Palma té en marxa almanco tres centres d’interpretació

PalmaConvertir la ciutat de Palma en un “centre d’interpretació d’ella mateixa”. Aquest és l’objectiu final, en paraules del coordinador general de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Palma, Fernando Gómez de la Cuesta, d’un projecte que no només implica equipaments ja existents, com poden ser el museu Es Baluard, Can Balaguer i el castell de Bellver, sinó que té previst incorporar-ne almanco tres de nous: es tracta de centres d’interpretació diferents, ubicats a les torres del Temple, a Can Serra i a la nova plaça Major. La informació que n’ha volgut compartir Cort sobre tots ells, a petició de l’ARA Balears, ha estat escassa i poc precisa.

En línies generals, Gómez de la Cuesta assegura que la idea és “dotar cadascun dels centres d’interpretació d’especificitats” que els permetin “la intermediació amb els ciutadans, siguin residents o visitants” des de múltiples perspectives i de la manera “més nova i contemporània possible”. Sobre els continguts que tindran aquests centres, el coordinador de Cultura i Turisme de Cort especifica que el de les torres del Temple “abordarà la intermediació medieval enfocada a l’Orde del Temple”, mentre que Can Serra “se centrarà en la vida medieval cristiana, enfocada en la vida familiar, les arts decoratives i altres”.

Finalment, pel que fa a la plaça Major, la idea és que s’hi ubiqui el Centre d’Interpretació de la ciutat de Palma, epicentre del projecte de museus i centres en xarxa que servirà per “explicar les múltiples ciutats que conté la ciutat”, segons el mateix interlocutor. “Serà un lloc per explicar les successives ciutats que han tingut lloc, que serveixen també per definir i entendre la ciutat actual”, afegeix Gómez de la Cuesta, qui no descarta la possibilitat d’incorporar altres centres a la xarxa, si bé s’anunciaran “a mesura que s’incorporin els equipaments i es concretin els projectes” en què treballa l’Ajuntament. Cal recordar que la responsable d’aquesta àrea és, en tot cas, Pilar Ribal, directora general de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma.

Una xarxa de museus i centres

El primer d’aquests futurs centres d’interpretació en obrir les portes serà, previsiblement, el de les torres del Temple. Gairebé vint anys després de l’adquisició d’aquest icònic edifici del segle XII per part de l’Ajuntament –va ser el 2007, per mitjà d’una permuta– i després de nombrosos retards i diverses problemàtiques en els diferents projectes de rehabilitació projectats, l’actual equip de govern liderat per Jaime Martínez confia que les obres de recuperació d’aquest espai hauran acabat a finals d’any. “Fins que no s’hagi lliurat l’edifici no podrem concretar el projecte museogràfic que ha de contenir”, exposa Gómez de la Cuesta, “si bé ja existeix un preprojecte que vincularem a les característiques definitives i que presentarem una vegada s’hagi procedit a l’execució”. Com el futur centre d’interpretació de Can Serra, el de les torres del Temple es vincularia a l’època medieval, si bé en aquest cas aniria més lligada als “sistemes defensius” –Cort no ha volgut concretar més sobre aquest plantejament i els seus continguts. Així i tot, la intenció és inaugurar-lo a finals de l’any que ve.

Pel que fa a Can Serra, edifici catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) –com també ho són les torres del Temple–, el projecte està més verd encara, si bé el batle Jaime Martínez va anunciar el mes de desembre passat que es convertiria també en seu d’un “museu d’història de la ciutat”. Va ser a la presentació del projecte de rehabilitació de l’edifici, que disposarà d’una inversió total de més de 10 milions d’euros procedents de l’Impost de Turisme Sostenible. Poc temps després de l’anunci, això sí, se’n va haver de paralitzar la licitació per un recurs de la Confederació Nacional de la Construcció, que va derivar en l’aplicació de canvis als plecs i a les clàusules administratives de la licitació. En aquests moments “el projecte avança i s’hi està treballant”, segons resumeixen fonts de l’Ajuntament, sense tampoc més concreció. La intenció de convertir tant aquest equipament com les torres del Temple en part d’una xarxa de museus de la història de la ciutat, en tot cas, ve d’enrere: ja l’any 2020 havia estat anunciada per part de l’anterior equip de govern.

