El penúltim espectacle del Tricicle torna a Barcelona

BarcelonaEl comiat del Tricicle serà llarg. Des que van anunciar que no farien cap més espectacle de creació després de Bits -i d’això fa anys-, a cada nova aparició és inevitable preguntar-los quan abandonaran l’escenari. I no serà aviat, tranquil·litat. Encara els queden desenes de funcions d’aquest muntatge a Barcelona -on reestrenen el 6 de novembre i hi seran fins al 31 de gener- i la cua final d’una gira que ha sigut quilomètrica: van estrenar l’obra el maig del 2012, van passar la tardor del 2013 a Barcelona i van continuar rodant fins avui, quan ja l’han vist més de 380.000 espectadors en més de 600 funcions. “I els ha agradat a tots”, apunta un somrient Joan Gràcia. Paco Mir recull el guant i hi afegeix, seriosament: “L’espectacle està molt millorat. Hi ha més gags, més complicitat, ara és una màquina de fer riure”. Ho certifiquen unes xifres estratosfèriques per a una obra de teatre, però habituals en l’explotació dels muntatges del Tricicle, que només ha fet vuit espectacles de creació en 36 anys de companyia. Potser per això, tenint en compte que interpretaran els seus gags durant anys, els temes que trien per a les seves obres -aquí la tecnologia, els ordinadors i les xarxes, els bits- són només una excusa que serveix de contenidor per a un humor gestual que no passi de moda.

Després de la temporada a Barcelona, asseguren que, llavors sí, arxivaran Bits i se centraran en el que hauria de ser l’últim capítol de la història del Tricicle: un espectacle de comiat amb els millors gags de la seva trajectòria. Ja ho van fer per celebrar les dues dècades amb Tricicle 20, quan els espectadors triaven directament al teatre els gags que preferien veure. Joan Gràcia diu que donen voltes al format que tindrà aquest nou greatests hits, l’última gira que farien i que els conduiria pràcticament fins a l’edat de jubilació.

“No serà un espectacle per dir adéu al teatre, perquè seguirem treballant en això”, avisa Gràcia. “Volem abaixar la intensitat de les gires per poder tenir més temps per viure a Barcelona i desenvolupar projectes que ens fan il·lusió”, arrodoneix Mir. “Salamanca és molt maco, però anar-hi divendres ja et fa mandra. Això sí, el moment que surto a l’escenari és com el primer dia que vam actuar a Manicòmic. La il·lusió d’actuar no té res a veure amb el cansament de 36 anys de gires”, explica Gràcia. “Nosaltres no abaixem mai la guàrdia quan fem la funció -afegeix Carles Sans-. Hi ha actors que es relaxen quan tenen un bon material entre mans i l’obra acaba decaient. Nosaltres a la funció 600 encara ens fem correccions i pensant on podem afegir un gag”. D’aquí la tensió i l’esgotament. “Has d’estar al 100%. El nostre humor està al límit de la genialitat i la tonteria. No pots perdonar cap gag -diu Mir-. La clau és no perdre la il·lusió per fer riure”.