La vida política a final de segle: una ciutat marcada pel maurisme

Després del fracàs de la Primera República, la vida política de Palma va ser dominada per les forces polítiques de dretes, unes més conservadores i altres més moderades

REVISAT PER SEBASTIÀ SERRA BUSQUETS

Després del fracàs de la Primera República, la vida política de Palma va ser dominada per les forces polítiques de dretes, unes més conservadores i altres més moderades, marcades pel clientelisme i el caciquisme. Durant aquest període, republicans i socialistes eren forces emergents, i l’esquerra començaria a estar més present en les institucions i en la vida política de Ciutat mitjançant les organitzacions culturals i obreres. Durant el sexenni progressista, el moviment obrer va ser liderat per Francesc Tomàs, però es va afeblir amb la il·legalització de l’Associació Internacional de Treballadors. A partir del 1880 reapareix amb força amb la creació de la Unió Obrera Balear, l’Ateneu Obrer Mallorquí i la fundació del Partit Socialista Obrer Espanyol a Ciutat. Els republicans arribarien a tenir majoria de regidors entre el 1899 i 1904, encara que no el batle, que era nomenat per la Corona, mentre que els socialistes varen treure el seu primer regidor el 1901.

Antoni Maura va saber aglutinar bona part de les forces de dretes, a més de part dels republicans i va ser, probablement, el polític mallorquí més conegut del seu temps i un dels mallorquins que més influïren en la història d’Espanya d’entre segles. Maura va néixer a Palma el 1853 i va entrar en la política després d’estudiar Dret a Madrid i fer de misser al despatx de Germán Gamazo, destacat polític del Partit Liberal Fusionista liderat per Sagasta. Va encapçalar i ocupar molts càrrecs de govern i va ser elegit diputat en totes les eleccions generals des del 1881 fins al 1923. Destacà per participar en primera persona en alguns dels esdeveniments polítics més complexos de la història contemporània d’Espanya com, per exemple, el procés d’independència de Cuba. Com a ministre d’Ultramar, entre el 1892 i 1894, va proposar una reforma administrativa que suposava un cert ‘estatut d’autonomia’ que no va ser aprovat i que el dugué a presentar la dimissió. La crisi econòmica, social i institucional del 98, conseqüència de la pèrdua de les colònies, fou el motiu que probablement el va fer deixar el Partit Liberal i passar al Partit Conservador, llavors sense lideratge a causa de la mort de Cánovas.

Els conservadors de Palma varen tenir força política gràcies al poder que tenien a tot l’Estat (era habitual que en les seves candidatures hi figurassin en primer lloc persones de la Península). Després de la Primera República controlaven les principals institucions de Mallorca. Podem destacar, entre d’altres, el comte de Sallent, Josep Cotoner Allendesalazar, polític mallorquí que va ser diputat a les Corts en totes les eleccions fins entrat el segle XX i a qui l’Ajuntament dedicà el 1914 el nom de l’avinguda que encara existeix (avinguda del Comte de Sallent). Altres polítics d’aquest període també formen part de la memòria urbana, com el marquès de la Sénia, Pasqual Ribot o Manuel Guasp, a més del poeta Joan Alcover, qui també fou diputat maurista a Madrid. El mateix Antoni Maura té un monument a la plaça del Mercat.

El sistema polític del ‘bipartidisme tornista’ entre conservadors i liberals tenia una maquinària electoral ben engreixada, de manera que els resultats electorals encaixaven amb els designis reials. La base electoral estava controlada per una xarxa de persones vinculades als cacics locals i nacionals. A més d’aquesta xarxa, existia un conjunt de mitjans informatius i de punts de trobada dels diferents partits. En el cas dels liberals, el lloc més freqüentat era el Circulo Mallorquín (actual Parlament de les Illes Balears), mentre que per als conservadors tradicionalistes eren els locals de la societat de caçadors La Veda, situats devora la plaça de la Reina. Pel que fa a les publicacions, destacaven Última Hora i La Almudaina com els diaris més rellevants de l’època, o el Liberal Palmesano, òrgan de premsa del maurisme.

Antoni Maura estiuejava a Mallorca a compte del seu protector, Manuel Salas, a les finques de Valldemossa o a l’Alqueria d’Avall. Mantenia una relació estretíssima amb els seus germans i parents, originaris del barri de la Calatrava, on encara es conserva la casa pairal. Maura va morir el 1925 d’un atac de cor al palau Canto del Pico, prop de la seva residència a la finca El Pendolero, quan anava a visitar el comte de las Almenas. Un any abans, pronosticava el que seria el final de la dictadura de Primo de Rivera: la rampa que conduiria a la substitució de la monarquia per la República.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF