul gràcies al fantasma del cronista de circ Ramón Gómez de la Serna (Joan Arqué) i es troba amb Guillaume Apollinaire (magnífic Piero Steiner), amb Olga Khokhlova, amb Marie Thérèse (fantàstica Queralt Albinyana), amb Dora Maar, el minotaure... Les trobades tenen lloc en una sèrie de quadres enllaçats per fragments musicals i les cada cop més increïbles habilitats sonores del lutier i multiinstrumentista Xavi Lozano.

Picasso, rey, monstruo y pallaso no és ni pretén ser un biopic, sinó més aviat tres o quatre pinzellades sobre la vida del gran pintor. Són pinzellades per vestir el Picasso home de la mà de sis pallassos i una pallassa, tots molt ben dirigits. És el dibuix d’un home individualista, faldiller, capritxós, egoista i cruel capaç d’ignorar la fam de la seva examant. Sí, una pobra imatge de Picasso suavitzada només per la delicada direcció de Joan Arqué amb el lúdic embolcall de música i de bromes dels pallassos. Picasso pallasso?; projectat en el seus quadres. Rei?... per la gràcia del mercat. Monstre? Només un mal home. Molt recomanable.

stats