La Nova Editorial Moll publica “un dels textos més salvatges del segle XX” per primera vegada en català

Palma“Si m’he allargat més del que havíem previst inicialment no ha estat per la dificultat del procés de traducció, sinó perquè he passat molta pena. Quan llegeixes aquest llibre com a lector i et trobes amb passatges durs, pots passar-los ràpid, com quan veus una pel·lícula i et tapes els ulls. Però quan ho tradueixes, t’hi has de ficar, t’has de recrear en cada paraula i cada expressió. I ha estat complicat”. Així resumeix l’escriptora i traductora Laia Malo el que ha suposat dur a terme la primera traducció al català de L’ocell pintat, de Jerzy Kosiński, una novel·la que tot i haver passat relativament desapercebuda i haver estat volgudament ignorada durant anys, Malo no dubta a qualificar d’una de les “grans obres de la literatura universal”. “Va ser l’editor Tomeu Canyelles qui me la va posar a les mans perquè era un llibre que l’havia marcat a la seva adolescència. I després de llegir l’original em vaig posar a investigar i no vaig entendre com podia ser que no existís encara cap traducció al català, no només pels temes que tracta, que són importantíssims, sinó perquè la literatura catalana sempre ha fet cas de les minories, de les persones desplaçades i massacrades durant la Segona Guerra Mundial. De fet, la primera traducció que se’n va fer al castellà, publicada l’any 1968, la signava un poeta català: Agustí Bartra”.

La història ens situa a un país sense nom l’any 1939. És llavors quan, amb la voluntat d’evitar-li tots els mals que estan a punt d’arribar, uns pares envien el seu fill, de només sis anys, lluny de ca seva. Tanmateix, però, l’horror és impossible d’esquivar i s’inicia així un relat de violència i brutalitat vist a través dels ulls d’un infant que va ser considerat una de les cent millors novel·les angleses del segle XX segons la revista Time. L’editor Tomeu Canyelles, de fet, la qualifica d'un dels textos “més pertorbadors i salvatges del segle XX” al pròleg que acompanya la versió catalana que tot just s'acaba de publicar. “Hi ha moments en què no pots evitar desplaçar tot allò que explica la novel·la i situar-la a Síria, per exemple”, afirma Malo, “i veure-hi aquell nin allà, que sap que no té cap tipus de futur davant. És un relat literari molt cru, molt punyent, fins i tot hiperrealista, sobretot en comparació amb altres ficcions literàries que sembla que suavitzen el relat, potser amb la voluntat de donar esperança. Aquí l’autor aconsegueix explicar-ho tot des dels ulls del nin, i això no vol dir que ho faci amb una innocència infantil que de vegades serveix, com dic, per suavitzar. El que passa a aquesta novel·la és que el nin no jutja res, no té referències per comparar. És la primera vegada que veu totes aquestes coses i tarda molta estona a comprendre que allò que veu és ni més ni menys que l’horror”, assegura la traductora. 

Una violència irracional i absurda

Val a dir, això sí, que si aquesta novel·la havia quedat mig oblidada va ser per tota una sèrie de factors relacionats amb la vida de l’autor. “El menysteniment cap a ell va derivar en l’abandonament del llibre”, conta Malo, “i això que inicialment havia tingut molt bona acollida. Però ell va deixar que s’entengués que era una obra autobiogràfica quan no ho era, i a més tractava temes sensibles, i això d’apropiar-se del dolor de les víctimes per fer-ne un relat… No va estar gaire ben vist. I si hi afegeixes que vivia als Estats Units i allà es va interpretar que era suposat simpatitzant dels comunistes perquè no eren els que pitjor parats sortien a la novel·la, doncs el van cancel·lar. I L’ocell pintat va esdevenir una espècie d’obra de culte dins d’un circuit alternatiu”. El títol, per cert, pot semblar poètic però és, en realitat, tan cru com el contingut de la novel·la. L’ocell pintat fa referència a un record d’infant del mateix Kosiński, qui no havia pogut esborrar de la memòria la imatge d’un veïnat seu que solia capturar un ocell i li pintava el plomatge de colors. Quan l’au tornava amb la resta de la seva bandada, davant la impossibilitat dels altres ocells de reconèixer-lo pel canvi de tonalitat de les seves plomes, acabava mort a cops de bec. Com argumenta l’editor Tomeu Canyelles a les primeres pàgines de la novel·la, “és aquesta mateixa violència –tan irracional com absurda, tan atàvica com insondable– la que infecta cada pàgina d’un llibre en el qual l’Horror en majúscules muta com una energia corruptora a través de situacions, escenaris i personatges”.

La presentació d'aquesta primera versió en català serà dilluns, dia 16 de desembre, a la llibreria Drac Màgic de Palma.