Per què segueix arrasant el 'reggaeton'?

BarcelonaVolví, 911, ¿Qué más pues?, Loco, AM, Fiel, Miénteme. Encara que no ho vulguis, probablement deus haver sentit alguna d’aquestes cançons. Ja sigui a la ràdio tornant de la feina, al bar amb els amics, per l’altaveu de la parella que s’ha estirat al teu costat a la platja o a la festa íntima que han organitzat els veïns, el reggaeton sona a tot arreu. Des que el 2004 Daddy Yankee va llançar la cançó Gasolina, l’èxit d’aquest gènere musical nascut als anys 90 a Puerto Rico no ha fet més que créixer, primer a Llatinoamèrica, després a Espanya i finalment en altres països europeus i als Estas Units. Més o menys fidel als patrons rítmics originals o barrejat amb el trap, ha convertit en superestrelles globals artistes com Maluma, J Balvin, Bad Bunny, Anuel AA, Karol G i Ozuna, i ha servit perquè d'altres com Rosalía entressin amb força en el mercat internacional: el reggaeton Con altura, de Rosalía amb El Guincho i J. Balvin, és la cançó amb més reproduccions de l'artista de Sant Esteve Sesrovires, gairebé 1.900 milions només a YouTube; i la segona, Yo x ti, tú x mí amb Ozuna (415 milions).

Disset anys després de Gasolina, i malgrat el tancament de l’oci nocturn a causa del coronavirus, el seu hàbitat natural, el reggaeton continua tenint una gran vitalitat. Xènia Casado, locutora a Flaix FM i presentadora de l’última temporada de Flaix FM Urban, ho veu així: “Els joves ara mateix no demanen tant temes d'Avicii com abans, encara que sigui un màxim exponent del dance i una llegenda. El que demanen és reggaeton”. Per què el reggaeton continua arrasant?

Un ritme senzill i ballable

Només cal sentir el familiar “tum-pa tum-pa” perquè el cos comenci a moure's gairebé per inèrcia: és l’essència del reggaeton. Aquest ritme tan característic és una assimilació del dem bow, un dels ritmes amb què treballaven els productors jamaicans de dancehall entre els anys 80 i 90. Tal com explica Sofia Martínez, professora especialitzada en percepció auditiva a l’Esmuc, en el seu nucli hi trobem la cadència 3-3-2, complementada per un bombo en compàs de 4/4. Per entendre-ho fàcilment, "el ritme d’aquest estil musical està organitzat en 8 pulsacions, de les quals s’accentuen la primera, la quarta, la cinquena i la setena". Aquesta accentuació, a la vegada, combina els greus i els aguts i es desenvolupa en un tempo ràpid, d’entre 90 i 100 beats. “Aquests tipus de ritmes que tenen una llarga tradició a les pistes de ball de Llatinoamèrica combinen l’impuls i el repòs. Fan que el cos se’t mogui, t’agradi o no t’agradi el reggaeton –diu Martínez–. És una base molt fàcil de fer i de comprendre. Però, a la vegada, és tan repetitiu que pot arribar a cansar”. “És un gènere animat. El patró rítmic del reggaeton et porta directament a ballar. Els ritmes llatins quallen més als països occidentals, que volen harmonies alegres, acords majors”, diu Xavier Coca, membre de The Tyets, un duo mataroní de trapeton (trap + reggaeton). 

En definitiva, és un ritme molt marcat, fàcil d’assimilar i, sobretot, molt ballable. “Als humans ens agraden les coses que ja coneixem. En la música sovint s’ha recorregut a la fórmula màgica: si hi ha hagut una cançó que genera una gran quantitat de diners gràcies a un ritme o una melodia, copiem aquesta fórmula o la intentem recrear. L’objectiu del reggaeton no és crear una obra artística, sinó aconseguir diners”, opina el músic i professor de música Pablo Abarca. Fins ara ha funcionat: a Spotify, del 2014 al 2017, l'escolta de reggaeton va créixer un 119%, davant d’un 13% del pop. A la vegada, té una poderosa presència en la indústria musical, reforçada per les nombroses visualitzacions a YouTube, les elevades posicions en les llistes d’èxits i les vendes de concerts arreu del món.

Diversió i comunitat

El reggaeton s’ha convertit en la banda sonora per excel·lència d’una nit de festa. El ritme convida a perrejar, les lletres són enganxoses i les temàtiques versen sobre les relacions amoroses, la vida nocturna i la diversió. Per a molts, aquest gènere és una font d’alegria, que justifica el ball proper i la sexualitat com a forma de catarsi. No és difícil, doncs, desconnectar de la rutina, augmentar la seguretat pròpia i sentir-se acompanyat. “El reggaeton parla d’un universal molt clar: l’amor, el sexe, el desamor. Quan surts de festa busques l'acostament amb algú, el somriure. Sona una cançó com La despedida o Pasado pisado, i a la gent se li il·lumina el rostre. M’han trencat el cor, tots hem viscut aquest moment, ens hi sentim identificats i podem celebrar la mateixa música”, diu Xènia Casado. Per la seva banda, el músic i productor de Rubí Martí Mora, àlies Sr. Chen, posa l’èmfasi en l’humor de moltes d’aquestes cançons. “Les lletres de reggaeton són molt divertides. Per exemple, «Pepa y agua pa' la seca / To' el mundo en pastilla' en la discoteca», fa el nou èxit de Farruko, Pepas. No només ballem en comunitat, sinó que, a més, cantem unes lletres que ens fan gràcia. Ho vinculem amb una cosa molt positiva perquè ens ho hem passat bé", explica Sr. Chen.

