Una nit de gòspel carcerari

The Wooster Group és una companyia novaiorquesa de llarga trajectòria, implicada des dels seus inicis en la investigació i hibridació escènica i amb un fort component de mitjans tecnològics. Ho vam comprovar el 2004 amb la versió postmoderna de Fedra de Racine, que va obtenir un gran èxit, o el 2006 amb un Hamlet pretesament cibernètic que replicava una venerada pel·lícula de Richard Burton que va resultar força tediós. La nova visita del grup, fundat el 1975 per, entre d’altres, Willem Dafoe, ha tingut un regust desconcertant i decebedor. Ara ens expliquem.

Si en aquell Hamlet Wooster Group recreava i reproduïa escènicament la gravació que es va fer de la posada en escena de John Gielgud protagonitzada per Burton, el 2014 van treballar sobre la idea de reproduir a l’escenari el disc gravat el 1976 per les Sisters of the Shaker Community de Sabbathday Lake adobat amb coreografies. Entre el públic hi havia l’actor Eric Berryman, que va proposar a la companyia fer quelcom semblant amb un disc de la seva col·lecció. El disc The B-Side, subtitulat Folklore negre de les presons estatals de Texas, amb la gravació de les cançons dels interns que treballaven en aquestes granges presó. Certament, un emocionat Berryman i els dos cantants que l’acompanyen, Jasper McGruder i Philip Moore, formen un trio vocal magnífic que desgrana en directe les cançons de treball i espirituals negres com No serem moguts.

Però amb una càmera de vídeo que gairebé no fa res, una pantalla amb imatges sense referents clars i un moble de tocadiscs analògic, costa de veure-hi res més que un recital de gòspel a tres veus. Cal afegir-hi la dificultat per llegir una subtitulació poc contrastada (amb els llums de sala en penombra) per seguir les històries que es canten. De teatre, poc o res, més enllà del moment en què Berryman serveix beguda d’una tetera per a ell i per a un altre dels cantants (el tercer sembla que segueix condemnat).