Oques Grasses no té rival: bogeria, bon rotllo i disbauxa en l'estrena del nou disc

Nit de festa grossa al Palau de Fires de Girona, que s'ha omplert de gom a gom per rebre el primer concert de la gira de presentació de Fruit del deliri, l'esperadíssim nou disc d'Oques Grasses, estrenat tot just fa dues setmanes. La banda osonenca ha fet vibrar les prop de 7.000 persones que abarrotaven a peu dret el recinte gironí amb un concert llarguíssim i espectacular en què han alternat els dotze temes de l'últim àlbum, que el públic ja canta i balla de memòria, amb molts dels hits de llançaments anteriors. El directe és imbatible i sense rival, amb una combinació justa de marxa, bogeria, bon rotllo i disbauxa, que, un any i mig després de l'apoteòsic triomf al Palau Sant Jordi de Barcelona, es manté a dalt de tot i no perd pistonada.

A Fruit del deliri, Oques Grasses, fidel al mateix ànim alegre de les melodies i al to bromista de les rimes, s'apunta al corrent actual de l'electrònica i la música urbana incorporant beats de percussió distorsionada o efectes de DJ. Els temes acoblen tonades més emotives i tranquil·les, com la d'El dia i la nit, amb altres més rítmiques i marxoses, a l'estil del disc A tope amb la vida, però més passades de voltes, com ara Com està el pati. En la posada en escena de la gira, la banda, amb molts músics a l'escenari, vestits amb un mono negre i amb caputxa, actua davant d'un dibuix de llums led que envolta un ull gegant que fa de pantalla i retransmet el concert en directe per al públic més llunyà. L'actuació de Girona ha començat —literalment— amb Molta tralla, amb tot el grup amb la cara coberta fins que el cantant, Josep Montero, ha mirat a càmera per entonar els versos sobre les promeses d'amor i les falses expectatives.

Després dels crits i l'agitació inicial, el concert ha continuat amb un reguitzell d'èxits dels últims anys, com Petar-ho, Sta guai, Elefants o Plora i riu, intercalats amb Gossejar, una de les novetats més aclamades de l'àlbum, amb un reggaeton burleta, canalla i arrítmic que Montero ha baixat a cantar amb el públic. Sense temps per escalfar motors, el directe comença a tot drap des de bon principi, i l'alternança de temes vells i nous, lluny de fer decaure l'energia, enganxa i genera factor sorpresa. A més de les bases de Gossejar, també ha estat molt celebrada Com està el pati, amb els espectadors saltant i fent moure els braços a l'uníson, o Ping pong, amb el públic balancejant-se al ritme de la progressió melòdica. I, per descomptat, no han faltat himnes exultants com De bonesh, Serem ocells, les veus de Cul o les samarretes a l'aire de Passos importants. Tot plegat abans de la traca final en què John Brown o Torno a ser jo, juntament amb les noves Jubilar-me, Sort de tu i Bambi, han culminat la declaració d'amor final de La gent que estimo.