El coronavirus va posar en pausa el món de l’oci nocturn. Així i tot, Tusa, Se iluminaba i La Jeepeta Remix es van posicionar entre les cançons més escoltades a Espanya el 2020 a través de Spotify, i amb milions de visionats a YouTube. “Poder escoltar aquestes cançons que estan associades a l’oci nocturn ens permet recordar com ens sentim quan sortim. És el que entenem com a associació –explica el psicòleg David Vallejo–. Podem associar la música, la companyia, a una cosa agradable. I encara que sigui des de casa, podem rescatar una part d’aquestes activitats que no hem pogut fer”. A tot això cal sumar-hi l’accessibilitat de la música i un públic que s’ha sentit identificat amb aquest tipus d’expressió musical. “Si un cantant és d’una determinada edat, té un seguit de gustos que encaixen amb el seu públic, i a això hi afegim una bona campanya de màrqueting i tindrem els ingredients perfectes perquè aquest missatge arribi a una determinada audiència –diu Vallejo–. I és important afegir-hi el poderós efecte que estan tenint xarxes socials com Tik Tok. Actualment la població infantil i juvenil coneix un nou tema pel nou repte o tendència d'aquesta xarxa social".

Capacitat d'adaptació

Adaptar-se o morir: el reggaeton és un viu exemple d'un gènere camaleònic que ha evolucionat amb el pas del temps ajustant-se a les tendències musicals i bevent d'altres estils com el trap, el pop i el hip-hop. "Com que ha arribat al mainstream, s'ha diversificat molt pel que fa a estil i gènere. Això és el que fa que sobrevisqui. La història de la música ens ha demostrat que en el moment que un gènere s'estanca en ell mateix marca la seva sentència de mort", explica Sr. Chen. L'estratosfèric èxit de Despacito de Luis Fonsi el 2017 ja indicava cap on evolucionaria el gènere: més a prop del pop que mai, més romàntic i per a tots els públics. "El reggaeton de Daddy Yankee a finals dels 90 no té res a veure amb el reggaeton d'avui en dia d'un Pedro Capó o un Camilo. Estan fent reggaeton però és molt més pop, molt més suau i comercial", coincideix Coca.

Els últims anys s'han caracteritzat per un reguitzell d'èxits, alguns dels quals han començat a sacsejar el panorama hegemònic del reggaeton. L'àlbum de Bad Bunny X 100pre, un mosaic de trap, reggaeton i bachata, ha sigut un dels principals acceleradors presentant els artistes de reggaeton masculins sota una llum completament diferent. "Bad Bunny pot ser descaradament cru i totalment vulnerable", el lloava la revista Rolling Stone. A la vegada, el mainstream del reggaeton ja no només és terreny d'homes: artistes com Natti Natasha, Karol G, Becky G o Lola Índigo estan capgirant la sexualitat masculina del gènere cap a un punt de vista femení. "Encara falta moltíssim, però els artistes de reggaeton estan fent un canvi, i les seves músiques també. Els artistes actuals són els que fan música per a la seva pròpia generació, ells també han crescut amb els valors i el canvi sobretot feminista, que aquest gènere necessitava desesperadament", reivindica Casado. "La generació Z i els mil·lennials més joves és el que volen, un canvi. Si no, no s'escoltaria aquesta música i els artistes estarien destinats al fracàs a les xarxes socials".

En seguirem escoltant?

Fins quan se seguirà escoltant? Està començant a perdre força? Les opinions són diverses. "Recordes el dubstep? Ho va petar moltíssim quan va sortir, va tenir un èxit increïble. I ara pràcticament ningú fa dubsteb o n'escolta", diu Abarca. No ens hauria de sorprendre saber que Skrillex, un dels màxims exponents del dubstep als Estats Units, hagi col·laborat amb J Balvin en el tema In da getto, que ocupa una posició destacada en les llistes d'èxits. "Tanmateix, el reggaeton sembla haver sobreviscut més en el temps. Han de passar encara molts anys per poder-ho saber", opina Abarca. Sr. Chen, per la seva banda, veu canvis en la nova generació: "Segueix sent el rei dels èxits, però el nou jovent que està fent música està derivant cap a un altre lloc, més emo. Però no crec que mai desaparegui el gènere".

"El reggaeton seguirà sonant, encara li queda una mica més de vida. Però el que necessitem és que sigui conscient i que ens deixin perrejar a totes soletes. És el que les noies demanem i el que s'està començant a entendre. Un empoderament a través del nou reggaeton, de les noves líriques i de les noves artistes", defensa Casado. Per a Martínez, el reggaeton és un fenomen social que "es desenvolupa a través de la música", i que encara "durarà un temps" com a tal. La professora de l'Esmuc també considera que deixarà empremta: tota la música es queda d'alguna manera en el grup de persones que s'hi ha identificat i, en aquest cas, està formant part de la història personal de moltes persones arreu del món. Malgrat que només ho pot determinar el temps, el que és clar és que si d'aquí vint anys sona Sin pijama en una festa, com a mínim la generació que ha crescut amb el reggaeton somriurà i saltarà a la pista a ballar.