Pel que fa a l’epicentre d’aquesta xarxa, anunciat com una part fonamental del projecte de remodelació de la plaça Major de Palma, la idea apareixia ja al programa electoral del popular Jaime Martínez a la batlia i resseguia l’objectiu de “mostrar a residents i visitants la nostra història, la seva evolució, els personatges que la varen habitar i varen deixar-hi empremta, les icones, els barris, etc.”. Una vegada resolt el concurs d’idees, que va guanyar Barceló Balanzó Arquitectes i Scop Arquitectura i Paisatge, tal com es va anunciar el mes de març passat, fonts de Cort demanen esperar a l’exposició pública del projecte definitiu per donar més detalls dels continguts d’aquest centre. Només avancen que disposarà d’equipaments que permetin “la interpretació, l’estudi, l’anàlisi i la difusió” de la ciutat i de sales que puguin acollir “des d’exposicions temporals a recitals poètics o conferències”. Per altra banda, esclareixen que l’organigrama i composició d’aquest centre encara no ha estat dissenyat, si bé s’hi està treballant “en paral·lel al projecte constructiu”.

Demanat sobre l’interès turístic que pot resseguir aquest centre d’interpretació ubicat a la plaça Major de Palma, el coordinador general de Turisme i Cultura es mostra visiblement molest i assegura que “serà un centre per a tothom que vulgui conèixer la ciutat, i el més interessat a fer-ho és el mateix ciutadà”. “No cercam que vinguin més turistes, però sí que volem que els turistes que venen tinguin un ventall més gran de propostes i de possibilitats per conèixer la ciutat que visiten, i això és també treballar per a la ciutadania”, matisa.

L’auge dels ‘paramuseus’

Tanmateix, d’ençà de la seva aparició, els centres d’interpretació han estat objecte de múltiples debats tant per la seva definició com pels seus objectius i continguts. Sorgits a mitjan segle passat als Estats Units –denominats allà com a “visitor’s center”, és a dir, centres de visitants– i estesos arreu de l’estat espanyol sobretot des dels anys 90, la proliferació de centres d’interpretació patrimonial està directament relacionada amb l’auge del turisme cultural. Així ho recull Carolina Martín Piñol, doctora en Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni, a la tesi Estudio analítico descriptivo de los centros de interpretación patrimonial en España, publicada per la Universitat de Barcelona. Allà, Martín parla de la “incidència del turisme cultural en els museus i la seva planificació” com a punt de partida del sorgiment dels centres d’interpretació patrimonial, uns espais que l’autora qualifica de “paramuseus”, en clara referència a les parafarmàcies. “En el cas de les farmàcies, va sorgir aquest híbrid per falta de concessió de llicències als professionals, cosa que va provocar la creació de les ‘parafarmàcies’, que són establiments amb una legislació menys severa i on es poden vendre productes farmacèutics pels quals no és necessari tenir recepta. El cas dels Centres d’Interpretació és idèntic”, sentencia. I parla dels centres d’interpretació patrimonial com un concepte “molt ambigu, similar al del museu, però que no necessita col·lecció i, per tant, tampoc necessita conservador ni legislació”. “Qualsevol edifici pot ser un centre d’interpretació, la investigació requereix menys esforç, l’absència de peces que s’hi exposen pot ser substituïda mitjançant rèpliques i el manteniment d’aquests equipaments és molt més senzill i depèn no tant de les necessitats, com de les disponibilitats dels municipis o administracions”, exposa la mateixa autora al llibre Manual del centro de interpretación (Ediciones TREA). Tanmateix, assegura que aquests espais poden esdevenir “grans eines educatives” sempre que hi hagi una planificació i uns recursos adequats a les finalitats que persegueixen. “Interpretar no és només informar”, assegura.

En tot cas, segons la Llei de museus de les Illes Balears, els centres d’interpretació són “espais oberts al públic, vinculats a llocs i monuments que, disposant dels elements necessaris d’infraestructures i recursos humans, poden proporcionar a la ciutadania les claus per a la comprensió dels seus valors culturals”. A diferència dels museus, doncs, els centres d’interpretació de les Balears no han de tenir col·leccions permanents ni tampoc tenen finalitats de conservació o investigació. La majoria dels existents a les Illes, de fet, es vinculen a espais naturals, com puguin ser el centre d’interpretació de Cala Lladó, a la Dragonera; el d’Alqueria Vella de Baix, al parc Natural de la Península de Llevant i el de ses Salines, a Cabrera, si bé també se’n poden trobar de vinculats al patrimoni històric, com els de Son Real i el del parc etnològic de Caimari, entre d’altres.